diumenge, 6 de juny de 2010

Dret a la igualtat

Els drets individuals o drets ciutadans, seguint Locke, són: vida, llibertat i propietat. Alguns autors afegirien en aquests drets de "primera generació" el "dret a la igualtat". Aquest és un tema relliscós perquè aquesta igualtat té dues concepcions excloents: Per una banda el que s'entén com a "igualtat davant la llei" i de l'altra els que consideren que aquesta igualtat és "de resultats" o de finalitat. L'exemple clar de la segona significació, per a mi errònia, és la del socialisme. El dret al tracte igual davant la llei, més que no pas un "dret" natural és un requisit imprescindible de "l'Estat de Dret". Aquest requisit-obligació de l'Estat de Dret esdevé dret per part del ciutadà.

Vist això, entrem en matèria: Aquest dret és concultat en nombroses ocasions perquè els governs no han entès o no han volgut entendre que la Llei ha de regular relacions entre els ciutadans i que legislar per a "col.lectius" de classe o de circumstància és, precisament, trepitjar drets de molts ciutadans. Posem un exemple: Quan parlem de "despesa social", "d'ajut" a les classes menys afavorides, pensem en els jubilats. Heus aquí que, a fi i efecte de "fer el bé" el govern, mitjançant els mecanismes de l'Estat, permet als que cobren pensió fer ús dels medicaments sense cost, contràriament als ciutadans que no tenen aquesta circumstància. Si cal fer un esforç social suposo que serà per a aquells que realment tenen una situació de dificultat econòmica, independentment de la seva circumstància "de classe". Avui dia podem dir que, políticament, tant el jovent com els jubilats, són ja "classe social" per dret propi.

Medicaments gratuïts? Autobús de franc? Sí, sempre i quan siguin "persones" o "ciutadans" que demostrin feblesa econòmica. Llars d'infants sense cost per a "immigrants"?: No pel fet de ser immigrant i SI per ser famílies amb dificultats. Escoles bressol, escoles i el que calgui només per a les persones que, per estar desfavorides econòmicament i amb la finalitat de que, de partida, tinguin les mateixes oportunitats, necessiten d'ajuda social. Aquí tenim doncs, un altre significat important de la igualtat: la igualtat d'oportunitats. Aquest seria un dret de segona generació. Podríem dir que els drets de primera generació són drets que tenim totes les persones i que el dret a la igualtat d'oportunitats és el que caldria tenir. El primer seria per "dret natural" i el segon, derivat de l'Estat de Dret.

Tots aquests conceptes són susceptibles d'interpretacions diverses, d'òptiques divergents o de posicions filosòfiques dicotòmiques. Sigui com sigui, l'Estat de dret, basat en la igualtat davant la Llei oblida diàriament aquest dret i tracta col.lectius sencers de ciutadans de forma diferent segons el seu origen (immigrants o no), segons la seva edat i forma d'ingressos (jubilats o no), etc...

Cal començar a moure's per a fer entendre a tothom que el liberalisme no és deixar sense pensió als jubilats o que és privatitzar tota la Seguretat Social. El liberalisme busca, en primer lloc, fer complir els drets. En aquest cas vol que, si cal ajudar, subvencionar o bonificar, ha de fer-se amb els ulls tapats, tal com es representa la Justícia. Medicaments de franc a les "persones" que tinguin determinats llindars de dificultat econòmica. No hi ha més. John Rawls ens recorda que una Llei és bona si compleix el principi del "Vel de la Ignorància": Quan una llei és adequada per a tots, independentment d'origen, sexe, religió, ideologia, edat, color de la pell... és una bona llei.

Seguirem parlant de drets...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que mas quisiera que no fuera asi
que el VELO DE LA IGNORANCIA
fuera siempre, si, el principio
de seguir, de nunca desitir
en la aplicación de la JUSTICIA.

Que el dinero no fuera la vara
de medir, pero desgraciadamente
no es asi, no es asi.

Parafraseando al "LANGUI". Y que sea tan FELIZ, como un gatito con dos colas. Saludos Leo.

Anònim ha dit...

Tengo la sensación de que a VD. le gustan los gatos. le paso a continuación dos hermosos libritos
de gatos.
" GATOS sin fronteras "
" Alegatos de los gatos literatos"
Los dos son de Antonio Burgos, llevan ya quince ediciones. Están en LA ESFERA DE LOS LIBROS, S.L.
Son dos libros encantadores.

Espero los ronronee mucho. ¡Miau¡
Leo.

Anònim ha dit...

Sobre el legado liberal y recien salido del horno:
¡VIVA LA PEPA ! LOS FRUTOS DEL LIBERALISMO ESPAÑOL EN EL SIGLO XIX.
POR: Felipe-Jose de Vicente Albero
EDITORIAL:Gota a Gota.301 pg.21 E.
Es la vision mas completa de la trayectoria del liberalismo español.
En GOTA A GOTA tambien tiene:
Vilches. (liberales de 1808)
Marco. ( La Libertat traicionada)

He de decirle que el autor no pro-
fundiza en las claves del descredi-
to liberal por:
1º/ la dictadura franquista.
2º/ La deriva republicana.
3º/ Falta de cultura democratica -
mas alla del liberalismo formal.
4º/ Los lastres historicos. (Inqui-
sición al guerracivilismo)

Pero aún asi creo que es un buen libro que aboga por el liberalismo autentico o sea la libertad de pensamiento. Saludos. Leo.