diumenge, 11 d’octubre del 2009

El Nobel de la Pau a Obama: guanya el màrketing

Si durant anys els Premis Nobel de la Pau estaven desprestigiats per la seva politització, i només cal recordar els premis a Arafat i Kissinger, ara la flagrant intervenció del màrketing polític, barrejat amb la dictadura del "políticament correcte" ens ha ofert aquest nyap ridícul i abominable. Donar un premi preventiu és donar sortida a l'absurd i a la incongruència.

Obama és un Zapatero, però amb lleugeres diferències: A Zapatero no li fa falta la solidesa expositiva d'Obama perquè està a Espanya i el seu cinisme és aplaudit pels votants i simpatitzants, que van deglutint pausadament les seves incoherències constants. El cas Obama és un xic diferent perquè, si de sortida calia convèncer a l'electorat, després, ja al govern, el seguiment que fa la ciutadania nord-americana és constant, i és precisament en això en el que ens diferenciem dels americans.

Obama és el candidat i el president per excel.lència dels europeus, però ho té molt més difícil als EEUU, senzillament perquè el sentit crític dels seus ciutadans envers el programa electoral està en el dia a dia.

Aquest premi és una prova flagrant de que les paraules buides poden més que els fets. Per desgràcia el socialisme i la social-democràcia han copiat dels totalitarismes el tipus de líder grandiloqüent i captivador. Europa ha quedat bocabadada per l'Obama, per la seva retòrica i pel seu color de la pell. Curiosament Europa no va dir res quan el president conservador Bush, gairebé racista des de la visió progre europea, va escollir Condolezza Rice -també negra- per al seu gabinet.

Els consellers del Nobel, els artífex d'aquest núvol de pel·lícula bucòlica, han sentenciat que les intencions són fets. Si ja darrerament ens estem acostumant a que la política quotidiana és un reguitzell de bones o no tan bones intencions envers la societat, ara, la intenció, la voluntat, ha esdevingut sagrada: ha esdevingut un fet quantificable.

Els polítics mediocres, els oportunistes i els demagogs tindran una justificació social i ètica per a entebenar-nos amb propostes, projectes, voluntats, tendències, objectius, metes i futurs. Papers i més papers, pdf's i words, paraules i paraules, entrevistes i més col·loquis.

De la mateixa manera que els mercats financers comencen a operar amb futurs i opcions en lloc de fer-ho directament sobre accions i obligacions, els polítics ara ja operen sobre conceptes: és més barat i molt més rendible electoralment: fins i tot està premiat!!!

6 comentaris:

Jordi Roca ha dit...

El final d'aquesta entrada és per emmarcar-lo.

Per la nostra salut mental, espero que no haguem de patir la "política del Powerpoint".

Míriam ha dit...

"els polítics ara ja operen sobre conceptes: és més barat"
Artur, més barat, no. Recorda que genera "despesa inútil" i d'això en saben molt.

Ja ho sabeu, no? Tot Tarragona en va ple; el Nobel d'economia pel Millet. Aquest sí que s'ho ha treballat.

Artur ha dit...

Gràcies, Jordi. Tots esperem no arribar al powepoint. D'entrada perquè implicaria portàtil i curs d'ofimàtica (o llicenciatura) gratuït(a) a tots els polítics.

Artur ha dit...

Mila, no ho havia pensat. Realment tens raó, és, en el fons, un pas més de la ineficàcia congènita dels nostres governants.

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...

Doncs sí és tota una victòria del Màrqueting. Crec que un Nobel amb tant de pes simbòlic com desprestigiat s'hauria de donar en funció de la trajectòria i dels resultats aconseguits. Amb un President carismàtic què no ha assolit cap gran èxit, encara, en política exterior. La pregunta és: Sí el Flamant Nobel de la pau aproves una intervenció militar Contra Corea del Nord, Iran o Sudan li retirarien?

Si s'haguessin donat casos de Nobels preventius. Podríem haber arribat al ridícul al haver-se donar casos de Nobels per la pau sonats. Com per exemple un suposat Nobel concedit: A Hitler, Mussolini, Chamberlain i Daladier per haver evitat la guerra a la conferència de Munich de 1938.

Esta bé parlar de conceptes. Però, ep, què el bosc de conceptes i intencions s'ha comparar amb els fets i els resultats d'aquests.