dijous, 20 de novembre del 2008

El nou Codi Civil Català i altres qüestions legals

L'ànsia alliçonadora del govern tripartit no té fi. Ara, amb la frenètica decisió de formular les relacions familiars via legislació, s'arriba al més neuròtic dels intervencionismes, al de configurar la família ideal, les persones ideals, i a la llarga, perquè no?, la ideologia ideal.

És habitual en aquest país el fet de publicar centenars o milers de lleis que, independentment de de la seva inutilitat, no es poden fer complir. Fixem-nos que les úniques lleis que sempre s'observaran estrictament són les fiscals, és a dir, les que nodreixen econòmicament l'Estat. Les lleis que han de regular les relacions o contractes entre les persones, res de res. Algú podrà pensar que és precisament aquesta reglamentació la que vol ordenar l'esmentat àmbit, però realment el que fa el Codi és determinar unes actuacions, una moral. Heus aquí la diferència: no sistematitzen els drets i els deures, deixant que les persones pactin, sinó que especifiquen què cal fer i com s'ha de fer, com s'han de distribuir les tasques domèstiques, etc.

Mentre s'escarrassen en treure a la llum aquest nyap jurídic, un porter de discoteca estomaca un client incòmode enviant-lo a l'altre barri, i un magistrat, més interessat en entrar en el paradís dels juristes perfectes, vol encausar tota una sanguinolenta guerra civil. En el primer exemple, gairebé tots els periodistes clamen més legislació i en el segon, el procés esperona titulars, tertúlies i audiència. I tot això, què té a veure amb el Codi Civil Català? Doncs bastant:

En primer lloc la inèrcia legislativa, formal, del dret espanyol, ha fet, a base d'anys i anys de regulació constant, que la nostra societat segueixi en l'etapa infantil. Kant, en un dels articles més comprensibles de la seva obra, en aquest cas, polític, ens diu que la Il·lustració fa que l'home-xai pugui sortir del ramat, deixi el pastor-predicador, i pensi per ell mateix. Això és l'entrada a l'edat adulta. El nostre Estat-providència, l'Estat-pastor, ens ha acostumat guiar-nos, i a tal fi, ens esperona a seguir les normes de convivència civil d'una família. Per tant, quan no existeix llei escrita, ni llibre sagrat, ni manual, ni reglament, ens escandalitzem i amb la cridòria "mediàtica" que ens caracteritza, demanem més regulació: "Si us plau, regulem la banca, si us plau, regulem els porters de discoteca..."

Aquesta tasca partoral de l'Estat de vegades estupiditza. Sabem que la sobreprotecció és negativa des del punt de vista educatiu perquè crea dependència i el que cal és, precisament, la indepència de les persones. Els hàbits esclavitzants, la "crosta paternalista", fa que fins i tot algunes empreses no apliquin criteris si no existeix legislació, com el cas de les discoteques. De totes formes, el tema "oci" res té a veure amb el món "estrictament" empresarial. L'entorn del gaudi nocturn té poc a veure amb aquesta ciència social i està més aprop de la gestió napolitana que no pas de la gestió empresarial, i potser aquest podria ser un dels pocs casos que necessitessin "manu militari" pel que fa a la selecció de personal de seguretat.

Tornant al codi civil: què podrà fer una dona immigrant, potser d'una altra creença o cultura, quan el seu company sentimental o marit l'obliga, no només a fer totes les tasques domèstiques, sinó també a suportar vexacions, a suportar prohibicions malignes, com la de no anar a escola? Qui podrà fer complir el Codi? Potser haurem de consultar els experts d'Aràbia Saudí: allí existeix la Policia Moral. Si una dona fuma pel carrer aquest cos de seguretat la pot fuetejar. Si un rínxol de cabell s'exposa, indecent, entre el vel, cop de porra... Ja em veig el departament moral dels Mossos revisant qui ha estat el darrer "usuari" de la meva rentandora, o encara més, intueixo que els electrodomèstics estaran conectats, mitjançant internet, a l'ordinador central, anomenat Super-Montilla, que controlarà usuaris, horaris, consum i mil cosetes més.

Com diria el gran Escurçó Negre: "Estem en un femer i les vaques han menjat prunes..."

10 comentaris:

Marc Arza ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marc Arza ha dit...

Artur,

Em pots fer arribar el teu e-mail a marzan@uoc.edu?

Merci,
Marc

Cesc ha dit...

La societat està sent idiotitzada per moments. Quan hi ha qui aixeca la veu contra aquesta "imbecilització" col·lectiva aquest és acusat ràpidament pels poders publics i agents socials afins de "codiciós", "egoista" i "insolidari".

Jo crec que les úniques lleis que hi hauria d'haver són les que garanteixen la llibertat i seguretat de la persona i les fiscals que asseguren el manteniment de l'Estat. Llei de Dependència, d'Igualtat, infumables pressumptes lleis que no es compleixen ni es fan complir.

Noctas ha dit...

Hi ha una abundant massa de lleis absurdes amb un caràcter paternalista que fa venir ganes de vomitar. El Dret català té masses lleis que són absurdes perquè no tenen un valor vinculant. Són fum i res més, ganes de fer el paperina i ja està. No obstant això el drte català té lleis menys intervencionistes que el drte castellà. El codi de successió estableix la llegítima en una cuarta part del caudal hereditari i el codi civil espanyol en dues terceres parts. El dret català estableix la separació de bens entre conjugues i el codi civil el règim de bens ganancials. Tot i així amb aquest tripartit les ansies intervencionistes són cada dia més obsessives.

Josep (sl) ha dit...

Certament no suporto la idea de lleis invasives que han de garantir el "nostre benestar". La sobreregulació és un del pecats del sector públic i no s'hauria d'acceptar perquè tothom a casa seva s'organitza de la manera que creu més eficient i sempre millor que els "planificadors" diguin. Per mi hi ha per davant la llibertat individual de les persones i la seva privacitat dins de casa seva, que l'estat.

Com: Haver de dir als fills adoptats que ho són abans dels 14 anys.
Segons la meva opinió: Ningú millor què els pares sap quan ells estan preparats per saber-ho.
I això què per llei les feines domèstiques és fagin de manera equitativa, és molt bonic de dir. Però impossible de implementar i tampoc de controlar l'aplicació. Sense un exèrcit de funcionaris, de "delators" o haver de convertir les llars en un "1984".

Sempre pel nostre bé.

Carlos López Díaz ha dit...

Res, una webcam al bany per a controlar si tirem massa cops de la cadena o no tanquem l'aixeta mentre ens rentem les dents: Vet aquí la solució a l'escasetat de l'aigua.

Sugui el canvi climàtic, la igualtat de gènere o l'administració de l'espai radioelèctric, sempre hi haurà pretextes per tenir més poder. Mentre la gent no se n'adoni que tot plegat no és més que l'eterna lluita entre la llibertat i el poder, els governs continuaran guanyant batalles.

Gran article.

GukGeuk ha dit...

Molt bo Artur, com sempre. Últimament no comento gaire al teu bloc, però el segueixo igual que sempre, consti.

Tot és una gran mentida. la "vara de medir" de la justicia és tan subjectiva que a vegades penso en per què es molesten en fer lleis. Salut

Artur ha dit...

Gukgeuk, comptar amb el teu suport m'honora. Gràcies per seguir-me. Jo també sóc un lector habitual dels teus escrits.

Artur ha dit...

CLD,

Gràcies. Venint de tú és tota una acreditació!

Míriam ha dit...

I a més a més, la meva indignació és gran quan aquest NOU CODI CIVIL m'ha llevat el paper de mare. He passat a ser un progenitor qualsevol. Ni un moment s'ha equivocat la Consellera Tura aquest migdia a la TV3 quan ho presentava a la premsa. Ella sempre tan correcta amb les formes! Les paraules pare i mare han quedat bandejades.