diumenge, 18 de maig del 2008

Memòria de l'Islam català?

Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica Catalana, ens fa una defensa apologètica de la la cultura i religió musulmana en l’aparta de Diàleg del diari Avui del passat 18 de maig. La numantina argumentació es basa en dir que els musulmans catalans van haver d’abandonar la fe per imposició del catolicisme espanyolista, oblidant que els seus ascendents van accedir a l'Islam també gràcies a la simitarra. La memòria històrica, essent selectiva, acaba esdevenint pamfletaire.

Reiterant-se en l’afirmació de que els catalans vam “voler ser musulmans” en el seu moment, és a dir, fa nou-cents anys, qüestió que genera un grau d’elevat escepticisme entre molta gent, l’autor vol recuperar el passat, una mena de memòria històrica, per a ajudar-nos a superar el que ell anomena una injustícia històrica comesa contra els catalans musulmans. És lloable aquest sentit de la justícia històrica, però encara ho seria més si també la visió es decantés envers àmbits de la història que, per motius diferents, poden caure en l’oblit, (per exemple, la injustícia del genocidi armeni o actualment els problemes a Darfur).

En un altre paràgraf el president d’aquesta organització musulmana fa referència a l’odi envers l’Islam que està present entre nosaltres. És possible que els trets culturals musulmans trobin certa oposició en entorns sociològics difícils, no ho nego, però és significatiu observar que les situacions violentes i sagnants de molts països seguidors de l’Islam siguin inconscientment o conscient oblidats en el moment de signar un article dominical de primera línia, i poso per cas els drets humans, la situació de les dones, les mutilacions, els règims corruptes, etc en els països de fe musulmana.

L’odi és el pitjor enemic de la societat, potser més mortal que la ignorància, però amb igual taxa d'esclavatge. El que cal posar de manifest és si aquesta tolerància sol·licitada té una reversió en la pròpia fe musulmana: La tolerància occidental es basa, precisament, en la llibertat i en la lliure elecció de la fe o de la falta de fe, res a veure amb els canons musulmans, on no existeix aquesta llibertat personal de creure o no creure, on la religió impregna tots els racons de la societat i on la intimitat religiosa és gairebé impossible.

Abreujant: escorcollar la història està bé, és un bon exercici, però les persones són el que volen ser, sense necessitat de buscar raons històriques que racionalitzin la seva inclinació religiosa o política. El més important és que a Catalunya, qui vol ser musulmà, ho pot ser. Podem dir el mateix en altres parts del món?

dissabte, 17 de maig del 2008

De corrupció i nepotisme polítics

El diari el singular digital informa que un grup de funcionaris de la Generalitat ha denunciat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a set consellers de la Generalitat de Catalunya per suposada malversació de fons. Heus aquí la notícia:

"Segons la denúncia presentada pel sindicat de funcionaris públics Mans Netes, que en altres ocasions ha protagonitzat denúncies d’aquest tipus, els consellers implicats, pertanyents als tres partits del govern (PSC-ERC-ICV), haurien atorgat l'elaboració de 1.583 informes, per un valor no superior als 12.000 euros cadascun -per poder així eludir el concurs públic-, "actuant amb subjectivitat i afavorint interessos particulars. Els consellers afectats són els d'Interior, Joan Saura; Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; Agricultura, Joaquim Llena; Salut, Marina Geli; l'anterior conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós; Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i Cultura, Joan Manuel Tresserras" (veure notícia).

D'aquí podem concloure, primerament, que aquells que gaudien de la immaculada capa de puresa absoluta i virginal, tal com es qualificava ERC, han caigut en les mateixes temptacions crematístiques o delictives que tan rebutjaven. També val a dir que gairebé 1600 informes a 12000 euros cadascun d'ells fan una xifra que fa esborronar i és una bona manera de retribuir els fidels amics que han ajudat el partit. Això traduït a les antigues pessetes arribaria ben bé als 19.000 milions de pessetes. Clar que tot això és necessari per Catalunya....

Finalment vodria recordar que una empresa privada no encarrega estudis si és que no són realment necessaris. Tal com podreu llegir a la notícia:

"Els informes són de temàtica molt diversa, com la ventilació natural dels patis (que va costar 11.368 euros) o un altre relatiu al ratpenat Nana com a control de la plaga de la papallona de l'arròs al delta de l'Ebre (11.965 euros), així com un disseny de parxís i puzle de la caseta de cartró retallable (3.077 euros), entre altres"

Optimitzar costos és millorar la incidència de les despeses en el resultat final. Incrementar-los és anar contra la supervivència de les organitzacions i matricular-se en el curs màster de la delinqüència d'alt standing. Quan es parla de demanar les balances fiscals hauríem de parlar de la transparència dels estats financers i pressupostos dels organismes públics. Potser, més que demanar més diners al "papà-estat-central" potser caldria auditar els comptes de la Generalitat per part de companyies auditores externes i, òbviament, presentar els comptes tal com els presenten les empreses: per departament i amb la classificació de les despeses per naturalesa.

Jo pensava que ho havia vist tot d'aquest govern, però ho reconec, em sorprenen constantment.

dimarts, 13 de maig del 2008

Berlin i els dos conceptes de llibertat

Isaiah Berlin, gran pensador, filòsof i liberal, en un dels seus escrits més coneguts, ens presenta les dues concepcions de llibertat: el que seria la llibertat "negativa" i la "positiva". La primera és la "lliberta de" i la segona "la llibertat per a". La llibertat negativa és aquella que es determina sempre i quan cap individu pot interferir en ella, és a dir, puc ser lliure en quan ningú em pot intervenir. El segon concepte, deriva del desig la persona de ser el propi "amo", decidir per ell mateix. En principi sembla que les dues concepcions haurien de ser complementaris, però acaben ser divergents i contràries.

La llibertat negativa, molt més utilitarista, focalitza el seu sentit en la no intervenció: si no interferim en la volutat de la persona individual la tendència d'aquest ciutadà serà sempre la llibertat. La llibertat positiva, si bé inicialment més holística i racional, ens pot fer caure en un gravíssim parany. Els règims totalitaris del segle XX són una evidència d'aquest sentit positiu: La llibertat positiva es centra en "ser un mateix", i quan s'arriba a ser un mateix, llavors es pot ser lliure. Per tant, els despotismes no fan altra cosa que dubtar constantment de que les persones siguin elles mateixes. Els ciutadans, súbdits, no poden ser ells mateix perquè inicialment estan equivocats. Quan entenguin les coses com nosaltres, llavors seran "veritablement" lliures.

Aquesta segona òptica, la "llibertat per a" o "llibertat positiva" ens fa caure en el parany de que en sí mateix el ciutadà no és realment lliure, encara que s'ho cregui o ho senti així. Aquest ciutadà està equivocat, no es lliure i no ho serà realment fins que l'adoctrinem (l'eduquem) tal com cal. Gràcies al punt de vista, racional, planificat i intervencionista de la llibertat positiva, el marxisme leninisme va fer el seu agost venent esclavitud embolicada de llibertad.

L'utilitarisme anglosaxó, amb el geni de la simplicitat, ha anat més lluny que altres ideologies político-financeres, com la fracesa, forjada en el crisol racionalista del segle de les llums i que després derivaria en tots els gran despotismes dels anys trenta.

En fi, poca cosa ferem (fareu) per a estalviar-nos passar una tercera guerra

divendres, 2 de maig del 2008

Que no diguin "respecte" quan volen dir "por"

Ben Elton, creador, de sèries tan conegudes i sardòniques com "L'escurçó negre" acusa la BBC, en el diari Avui del passat dijous, de no atrevir-se a fer ironia a propòsit de la religió islàmica. Res de nou que no coneixem. La raó que donen les vaques sagrades de la cadena televisiva és que l'audiència musulmana protesta enèrgicament i que pot derivar en actes de violència. És lògic, cal no enutjar els seguidors de Mahoma, no fos el cas de que ens fessin explotar per Picadilly Circus o esdevinguéssim sopa orgànica passejant pel Covent Garden.

La cadena pública britànica conrea sovint els acudits i sèries d'humor en els que la religió catòlica o protestant són motiu de sana (o insana) ridiculització. La ironia, inseparable companya de la intel.ligència sembla que no troba caliu entre els musulmans, o millor, dit, entre bona part dels que practiquen la fe musulmana. Heus aquí que els progressistes guionistes, els "temeraris" gurús de la ploma televisiva, esbudellen la fe cristiana, amb càustica rialla mentre que reserven les idees si es tracta de protagonitzar l'Islam d'aquestes sagetes burlesques.

Des d'un punt de vista liberal, que vol diu lliure, equitatiu i equilibrat, es conclou que allò que els més progressites, allò que els multiculturalistes, allò que els apologètics del mestisatge ens afirmen -que cal respectar les religions- és purament terror, por, atabalament, ànsia i angoixa. Quin fantàstic camuflatge, tinc por però dic que sóc respectuós, talment com el respecte a "Don Corleone". Els coneixem aquests respectes. Els que volem un món lliure, format, educat, competitiu, obert i just pensem que qualsevol entrebanc, qualsevol amenaça, qualsevol diferència, és el primer pas a l'exclusió social.

Quan els estats legislen per a col.lectius, per a circumstàncies especials, per a situacions atípiques, legislen per a la diferència. Legislar "per" i "per a" la diferenciació de les persones és el primer pas a la desigualtat. No volem ser iguals, el que volem és ser iguals davant la llei, volem ser iguals de partida, no pas com a persones ni com a objectius. No volem "acabar iguals" sinó "començar iguals". La BBC, una vegada més, ens ensenya que aquesta discriminació positiva en el sarcasme és fruit de la por i la por no és bona companya dels liberals perquè no podem tenir llibertat amb por. La llibertat és feble perquè requereix d'un entorn immaculat d'igualtat drets, seguretat jurídica, llibertat de pensament i lliure mercat.

Abans d'ahir un bon amic, ex-alcalde i ferotge defensor del nostre model obert de socitat em deia: ara governa la mediocritat. Com més mediocre ets, més possibiliats tens d'arribar lluny en política. Per governar ja no és important ser de dretes o d'esquerres, sinó governar amb conviccions. El problema d'Europa és que no té conviccions. Quan aprendrem a que les nostres conviccions, els nostres valors és el més important que tenim? Desitjo que quan ho aprenguem ja no sigui massa tard....

Premi "DARDO 2008" - Best Blogs Darts Thinker





















La MaRia m'ha concedit el premi DARDO 2008 - Best Blogs Darts Thinker. El premi porta adjunt el següent lema:

"La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades
”.


Gràcies MaRia!

Pel que fa al repartiment, envio aquest premi a:

Millorem Tarragona

Per la seva corrossiva crítica a les decisions polítiques del govern municipal tarragoní.

Manipulació de TV3

Per la constant i abnegada tasca en evidenciar la tergiversació d'aquest mitjà d'informació

L'Associació per a les Relacions Culturals Catalunya Israel -ARCII-
No és fàcil ser amic d'Israel en aquests temps!

Archipiélago Duda
Per la prolífica capacitat d'escriure articles liberals. Malgrat que no coincideixo en alguns dels seus trets ideològics, en especial pel que fa referència als sentiments de pertanyença, no puc deixar de premiar-lo,

GukGeuk
Perquè escriure en català des del País Basc és una fita inabastable per a molts. Perquè essent basc és ens parla en la nostra llengua

Catalunya FFW
Un acurat bloc d'opinió econòmica i política