En primer lloc, Corea del Sud és un país amb una població similar a la d'Espanya. Pel que fa al COVID19 ha passat de prop del miler de nous casos el dia 29 de febrer fins als 64 del 23 de març. Les mesures aplicades, i podem comparar-les amb les d'Espanya, són:
1) Prohibir l'entrada de viatgers provinents d'algunes regions de Xina.
2) Prendre la temperatura a tots els altres viatgers que arribaven de l'estranger, amb obligació de donar-se d'alta en una APP en la que havien de deixar el seu domicili i enviar la temperatura dues vegades al dia durant 14 dies. En cas d'incompliment es presentaven les autoritats sanitàries al domicili.
3) En els casos detectats que podien ser positius, se'ls practicaven les proves i es realitzava la "traçabilitat" de l'entorn, fent la prova a totes les persones amb les que havia tingut contacte. En els casos positius de coronavirus, se'ls aïllava automàticament.
4) Qualsevol persona morta en setmanes anteriors va ser considerada "potencial positiu" i tot el seu cercle fou testat.
5) Es van buidar la meitat dels hospitals. Per tant quedaven disponibles el 50% dels centres hospitalaris en els que exclusivament hi anirien malalts de coronavirus (aïllament hospitalari) i la resta de malalts podria ser atesa en l'altra meitat dels centres sense perill de contagis.
6) Les proves de COVID19 no es feien dins dels hospitals, sinó fora, en zones especials, per a evitar que entressin sense protecció als hospitals, reduint riscos de contagi.
7) Els positius no greus van ser aïllats en zones designades pel govern, fora de la família per a estalviar-se contagis comunitaris involuntaris.
Si contrastem les mesures de Corea del Sud amb les que ha realitzat el nostre govern podrem deduir quin dels dos països té més opcions de sortir-se'n amb menys baixes, és a dir, amb més eficàcia.
Artur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada