diumenge, 30 de novembre del 2008

l'eficiència de l'estat del benestar

LLegeixo a La Vanguardia que una concatenació d'errades de la Generalitat i el fiscal han fet que un pare que va causar lesions cerebrals irreversibles, trencament de costelles i no sé quantes coses més a una filla de pocs anys, sigui absolt i, a més, no pugui tornar a ser jutjat. Ah, és l'eficiència del sistema judicial. Bé, són petites errades del sistema que, tristament, però no passa res, condemnen a una nena, quan just comença a conèixer el seu entorn, als tres ó quatre anys, a patir la tortura i el martiri d'un psicòpata, que per desgràcia fou el seu pare. Ja voldria que hagués tingut un pare o una mare tal com tenen els gatets que he tingut i tinc. Pares i mares biològics que mai abandonen, ni martiritzen ni torturen els fills, pares i mares biològiques que mai deixen d'educar i de donar recolzament i escalfor. I en diem biològics com si això fos "negatiu", quan en realitat és molt positiu.

El que no té tant de positiu és aquest sistema kafkià que no permet la sanció als que, formant part de l'organigrama, s'equivoquen. Ni fiscal ni Generalitat tindran càstig o sanció: tan sols, i com a molt, un "expedient informatiu", terrible carpeta de cartró que terroritza els funcionaris de la màquina estatal. Els fiscals i jutges, cap problema, perquè el corporativisme està tan arrelat a la societat espanyola que és impensable la millora. De les errades, en qualsevol empresa, se'n fan millores, es registres noves accions preventives. La Generalitat, en prendrà nota? Em sembla que no, que la nena seguirà amb el cervell destrossat la resta de la seva vida i mentrestant el president Montilla ens demana que, si tenim diners, comprem cotxes i pisos: "casi res"!

La notícia de la pàgina posterior tampoc no té "desperdici": el col·lectiu de vídues viu en la misèria. Són les oblidades del sistema, les oblidades dels polítics. Milers d'accions per a salvar el poble palestí, pels cubans maltractats per la tempesta tropical habitual, per a les associacions de "la dansa del ventre" o per a qualsevol altra col·lectiu culturalment diferent. I de les vídues?: Res de res. Aquestes vídues van aixecar un país que havia sortit d'una guerra. En els anys del creixement econòmic, en els anys dels pantans i dels primers turistes, van sacrificar-se pels seus fills, van estalviar i van fer tot el possible per a que els seus fills estudiessin una carrera. No van demanar res a canvi, no van exigir, no es van tancar a la universitat, no van ocupar cap immoble, ni cap delegació, ni van fer manifestacions: van fer el que havien de fer. Ara, silencioses, resten en el bagul de l'amnèsia col·lectiva. Els grups polítics més "progressistes", demanen recuperar la "memòria històrica", és a dir, aquella que provi que els bons foren uns i els dolents els altres. La memòria cal recuperar-la mitjançant el record de les dones que, havent perdut el marit, malviuen en aquest fantàstic estat del benestar.

"El cor de la ciutat" i la manipulació moral

Recordo les sorolloses riallades, especialment de la gent posicionada a l'esquerra del ventall ideològic, quan comentàvem les estrepitoses manipulacions morals que el règim, és a dir, el franquisme, incorporava a la literatura, la televisió, el cinema, etc. Ara, en mig d'aquest "paradís del relativisme total" sembla que tot és transparent, que la mà de cap censor ni gurú de la moralitat ens pot espatllar res. Sembla que la realitat no és així.

Tinc la sort de no ser cap fanàtic de la petita pantalla i, a més, no he tingut mai la paciència de seguir les sèries i telenovel·les. Per tant, la informació en aquest aspecte m'arriba del meu entorn familiar i social. En el darrer comentari parlava del nyap jurídic del futur Codi Civil Català (llibre II) on es parla de la família. Doncs no n'hi ha prou de voler-nos modelar a la seva imatge i semblança amb lleis i decrets, sinó que també es fan servir les telesèries per a "guiar-nos" subtilment vers el pensament únic, el seu. A tal fin exposaré una sèrie d'exemples, més ben dit, evidències televisives, que ho demostren (totes obtingudes del serial que dóna nom al comentari):

1) Escena familiar: una noia està embarassada i els pares li pregunten què caram vol fer, si avortar o no. Els guionistes no deixen lloc a dubte: en aquest país pots avortar com vulguis i on vulguis, sense haver de consultar els supòsits.

2) Escena social: un immigrant magrebí es queixa de que els empresaris (en aquest cas constructors) el contracten perquè no té papers i, òbviament, li paguen molt menys i l'exploten a base de bé. Hem d'entendre que tots els constructors són ben bé mafiosos i que és "fàcil" i "rentable" contractar personal sense papers. Pel que sembla els meravellosos guionistes no és que no hagin xafat una empresa, és que no han sortit de la seva mansió de Sant Gervasi! Desconeixen que el més difícil, per a una empresa, és la contractació d'immigrants il·legals perquè les sancions i costos afegits són molt alts! Probablement la dona de fer feines d'aquests guionistes tan progres no té papers!

3) Escena escolar: Un nen immigrant explica que, pel sol fet de ser immigrant, ha estat la diana de la malignitat dels fills de la classe mitjana i de la classe acomodada perquè li han pegat a l'hora del pati i li han pres l'entrepà. La conducta dels fills de les classes més "apoltronades" és realment diabòlica. Mai havia vist una manipulació per part de la dictadura del "políticament correcte" que fos més barroera.

4) Escena social: parlen sobre els "pobres okupes" que són vilipendiats per l'especulació capitalista. Els "pobres okupes" es veuen obligats a prendre possessió dels béns dels explotadors, han de seguir la lluita contra la burgesia i contra la injustícia. En els conflictes amb okupes, fins i tot els telenotícies de TV3 donen la raó i justifiquen les accions d'aquests brétols usurpadors de la propietat immobiliària. Conseqüentment: si els cronistes són del criteri de mentir i maquillar, de prevaricar, d'esperonar els delictes en ares d'una moral superior, què no farà un guió de ficció?

Aquest llibre blanc del pijo-progre, la moralina bavejant dels residuals del maig del 68, ressentits amb el sistema que els dóna un sou immillorable i unes condicions de llibertat que mai haguessin somniat en els seus estats-govern de somni, aquest catecisme, regalima, enganxifós, per les esquerdes de qualsevol equip comunicatiu del sistema. Orwell va pensar que els estats-providència (remodelada maquinària dels antics totalitarismes) podien canviar el passat, el present i el futur, però no s'hagués pogut creure que ho fessin de forma tan subtil i, a la vegada, tan barroera.

dijous, 20 de novembre del 2008

El nou Codi Civil Català i altres qüestions legals

L'ànsia alliçonadora del govern tripartit no té fi. Ara, amb la frenètica decisió de formular les relacions familiars via legislació, s'arriba al més neuròtic dels intervencionismes, al de configurar la família ideal, les persones ideals, i a la llarga, perquè no?, la ideologia ideal.

És habitual en aquest país el fet de publicar centenars o milers de lleis que, independentment de de la seva inutilitat, no es poden fer complir. Fixem-nos que les úniques lleis que sempre s'observaran estrictament són les fiscals, és a dir, les que nodreixen econòmicament l'Estat. Les lleis que han de regular les relacions o contractes entre les persones, res de res. Algú podrà pensar que és precisament aquesta reglamentació la que vol ordenar l'esmentat àmbit, però realment el que fa el Codi és determinar unes actuacions, una moral. Heus aquí la diferència: no sistematitzen els drets i els deures, deixant que les persones pactin, sinó que especifiquen què cal fer i com s'ha de fer, com s'han de distribuir les tasques domèstiques, etc.

Mentre s'escarrassen en treure a la llum aquest nyap jurídic, un porter de discoteca estomaca un client incòmode enviant-lo a l'altre barri, i un magistrat, més interessat en entrar en el paradís dels juristes perfectes, vol encausar tota una sanguinolenta guerra civil. En el primer exemple, gairebé tots els periodistes clamen més legislació i en el segon, el procés esperona titulars, tertúlies i audiència. I tot això, què té a veure amb el Codi Civil Català? Doncs bastant:

En primer lloc la inèrcia legislativa, formal, del dret espanyol, ha fet, a base d'anys i anys de regulació constant, que la nostra societat segueixi en l'etapa infantil. Kant, en un dels articles més comprensibles de la seva obra, en aquest cas, polític, ens diu que la Il·lustració fa que l'home-xai pugui sortir del ramat, deixi el pastor-predicador, i pensi per ell mateix. Això és l'entrada a l'edat adulta. El nostre Estat-providència, l'Estat-pastor, ens ha acostumat guiar-nos, i a tal fi, ens esperona a seguir les normes de convivència civil d'una família. Per tant, quan no existeix llei escrita, ni llibre sagrat, ni manual, ni reglament, ens escandalitzem i amb la cridòria "mediàtica" que ens caracteritza, demanem més regulació: "Si us plau, regulem la banca, si us plau, regulem els porters de discoteca..."

Aquesta tasca partoral de l'Estat de vegades estupiditza. Sabem que la sobreprotecció és negativa des del punt de vista educatiu perquè crea dependència i el que cal és, precisament, la indepència de les persones. Els hàbits esclavitzants, la "crosta paternalista", fa que fins i tot algunes empreses no apliquin criteris si no existeix legislació, com el cas de les discoteques. De totes formes, el tema "oci" res té a veure amb el món "estrictament" empresarial. L'entorn del gaudi nocturn té poc a veure amb aquesta ciència social i està més aprop de la gestió napolitana que no pas de la gestió empresarial, i potser aquest podria ser un dels pocs casos que necessitessin "manu militari" pel que fa a la selecció de personal de seguretat.

Tornant al codi civil: què podrà fer una dona immigrant, potser d'una altra creença o cultura, quan el seu company sentimental o marit l'obliga, no només a fer totes les tasques domèstiques, sinó també a suportar vexacions, a suportar prohibicions malignes, com la de no anar a escola? Qui podrà fer complir el Codi? Potser haurem de consultar els experts d'Aràbia Saudí: allí existeix la Policia Moral. Si una dona fuma pel carrer aquest cos de seguretat la pot fuetejar. Si un rínxol de cabell s'exposa, indecent, entre el vel, cop de porra... Ja em veig el departament moral dels Mossos revisant qui ha estat el darrer "usuari" de la meva rentandora, o encara més, intueixo que els electrodomèstics estaran conectats, mitjançant internet, a l'ordinador central, anomenat Super-Montilla, que controlarà usuaris, horaris, consum i mil cosetes més.

Com diria el gran Escurçó Negre: "Estem en un femer i les vaques han menjat prunes..."