dissabte, 13 d’octubre de 2007

El "Che" segueix fent bavejar la "pijo-progressia"

En principi haig de disculpar-me pel llenguatge més planer en el títol del post. No he pogut resistir la temptació de manllevar algunes paraules del discurs estil progre.

La figura del Che, inefable inventor de la auto-foto-serigrafia perenne i eterna, segueix despertant admiració entre el que en diríem l'esquerra i la pijo-progressia, o el que en diria l'Oriana Fallaci, l'esquerra caviar. Aquest sentiment d'amor i devoció davant d'un militar tan assedegat d'afusellaments pertany a les creences més irracionals que poden existir. El guevarisme és una fe, i una fe que mou periodistes i cadenes televisives. A tal fi la brigada comunista de TV3 ens delectarà amb reportatges tergiversats i amanits amb el saurisme més indigent, amb el mayolisme més tenebrós.

El Che va declarar, en el seu discurs davant de Nacions Unides, a començaments dels seixanta, que havia fusellat i que ho seguiria fent per a aconseguir els seus objectius. Això també ho pensava Pol Pot, Stalin, Pinochet, Idi Amin i molts altres, cap dels quals era amant de la democràcia. Però heus aquí que les esquerres europees no han investigat res del Ché, miren cap a un altre costat quan els parles d'objectivitat i tornen a retreure la rebregada mentida de que va ser un home excepcional. Deu ser per allò de la famosa cançó que es cantava a les orgies ideològiques del pijo-progressisme després de fumar porros i prendre algun altre al.lucinògen.

Tard o d'hora tot surt a la llum. La Història de la humanitat és la història dels que, governant, han volgut amagar el que passava. Quan es parli objectivament de Cuba perquè un canvi de règim permeti detectar i observar les evidències del terrible despotisme del règim, la figura del Ché esdevindrà el que havia d'haver estat: un militar més que va gaudir matant per l'ideal de repartir la misèria, que va esplaiar-se matant en creure's que la seva forma de pensar era millor que totes les altres, que va matar perquè pensava que els altres eren inferiors, perquè els individus no podien estar per damunt de les idees.

Doncs, sí: les persones han d'estar per damunt de les idees, de les creences i del pensament. El president iranià va declarar a l'ONU que en el seu país no existeix la homosexualitat: és clar que no perquè els està assassinant a tots. I els pijo-progres on són? I les esquerres no en diuen res sobre això? Ai no, perdoneu, és que és un règim despòtic, tirànic i musulmà. Total, per matar-los, cap problema. Si en canvi hagués fet algun comentari el Papa, llavors tot canviaria....

15 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Per un progre lo més important és un bon prejudici i un bon perjudici a una bona raó. També se mouen per les grans causes a condició què siguin mediàtiques i populars.
Tots ells demostren un gran sobrerdosí de maniqueisme i dogmatisme i una gran incapacitat per acceptar un error de pensament o un prejudici Erroni. Si el ser progré al ultrança és una mostra més de sectarisme.

Per ells el món Esta ple de grans causes nobles per les que lluitar. Uns bons predefínits i uns mals predefínits determinats per la propaganda del Bloc oriental en la guerra freda.

Per exemple, l'any passat Israel va ser el culpable de la guerra del Libàn i tot què l'acció fos iniciada per Hizbulla al segrestar dos soldats drusos (musulmans) israelians. per al dret internacional l'àtac contra els soldats d'un país es considerà un "casus Belli".

Artur ha dit...

La Maruja Torres va comentar en un article al diari "El País", arran de l'atemptat que van patir els soldats espanyols al Líban, que "Ojalà hagués estat Israel el culpable d'aquest atemptat".

Sense comentaris. La Maruja Torres és una periodista progre amb denominació d'origen.

espiadimonis ha dit...

Si aquest assassí hagués estat de dretes, seria justament blasmat. Però clar, ja se sap que les esquerres ho fan tot amb una raó moral superior. Així, en el cas de Che, no importava que posés un revòlver damunt la panxa d'una embarassada i premés el gallet. Tot això no són més que danys col·laterals de la persecució de la felicitat perenne de les masses.

PLATAFORMA LIBERAL CATALANA ha dit...

Senyor Artur,

li volia comentar que ens sembla genial el seu bloc als diferents membres de la Junta Executiva Nacional de PLATAFORMA LIBERAL CATALANA. Creiem necessari que hi hagi persones, com vostè, que defensin els postulats liberals, i a la vegada, el catalanisme.

Per això, li mostrem, i en especial jo, la nostra més sincera enhorabona per construir un gran espai virtual de blocs liberals i catalans.

Màrius Blanco, President de PLATAFORMA LIBERAL CATALANA

Oriol ha dit...

Hola Artur, ja et tinc al meu bloc, t’aniré seguint perquè els comentaris que deixes són molt bons, dels millors que veig per la blocosfera. No sabia que tinguessis bloc, a partir d’ara aniré entrant i intercanviant opinions amb tu. Felicitats pel bloc, i pels comentaris que fas, de debò.

Artur ha dit...

Benvolguts amics de la Plataforma Liberal

Us he afegit als enllaços. Moltes gràcies, Màrius, pel vostre suport!

Desconeixia la vostra Plataforma i a partir d'ara us visitaré sovint.

Artur ha dit...

Gràcies, Oriol.

Qualsevol dia anirem a sopar plegats. Cal sempre un bon àpat per a gaudir de les grans idees!

catalunya.ffw ha dit...

Només volia felicitar-te pel bloc i agraïr-te que m'incloguis als enllaços.

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

L'apuntador ha dit...

Ja estic aqui!

Es diu... s'explica... es comenta... que...

Josep (sl) ha dit...

Per desgracia pels pijoprogrés el mal és medeix de forma relativitzada depenent de la ideologia, renda, raça o religió del subjecte.

Un dictador d'Esquerres com fidel no es tan dolent i un dictador de dretes com Pinochet és el mal fet persona.
quan el que compta es què els 2 són dictadors.

Artur ha dit...

Marc,

Gràcies per la felicitació. He visitat el teu bloc diverses vegades i tinc el convenciment que ets un veritable professional del liberalisme. Recíprocament també et felicito per la tasca.

Seguirem en contacte

Artur ha dit...

Josep,

Estic totalment d'acord. Existeix una divergència paradoxal i dicotòmica entre els dos tipus de dictadors. El tractament que fan els que ideològicament es diuen d'esquerra és tan esperpèntic que es fa impossible de qualificar: el dictador socialista o comunista cal entendre'l i és un heroi, un lluitador per les llibertats, un revolucionari, un insurgent, un rebel... El dictador que no és socialista és realment dèspota, expoliador i explotador, torturador... Curiosament aquí entren molts demòcrates. Recordo en un post un conegut home d'esquerres deia que gent com Bush, Aznar i (no sé qui més) no havien d'existir. Els tres que va citar havien arribat a la presidència democràticament. Ell s'estimava més el rei saudí, la síria feixista o la teocràcia iranaiana (el nazislamisme).

En fi, algú hauria de començar a fer la classificació per la "UEFA dels dictadors", és a dir, el nombre de morts, assassinats, o executats durant el periode que va governar un determinat líder -dèspota o dictadura totalitària o militar. Veuríem qui està a la zona "champions" o els que estan a la zona de descens a la 2ª divisió.

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

En qualsevol cas ha tingut un destí tràgic: centenars de capitalistes salvatges i desaprensius es fan mil·lionaris venent les samarretes amb el careto del maltractador de dones aquest.

Josep (sl) ha dit...

Jo abans prefereixo mil cops al meu poble un Carrer amb el nom de Moshe Dayan què de Che Guevara

Rafel ha dit...

Ummm... en totes les protestes davant l'ambaixada d'Iran protestant per l'execució d'homosexuals he vist gent del PSOE (l'odiat per molts Zerolo) però ningú de cap partit dels que s'autoanomenen "liberals". Curiós, no?

Aznar no va tenir cap mena de problema en votar amb Iran (i en contra d'Estats Units o del Regne Unit) per bloquejar l'entrada de l'ILGA (International and Lesbian Gay Association) com a consultora de l'ONU.

Dit això, ni voto al PSOE ni sóc d'esquerres ni pijo ni progre. Però tinc ulls a la cara. Ah i odio al Che Guevara, doncs era un gran homòfob i assassí d'homosexuals.