diumenge, 14 de novembre de 2010

La por a la llibertat

Erich Fromm, pensador i escriptor psicoanalista que aplicà les tesis freudianes a la sociologia, fou molt conegut pel seu llibre "La Por a La Llibertat". Erich Fromm entenia que la por que tenim a ser lliures, a prendre decisions, l'allunyàvem de nosaltres mitjançant l'autoritarisme i el conformisme. Fusionant-nos amb la massa, esdevenint anyells, tot es fa més fàcil. La llibertat implica estar sol en un món problemàtic i alhora terrorífic. Decidir quins camins hem de prendre implica analitzar l'entorn i per a analitzar cal dubtar. El dubte és intranquil·litat i el sentiment de pertànyer a un col·lectiu, de ser constantment guiat, és reconfortant.

El liberalisme, com a ideologia i filosofia de vida, també fa pànic. El motiu és també el mateix: llibertat és decidir, llibertat és responsabilitat, llibertat és consciència i dubte. El meu bon amic Ignasi Carnicer ens explicava l'altra dia que quan Déu lliura la Llei a Moisès el que realment fa és fer lliure a la humanitat. Lliure de seguir o no els seus manaments i, conseqüentment, responsables. Les religions antigues, deia el meu amic, fan responsables als déus i als éssers mítics de tot al que li passa als homes.

El protestantisme de Lutero comença també dubtant de les ordenances i de la llei de l'Església Catòlica. Lutero afavorí que la Bíblia pogués ser llegida per tots els fidels, sortint de l'exclusivitat que tenien els clergues en la seva lectura i interpretació. Òbviament que llegir directament els Llibres Sagrats fa responsables els seus lectors perquè obvien la guia i la supervisió, dels "experts". Heus aquí una altra por: la por a "no interpretar adequadament". El fet d'abandonar el mestratge i la intermediació de l'església va fer que el liberalisme sorgís en terres britàniques. L'individualisme, arrel essencial de tot liberalisme, implica, primerament, llibertat, però també solitud, aïllament i responsabilitat.

És tan fàcil ser nen! Quan som nens no som responsables ni lliures. Això ens dóna tranquil·litat. Kant, il·lustrat liberal i filòsof, ens explica que amb la il·lustració l'home deixa de ser nen i entra en l'etapa adulta perquè el coneixement ens fa lliures. El ramat de bens dirigit pel sacerdot deixa de ser ramat.

Seguim tenint por a la llibertat perquè en aquest país, quan algun cop ens veiem només una mica allunyats de la mà de l'Estat, el temor esdevé pànic i la histèria incontrolada contamina gran part de la societat. No hem de tenir espant davant del món perquè sempre ens queda el dubte, el raonament, la decisió, la responsabilitat i la possibilitat d'equivocar-nos. Això és, senzillament, meravellós. Això és la llibertat!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

En YOU TUBE:"LIBERTAD (CHILE 1994)"

Hermosa canción a la LIBERTAD, cantada por Nana Mouskouri.
En COVERALIA, puede buscar la letra.

Saludos salseros, compay Artur.
-leo-

Anònim ha dit...

Título:"LIBERALES."
Editorial: Debate. 21 Euros.
----------------------------
Magnífico ensayo de JOSE MARIA LA-
SALLE. Habla de John Locke como
fundador, de Adam Smitch como pa-
dre de la economia moderna, y de
Edmund Burke como teórico de las
virtudes que tiene que tener el
pólitico Liberal.
Comenta también a Montesquieu y su
separación de poderes, etc.

Por si no sabe de este libro y le
pudiera interesar para su zurrón
liberal.

y que sea tan feliz como TON SAWYER
Saludos. Leo.

Artur ha dit...

Apreciado Leo,

Veo que es uno de los pocos, por no decir el único, que últimamente sigue mis comentarios. Debo darle las gracias por ello.

También tengo que agradecerle las informaciones sobre libros liberales que periódicamente nos facilita. Utilizo el plural porque deseo y espero que estas sencillas y personales aportaciones al debate, al igual que los comentarios de lectores y fieles seguidores -lo digo por Vd.-, sean también leídos por nuevos y atrevidos internautas.

Volviendo al profesor Lasalle: tuve el honor de acudir a un seminario en el que nos antició que estaba a punto de publicar este libro. Buena noticia es su publicación.

Noctas ha dit...

He llegit detingudament l'escrit i vaig llegir tb la por a la llibertat de fromm i tot allò que deia dels calvinistes i l'afany de fer negoci, cosa més pròpia dels jueus, i el moment històric en que els diners i la bona vida del comerciant varen deixar de ser pecat. L'home, però, no suporta la llibertat. No suporta tampoc la responsabilitat. Ho deia Fromm i té raó. I ho deia Sartre i tb té raó. Per això el liberalisme no funciona del tot. Perquè cal una evolució molt bèstia de les conciències. I l'evolució requereix temps.. saludus crack!

Apañó ha dit...

Hola, Artur.
La gente no tiene miedo a la libertad, sino al hecho vital ineludible de tener que asumir riesgos, emprender, luchar y sacrificarse.
Los miedos que enumero, que son los miedos comunes e inherentes a todo individuo-masa, son difíciles de superar, en tanto no se asumen, pero es que, además, desde que apareciera cierta pseudofilosofía marxista, antivital y esclavizadora, se pervirtió el logos y la dialéctica, haciéndonos creer que la libertad consiste, como bien señalas, en no asumir riesgos, en acomodarnos y ceder la potestat de nuestras vidas a un papá Estado todopoderoso.

Resumiendo: nos han hecho creer que la libertad es igual a la ataraxia vital, es decir, parecido a una suerte de vida vegetativa plena de felicidad, sin preocupaciones, ni estrés ni ansiedad.

Saludos

Artur ha dit...

Apaño,

Gracias por el comentario. Libertad es responsabilidad y, como bien expones, nada tiene que ver la vida relajada, huidiza o vegetativa con la verdadera libertad.

Artur ha dit...

Apañó,

Coincido: El marxismo europeu de los sesenta dejó como semilla ese progresismo actual, esa izquierda-caviar, como la define Oriana Fallaci, y que ha sacralizado la palabra libertad en aras a ese libro sagrado actual que es lo "políticamente correcto".

Apañó ha dit...

Artur,

Llevo tiempo sosteniendo que el marxismo, pese a su apriorística y engañosa bondad en defensa de los "débiles", esconde una dialéctica perversa y negadora de la auténtica esencia humana, tanto espiritual como vital.
Russell calificó al marxismo de pseudomoral y Ortega de "pseudomoral eslava".
No cabe duda de la huella que el marxismo ha dejado en los llamados "progres" de las Españas, ni cabe duda de su responsabilidad en la perversión (mejor transvestismo) del logos, haciendo pasar por "políticamente correcto" toda una suerte de pseudofolosofía antiexcelencia, que aboga por falsos e imposibles igualitarismos y detesta la meritocracia.

Saludos

Criteri ha dit...

La llibertat sovint la deleguem també perquè som conscients de les nostres limitacions, defectes o el que volgueu. Hi ha pobles que més que altres necessiten fuhrers, duces i caudillos.
Crec que sovint confonem en aquest debat llibertat política i d'esperit. Però essent una mica una fal.làcia això de la llibertat, ens trobem que la reclamem. Bé, la política sí, l'altra no ve "donada".

Ara una suggerènciamolt personal. Com a liberal assenyat i sembla que disposat a la reflexió compartida, m'agradaria saber si compartiu la posició dels liberals
arreu -i per què- pel que fa al tema del medi ambient, canvi climàtic, etc: totalment refractaris. Tema aquest, que jo el considero un problema inaplaçable.
Molt de gust, així com de trobar aquí alguns companys

Artur ha dit...

Benvolgut Criteri,

Gràcies per la teva aportació al blog.

Bona part del liberalisme a Espanya ha estat "segrestat" pels conservadors, de vegades reaccionaris. Hi ha liberals com Xavier Sala Martin que són grans defensors de les polítiques medio-ambientals. Per tant, els liberals no tenim un únic "credo" -per sort!- i hi ha tantes teories liberals com liberals.

Penso que alguns recursos públics (entenent per públics com "de tota la ciutadania" i no pas per ser propietat estatal) són essencials i cal prioritzar la seva conservació, com seria el cas de les polítiques de preservació de la natura. Per molt que agradi el sushi (i jo en sóc un fanàtic) cal que salvem les balenes i les espècies en perill.

No combrego amb les tesis negacionistes del canvi climàtic però tampoc tinc una "cega creença" en els apocalíptics ecologistes. Sóc de l'opinió que han de ser els científics (ecologistes d'universitat -veritables tècnics en ecologia- i no pas els de partits polítics) els que diguin la darrera paraula.

Criteri ha dit...

Gràcies, i em reconforta sentir alguna opinió no negacionista des del liberalisme -em sembla que és la primera:)
No confonguis però el conservacionisme amb l'ecologia.
Jo desconfio també dels ecologistes aquests -sindria- que són només verds per fora. No t'enganyis, els quatre ecologistes -no m'agrada la paraula- i els ecòlegs estem d'acord.
Empres la paraula apocalíptic, si haguessis dit que és una postura radical t'hagués dit que radical és la postura dels promotors del creixement, ara demostrat com a insostenible.
Fa temps que em preocupa i he estudiat la qüestió i espero haver aportat alguna cosa. Reitero que aquest serà el tema-problema del segle, el del'aigua, etc.
No sóc apocalíptic però sí molt pessimista. I tothom parla de créixer.
En fi, el temps dona i treu raons, de moment és obvi qui la té.