dimecres, 31 d’octubre de 2007

D'intervencionismes diversos

Sovint l'afany neuròtic de les administracions en reglamentar i legislar per a aconseguir aquella societat perfecta que ja Plató somniava fa que els greuges comparatius esdevinguin una epidèmia social progressiva. Des de la Il.lustració, des del moment en que l'home desperta, quan passa de la infantesa al món adult tal com deia Kant, la defensa dels drets individuals i de la igualtat davant la llei han estat uns dels pilars fonamentals del liberalisme.

Aquesta època fosca, de manipulació estatal, és plena d'incongruències i desequilibris jurídics, de diferències significatives i de diferència de drets. Poso per exemple un fet habitual que, essent políticament incorrecte, tindré la gosadia i el plaer d'exposar-lo.

Som conscients, i també els governs, de la necessitat d'integració dels immigrants. Pensant en aquesta integració els gurús de la pedagogia ens exposen a situacions esperpèntiques tal com la d'una caixera amb un fill que, per ser de nacionalitat espanyola i de cultura catalana, ha de pagar la guarderia i el dinar del seu fill. Tanmateix si ella fos immigrant i la seva fe religiosa en fos aquella que cal orientar-se per a resar, el problema el tindria resolt. Aquest comentari, objecte de crítica per part dels defensors de la correcció política, és una mostra fefaent de la complexitat de la problemàtica que es pot crear i de la desigualtat i inferioritat a la que es comdemna als que paguem impostos.

La igualtat davant la llei ha de ser un fonament intocable i inalterable. Avui per avui aquesta igualtat és inexistent, creant situacions socials que, tristament, només poden portar a la xenofòbia, a la xenofòbia consentida i provocada pels nostres mediocres governants.

1 comentari:

espiadimonis ha dit...

De fet, els ajuts del tipus que descrius no es donen perquè un sigui immigrant i/o musulmà. Es dóna seguint un criteri econòmic, de tal manera que si tens una renda baixa et "toca" la guarderia i el menjador pagats pel contribuent (em nego a utilitzar la paraula "gratis"). Com que qui tenen les rendes més baixes, molt sovint són els immigrants, doncs és a ells a qui va dirigit l'ajut social de manera majoritària. La consegüent idea de veure els immigrant com a principals receptors dels ajuts públics, és provocada pels prejudicis habituals de la massa.
Per evitar això, hi hauria d'haver un esquema del tot diferent en la societat, començant per la supressió d'aquest tipus d'ajut, i confiar-ho a la veritable solidaritat exercida per la societat civil ben organitzada.