diumenge, 10 d’agost de 2008

Ridículs judicials

Sembla que l'afany de protagonisme d'alguns jutges arriba a límits inaudits. LLegeixo astorat que l'Audiència Nacional admet a tràmit una querella contra els responsables xinesos per la repressió al Tíbet. És extraordinari observar que mentre que la feina judicial es realitza igual que en el segle XVIII i amb els mateixos recursos, uns funcionaris privilegiats, aquells que dominen la totalitat de les sentències de terrorisme o delictes contra la monarquia espanyola, fan carrera cinematogràfica amb el qualificatiu de "jutges estrella". És cert que dins de l'àmbit d'actuació de l'Audiència Nacional estan els delictes fora del territori nacional, però auto-coronar-se com a "justiciero internacional", sentenciant sobre el bé i el mal dels altres governs i estats, és de ciència-ficció.

Mentre que els jutjats s'afanyen en sentenciar corre-cuita expedients, querelles i delictes de fa uns quants anys, o uns quants lustres, diferint els actes de justícia i condicionant que es dilueixi el sentit d'aquesta justícia, les vaques sagrades del dret persegueixen els opressors xinesos del Tíbet. Abans ho van provar amb Pinochet i ara, com veiem dins del més políticament correcte, ho fan amb el país protagonista dels Jocs Olímpics. I tot, potser, per a esgarrapar un titular periodístic significatiu i apuntalar encara més la seves carreres de gurús del dret.

Per als ciutadans del carrer se'ns fa incomprensible que, encara que entenem que les penes de mort als dissidents xinesos són d'una gran injustícia, també ho són el fet de penjar a la forca els homosexuals a l'Iran d'Ajmadinejad. Caldria saber el perquè d'uns i no dels altres. Probablement perquè, tal com hem apuntat en altres posts, la justícia espanyola està distorsionada per l'efecte govern, per la necessitat de posar cullerada en tots els aspectes del sistema, lluny de la independència, lluny del que caracteritza la societat moderna, oberta i liberal: la separació de poders.

La llosa i el jou del políticament correcte del govern actual també fueteja l'Audiència Nacional. Probablement un sistema judicial en l'estil més anglosaxó permetria més agilitat i més independència, i s'adaptaria amb més lleugeresa als canvis socials.

5 comentaris:

GukGeuk ha dit...

És extremadament trist haver de viure a un país on un judici és poc més que un protocol. N'hi ha fins i tot que no presenten defensa perquè diuen que la sentència està escrita, com al cas de l'esquerra abertzale.

Ja no és sol que facin el ridícul sinó que, a més a més, no garanteixen els drets del ciutadà i un país mai pot ser democràtic quan els jutges diuen coses com "a mi se me'n fot estrasburg!". Salut.

espiadimonis ha dit...

L'única raó per la qual es podria admetre a tràmit una querella contra dirigents internacional és per haver-hi implicades, entre les víctimes, ciutadans amb passaport espanyol. Aquest fou el cas de la petició d'extradició de Pinochet. En canvi, en el cas de dirigents xinesos, no tinc pas notícia que hi hagi espanyols involucrats entre les víctimes, tot i que, naturalment, mereixerien ser jutjats, però amb tribunals xinesos. La resta, com dius tu, són ganes de fer-se veure i de fer el ridícul.
D'altra banda, si els jutges d'aquest país tenen ganes de treballar, trobaran mil i un casos pendents de judici en la dictadura franquista. Per què no s'hi fiquen? ¿És que ja els hi sembla bé, el que va passar?

Trina Milan ha dit...

La manca de pràctica democràtica que arrosseguem es mostra també en la judialització de la vida política i en la pràctica, en la manca d'un bon servei públic judicial...Aquesta "enveja" sana pel model anglosaxó té a veure amb que allà fa segles que funcionen sense entrebancs dictatorials i això es nota...ens manca pràctica. Com en tots els àmbits, saber fer i practicar és la millor manera de fer les coses bé.
Salut Artur

mila ha dit...

Aquest xicot del que parleu,de fa anys, des que no el van fer ministre de Justicia, sofreix d'afany de proagonisme i entre els seus objectius hi ha el de ser candidat al Premi Nobel de la Pau. Se n'hi diu paranoia?

Artur ha dit...

En el rànking mundial de la justícia -sembla ser que un think tank internacional es dedica a fer aquestes classificacions i seguiment- Espanya està per darrera de la Índia. Crec que ocupem el lloc seixanta-i-pocs.

Com diu la Trina, ens falta molt per a arribar a ser un país amb una justícia com cal. No sé si tardarà molt aquest dia o si no arribarà mai.

Una vegada els jutges aproven les oposicions (el màxim de places anualment és de 130, entre jutges i fiscals) van a l'escola judicial on els ensenyen a sentenciar amb la màxima celeritat possible.

Mila, el jutge estrella pateix una megalomania jurídica greu.