dilluns, 27 d’octubre de 2008

S'ensorra el sistema?

Darrerament, i degut a la crisi en els mercats financers, les veus reclamant un "nou sistema" i més regulació, és a dir, més intervenció de l'estat, ens han envaït dia i nit. La pregunta és la següent: pot anar-se'n a l'aigua el sistema capitalista? La resposta és fàcil: tot sistema pot col·lapsar i exemples en tenim a tort i a dret, des del sistema feudal fins al comunista, tots van sucumbir. Els motius foren diferents, però al cap i a la fi van acabar el seus dies. Altrament també hem de dir que els sistemes, siguin els ecològics, els socials o els financers, són fràgils. El cas del capitalisme és encara de més fragilitat, i els motius són diversos.

Per començar el capitalisme, com a sistema econòmic i financer, és un element d'un sistema superior, d'una filosofia política, que és la societat oberta. Per dir-ho d'altra forma: pot existir un capitalisme sense democràcia però no pot existir democràcia sense capitalisme.

En segon lloc, la gran quantitat d'elements interdependents del sistema fa que, la fallida d'un d'ells, afecti sensiblement la resta. Veiem que quan es presenta una vaga de distribuïdors de combustibles el cicle econòmic i social en pateix les conseqüències, i aquestes són greus.

En tercer lloc, no per tenir una avaria elèctrica durant un matí diem que el sistema energètic falla, que cal tornar als llums de "carburo". Per tant, part del missatge derrotista està tergiversat per interessos polítics. Els mateixos que ara s'escandalitzen per la davallada de les borses i la manca d'obtenció de crèdits són els que fa uns anys emmudien davant les evidències d'esquerdes, terratrèmols i fallides del sistema comunista (posem per cas els afusellaments i els gulags).

Finalment, i seguint a Xavier Sala Martin, diria que una gran part del problema actual ja ve de la reducció dels tipus d'interès que fa fer l'Administració americana per a incrementar el consum. Aquesta intervenció no va fer més que començar el problema amb el que ara ens trobem. En el moment que els interessos són baixos els possibles compradors es desperten i surten frenèticament a adquirir propietats i a hipotecar. Per als sectors més ben "col·locats" econòmicament, els tipus d'interès baixos condicionen la mobilitat dels capitals i, òbviament, l'increment de riscos i l'expansió a "nous territoris" i "nous productes". Són precisament aquests nous productes financers per a inversors els que, en part, han produït aquest cataclisme.

Val a dir també que molta part de responsabilitat, que no tota, la té la banca. Des d'el punt de vista de la qualitat, qualsevol organització, especialment empresarial, verifica i comprova la qualitat, solvència, solidesa i composició dels productes adquirits. És realment rellevant que aquesta part del procès sigui realitzada amb la màxima cura. No conec cap empresa que no revisi escrupulosament les matèries primeres. Tanmateix la banca, curulla d'experts, analistes, auditors, assessors i gestors, no detectés en cap moment ni les insolvències probables d'alguns dels seus clients ni el desastre financer de les borses i de l'interbancari o la irregular demanda d'habitatge, més frut del capitalisme popular vinculat primerament a l'habitatge i després a l'especulació domèstica. Això és una prova clara de niciesa i d'incúria.

Finalment, i com a element necessari, l'estat també ha participat d'aquesta irresponsabilitat generalitzada. Els ajuntaments, amb les seves neuròtiques tendències a legislar, han fet de l'urbanisme un "modus vivendi" per a l'obtenció de recursos. A tal fi les requalificacions de terrenys, els plans urbanístics i mil foteses administratives més han conreat tota mena de capricis monetaris i nepotismes diversos.

Com a cloenda apuntem que "l'altre món possible" és el que van conèixer els nostres avis o pares: és el despotisme, és el totalitarisme, és el nazislamisme, és qualsevol dictadura i qualsevol integrisme. La intervenció no té fi i és una tendència natural del sistema burocràtic.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

El neoliberalisme de 2a onada no ha funcionat. El lliure mercat, doncs, sense regulació, no val per res. Per crear pobresa.

Joan Gil Oliveras

Trina Milan ha dit...

Bona reflexió Artur, estem presenciant un canvi de paradigma, no només una crisi conjuntural. Crec que cap de les receptes del XIX i el XX serviràn per analitzar el moment actual, el que em preocupa és que no siguem capaços de treure'n profit de la situació, de fer un nou sistema de convicència socioeconòmica que ens faciliti la vida. Crec fermament que les tecnologies i els avenços en el segle XXI ens haurien de fer més lliures i més justos...salut amic

Noctas ha dit...

Un escrit molt rigurós , sense cap tipus de frivolitat com tots els que fas i que són d'agrair en aquests temps de tanta demagogia. Escoltant a Sala Martin em va agradar que digués que no podem tenir la borsa com a indicatiu de l'estat econòmic perquè els qui inverteixen , els brokers, estan com un llum, estan desequilibrats, estan neuròtics perduts i això es materialitza en aquestes pujades-baixades de la borsa...saludus

Artur ha dit...

Gràcies, Trina, per la teva sempre indispensable aportació, ponderada i amb visió de futur.

Artur ha dit...

Noctas,

Moltes gràcies. Venint el recolzament d'una persona com tú, observadora, crítica i volteriana, és tot un honor la teva lloança

mila ha dit...

"Lasciate ogni speranza" diu un conegut comú. Tal com resa el cartell que hi ha a l'entrada de l'infern de La divina Comèdia.

Cesc ha dit...

Jo he arrivat a sentir que el colapse financer actual era equiparable a la caiguda del Mur de Berlin.

Al llarg de la història hi ha hagut molts sistemes econòmics però només cal veure quin són els que generar riquesa: els basats en el comerç. Europa va començar a progressar amb el comerç i al s.XX s'ha demostrat que els països més rics són els que tenen més llibertat econòmica.

Hem de deixar d'utilitzar un sistema que s'ha demostrat efectiu per una crisi en aquest? La recerca d'utopies econòmiques sempre han acabat igual. Llarga vida al capitalisme.

Josep (sl) ha dit...

Jo crec què no les crisis econòmiques són cícliques. I no són les mateixes les situacions que ens trobem avui amb les del octubre del 29.
I de l'anàlisi de les causes i solucions pot donar resultats sorprenents alhora de explicar i depurar responsabilitats.

Anònim.
El capitalisme, no és cap utopia com les que defensaven molts que dels que ara diuen que el capitalisme ha mort.
Si no neix del voler explicar el què estava passant. Sense parlar de fer una societat molt millor ens hi ha portat.