divendres, 24 d’abril del 2009

L'estat protector davant la crisi financera i les pimes

Amb el canvi de ministres el govern Zapatero sembla que aportarà noves mesures per a reduir la crisi. Una d'elles, la que m'ha deixat més esfereït i bocabadat, ha estat la de crear una línia de crèdits per a alleugerir les dificultats financeres derivades de la manca de cobrament de les factures que els ajuntaments i altres administracions públiques deuen. L'Estat i Administracions Públiques, en lloc de pagar les factures pendents, cosa que seria lògica, avalarà a l'empresari per a obtenir un préstec. L'aval serà el saldo pendent de cobrar. Amb això el que fa aquest estat-protector és la d'incrementar l'endeutament del negoci, dificultant l'obtenció d'altres operacions bancàries.

Com podem veure, aquest estat-protector, aquest estat que "està per damunt dels seus súbdits" no sap planificar, no preveu. Ni tan sols té diner. Ah, bé, té diner per a salvar una caixa mal gestionada (òndia, si qui manava allí eren polítics afins al PSOE!). Clar, es té diner per a "salvar" una caixa manxega, anant contra tots els principis de la intervenció (l'estat no ha comprat participacions perquè les caixes no poden valorar el seu net patrimonial). L'estat inverteix 9.000 milions d'euros i compromet aquesta xifra en un "banc" que no té forma de valorar el seu patrimoni (no té "accions"). Que rebrà a canvi l'estat? Doncs vots. La financiació de Catalunya pot esperar però la caixa castellana no.

És una eina adequada per a l'entitat financera? No, el que fa la mesura és tranquilitzar els impositors i arreglar la feina mal feta dels gestors de la caixa. El diner públic, pel que es veu, serveix per recompensar els que fan malament la seva gestió. En canvi, els que ho fan bé i obtenen beneficis, l'estat els castiga mitjançant un sistema tributari recaptatori, sancionant els resultats positius, la feina ben feta, el guany. Com que els guanyadors en un sistema democràtic són, darrerament, els perdedors, també en el món financer i empresarial els perdedors són ara els recompensats.

Qui es porta bé, qui paga els seus impostos, qui no fa soroll i qui no fa gresca acaba essent un babau que, a l'igual que aquell "cornut que pagava el beure", paga els futurs fracassos dels nefastos directius.

3 comentaris:

Míriam ha dit...

Enmig de lacrisi, si tens un momentet,passa pel MA PITOM!

Andreu ha dit...

Si, però.
A la CCM el BE va trigar un any en fer la intervenció, per la pressió politica del Psoe. Cal veure com acabaran les coses. Cert, el decret-llei diu que fins a un màxim de 9.000 M. €, però no s'ho creu ningu. 1.500/2.000 M. € sembla. Però, quan la crisi bancària dels 80, el FGDB se'n va fer càrrec, amb prèstecs del Tresor, si, pero els propietaris van cedir totes les accions. No hi ha propietaris a les caixes? A veure, hi ha recursos propis, que poden arribar a ser zero, per a cobrir pèrdues. I també hi ha actius que no cobren interesos si no hi ha beneficis.
Sembla clar que no tindran 9.000 M. € els interventors del BE per a liquidar pèrdues i fer la caixa mes competitiva de l'univers. No. No tè gaire futur. O tancar-la o que se la quedi CajaMadrid quan aquesta estigui no tant malament. Però el que ha fet l'Obama (i ho explica molt bé en un article el Xavier Sala-Martin) es això, precisament.

Crec que s'han inflat els actius tòxics, (sempre es fa), per a forçar la voluntat politica, i depen dels gestors de debó dels fons publics, que el procès no acabi a la espanyola.

Jo hi confio.Potser per fe, pero no hi haurà tripijocs mes besties dels que van passar amb el FGBB i la crisi bancària dels 80.

O aixi ho espero.
Cordialment,
Andreu

Josep (sl) ha dit...

La pròxima pot ser Caixa Catalunya.