divendres, 29 d’octubre del 2010

Del finançament de partits i sindicats

És simptomàtic que quan es parla de "corrupció" sempre ve al cas la problemàtica dels partits i sindicats. Sembla que el sindicalisme està més "lliure de culpa" que no pas els partits, però tampoc és així. Els sindicats són organismes molt més tancats que els propis partits. Un altre dels problemes vinculats a l'obtenció de diners és el que en diuen "finançament il·legal dels partits".

D'entrada diríem que si un ciutadà vol fer-se soci de qualsevol associació, grup o casal, només cal que s'apunti i pagui la seva quota, aportació que li dóna el dret a gaudir de les prestacions de l'associació en qüestió. Com a exemple tindríem els grups excursionistes, les associacions de sardanistes o els amics de la guitarra americana. Cap problema. El que passa però amb la majoria d'aquestes grups és que sempre busquen aportacions provinents dels cabals públics, i heus aquí el conflicte.

Pel que fa als partits i sindicats, el fet de que la gran majoria dels seus ingressos estigui originat en els pressupostos de l'Estat és una mesura abominable que condiciona, tal com hem vist durant anys i anys, les comissions, les factures falses, l'increment de costos i mil formes més d'augmentar els ingressos perquè, lògicament, les quantitats aportades pel Tresor Públic mai són suficients per a cobrir els costos de les campanyes i del quotidià funcionament d'aquestes organitzacions. Pel que fa als sindicats, els imports cobrats en el periode Zapatero converteixen aquestes organitzacions en servils defensors de la política governamental i només en els casos més flagrants de necessitat de "lluita obrera", els sindicats presenten obres de teatre dignes de representació en qualsevol escenari. En fi, que són més comèdia que drama.

Com podem acabar amb el que anomenen "finançament il·legal" i amb la corrupció derivada d'aquesta forma tan "especial" de mantenir partits i sindicats? Fàcilment: en una societat oberta, liberal i tolerant cadascú opta per fer allò que vol fer; "Quien quiera peces que se moje el culo" diuen en castellà. Per quin motiu amb els meus diners s'han de pagar els sous i costos estructurals de partits com C's o Inciativa? Perquè els meus diners col.laboren al funcionament del PP? És realment un nyap financer. El que cal és que cada militant pagui una quota tal que l'organització sobrevisqui. Cal que els sindicalistes paguin les seves quotes i també, si han de treballar per al sindicat, que cobrin del sindicat, no pas de l'empresa.

Esperem que aviat algú se n'adoni de que tal com estem fent les coses anem de cap al precipici.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Me parece que si no estoy mal in-
formado el único sindicato que
funciona con las cuotas de los
trabajadores y no recibe dinero
del estado es la CNT.
Soy del parecer que las parroquias
funcionarán igual, y no a traves
de la abstracciòn de la declaración
de la RENTA.
Saludos franciscanos para VD.
leo.

Anònim ha dit...

Autor: Raymond Aron.
Título: "EL MARXISMO DE MARX".
Editorial:Siglo XXI. 35 Euros.
------------------------------
Aunque me gusta mas SARTE que ARON
reconozco que en lo que respecta a
las ideas políticas. el tiempo le
a dado la razón a Aron.
Por si no sabe de este libro, y le
pueda interesar en el futuro pues
no hace mucho que a salido.
Y que Vd. lo pase bien, a pesar de
que viene mala fecha. (Leo).

Artur ha dit...

Leo, gracias por la información bibliográfica sobre Raymond Aron. Voy a tenerlo en cuenta para mis próximas adquisiciones. Hace relativamente poco tiempo que leí "En defensa de la libertad" del mismo autor: una recopilación muy interesante de artículos que no tienen desperdicio.

Cordialmente