divendres, 21 de maig de 2010

No podem confiar en l'Estat

Els esdeveniments dels darrers mesos demostren que no podem confiar mai en l'Estat. Per exemple: Jo mateix no sé pas quan em jubilaré. Ara diuen una cosa i després una altra. Quan es realitza un contracte entre les parts, cal assegurar que es complirà. L'Estat, com que té a les seves mans la llei i degut a que el principi d'igualtat no s'aplica amb ell -recordem que l'Estat és protector i, com a tal, és "superior" als ciutadans, pot fer i desfer pactes i contractes.

Els contractes que fa l'Estat amb els ciutadans s'han de complir però heus aquí que si no tens diners no pots fer res. Després d'anys de dispendis irracionals, de subvencions impossibles i esbojarrades i d'inversions sense sentit, la maquinària estatal no té diners. Ni tan sols els mercats internacionals confien en les seves possibilitats de gestionar el deute ni de la seva capacitat de retorn del passiu. Conclusió: pagarem cara l'estultícia dels nostres governants. La senyora Fernández de la Vega diu que és un "esforç de solidaritat". Això és una altra mentida, una afirmació demagògica més: pagarem els plats trencats pel malbaratament dels diners de tots. És com si el president de la comunitat de veïns i la seva família haguessin anat de creuer cada any, amb hotels de cinc estrelles, invitant a tort i a dret amics i parents. Ara, en descobrir que la "despesa social" del president era una enganyifa ens diuen que hem de ser solidaris amb la resta de veïns perquè també els del carrer del costat confiïn en nosaltres i podem endeutar-nos un cop més.

La bona notícia: potser molta gent entendrà per fi que els drets s'han de pagar i que el diner sempre és de tots, sempre és el nostre diner. L'Estat no té diner. Som nosaltres els "accionistes" d'aquesta "empresa pública" i, com a propietaris, hauríem de tenir dret a saber, a inspeccionar, a auditar i, òbviament, a la transparència. Tot té un cost i cal pagar-ho i si no se sap això, en mans d'una "democràcia sense límits", de governs eixelebrats, és la ruïna d'un país i la fallida total.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

VD. mismo lo dice, le han MENTIDO, le han ENGAÑADO, no le dicen LA VERDAD, o lo que es lo mismo le han TRAICIONADO en su CONFIANZA con
el ESTADO.
Tomeselo con humor, por que lo suyo al lado del beso de la TRAICION a JESUS por Judas es para tirarse al suelo de risa como MORTADELO. Yo le animo. ¡ADELANTE CON LOS FAROLES...¡ Saludos. LEO.

Anònim ha dit...

Calentito,calentito, recién salido
del horno:
DESPUES DE LA "SOCIEDAD ABIERTA" ESCRITOS SOCIALES Y POLITICOS.
KARL.R.POPPER.
PAIDOS.BARCELONA, 2010.
603 Paginas. 39 Euros.

Espero le aproveche el "BOCATA".
Saludos fraternos de LEO.

Artur ha dit...

Leo, gracias por la información sobre las nuevas ediciones del gran filósofo liberal

Anònim ha dit...

De nada. Encantado de haberselo podido proporcionar.

¡ salud y larga vida ! LEO.

Anònim ha dit...

Le voy a recomendar un libro asombroso: "16 escalones antes de subir a mi cama"
autor: Juan Manuel Montilla ( El Langui). 224 paginas. 16,90 Euros. Espasa-Calpe. Tiene un video en Youtube llamado " A TIENTAS " buenísimo. En el capítulo del humor vaya con cuidado no se me vaya a descogonar de risa.
¡Que la FUERZA le acompañe!.LEO.

Artur ha dit...

Leo, encargué el libro de Popper. Gracias por la recomendación bibliográfica y por la entrada en YouTube.

Anònim ha dit...

En YOUTUBE, ponga CHARLIE CHAPLIN
el primero que sale es del susodicho en el ring. Son cinco minutos y 17 segundos que yo no los habia visto en mi vida.
Es bueno con avaricia. Si ya lo ha visto, pues nada por mi que no quede.

Que la ALEGRIA y el BUEN HUMOR le acompañen SIEMPRE. Saludos. LEO.