dimarts, 7 d’abril de 2009

El sistema i els partits de progrés: visca el dispendi!

Ara s'acosta Sant Jordi. Degut a la crisi generalitzada i a la manca de liquiditat, qui més qui menys fa els seus estalvis per a poder sobreviure amb certa dignitat a la situació. Bé, això també caldria pensar-ho en els estaments de poder i a l'Administració Pública: doncs no! Pel que es veu, i degut a l'obertura d'Ambaixades de la Generalitat arreu del món, la més cara la del Rockefeller Center, els funcionaris no poden trucar a mòbils des dels seus telèfons fixos, i han d'anar a la centraleta a trucar (un control exhaustiu per a que no parlin amb la iaia o amb l'amiga). Aquesta és una acció molt lloable i que de forma tradicional se'n diu "estalviar la xocolata del lloro". Dic això perquè potser el més normal seria retirar els mòbils a tots els comandaments, als milers de comandaments mitjans i no tan mitjans, i també els portàtils i la VISA. Això si que de segur faria disminuir el cost de dietes i desplaçaments. De què caram li serveix una VISA a un funcionari comandament si no és per malgastar? I un portàtil, el sap fer funcionar? i el mòbil, a qui ha de trucar si quan truques a segons quins departaments ningú agafa el telèfon?

Seguint doncs amb les polítiques socials dels governs d'esquerres, el canvi a polítiques de progrés ha portat a que la xocolatada que es feia amb Pujol la diada de Sant Jordi sigui ara un "macro-aperitiu" per a quatre mil persones que té un pressupost de més de 60.000 euros. Val a dir també que el pressupost de la "Festa de la Diada Nacional" ha augmentat amb el tripartit a més de 400.000 euros. I deien de Montilla que era un bon gestor!!! I tant que sí, un bon gestor per a la seva butxaca i per a la dels seus! (ells no s'ha rebaixat el sou, faltaria!) Amb aquest model de control sempre ens faltarà diners: una part no ens arriba des d'on ens ha d'arribar i el que arriba és dilapidat per governs incompetents.

El sistema és corrupte i la corrupció ve donada per la manca de transparència i control extern. L'opacitat és el "brou de cultiu" de les escletxes financeres i econòmiques del sistema, d'aquest monstruós tiranosaurus rex que devora tot allò que se li posa per davant. Tanta gestió, tanta direcció, tant d'omplir-se la boca amb paraules boniques però buides i només copiant els models empresarials habituals en tindrien prou per a saber com es revisa un sistema de gestió, com s'audita de forma externa. En fi, la dictadura de la mediocritat, de la incompetència que diu l'entenimentat Xavier Roig, es fa evident en cadascuna de les mirades que fem envers l'Administració Pública i els governs, tinguin l'abast que tinguin.

Espanya i Catalunya estan abocades al fracàs. Espanya després del Segle d'Or ha anat fent el ridícul a nivell internacional. Catalunya amb Pujol era respectada arreu d'Espanya i a Europa. Ara per ara, amb la nauseabunda manera de fer del trist-partit de les esquerdes, som la riota dels que abans ens admiraven.

Per acabar: el Conseller Saura ha demanat un "informe al ICAC" pel fet dels mossos i la tendencionsatat de TV3. És obvi: ell, acostumat al leninisme més recalcitrant, a l'stalinisme de pedra picada, això de que el critiquin és per a enviar a Sibèria als responsables! També Salvador Cardús es queixava a l'Avui de la pressió constant d'ICV als periodistes! Aquest ecologisme verd és una plaga que vol deixar la societat lobotomitzada. Això de que els individus pensin i critiquin, és terrible! De que els serveix tants anys de formació progre als periodistes si finalment alguns es tornen "liberals"?. Òndia, això és com les escoles religioses, de les quals entre els seus millors alumnes trobem els seus millors ateus!

Oh when will they ever learn? (Pete Seeger)

3 comentaris:

mila ha dit...

Quan surt el tema d'en Saura i les seves desfetes en tot el que toca, em fa pensar en una reflexió recentment llegida:
"La ideologia més popular i més extesa actualment a occident és l'ecologisme, que ha substituit no només el marxisme sinó també totes les ideologies nacionalistes i xenòfobes que propugnaven els intel·lectuals dels anys 20. Sovint, les seves idees s'assemblen a les crides a l'arrepentiment que es feien al segle XVII quan apareixia una plaga o una epidèmia, però amb la pàtina de racionalitat que necessiten per amagar la seva veritable raó de ser i que el seu missatge tingui un caràcter d'angoixa existencial".

Artur ha dit...

Gràcies Mila pel teu comentari. Tens raó, la nova religió és l'ecologisme i com a qualsevol religió és acrítica. Els seus seguidors creuen fidelment els postulats dels seus gurús, de les seves vaques sagrades.

Que trist que l'ecologia, ciència biològica, hagi esdevingut creença!

Josep (sl) ha dit...

Fa poc en un acte de l'ajuntament de Salou la regidora d'hisenda (PScOE)lamentava l'estat de les finances municipals com les havia deixat l'antic consistori. I parlava de haver hagut de practicar l'austeritat en els pressupostos municipals.

Deixant a banda què sigui cert l'endeutament previ del municipi (ho és)l'actual govern municipal del PSC-CiU-RDS els departaments d'un dels partits esmenats han fet una política expansiva sobretot en l'àrea de sous i salaris i càrrecs de confiança.