diumenge, 17 de maig de 2009

Liberalisme i homosexualitat

Avui, 17 de maig, és el dia mundial contra l'homofòbia. M'agradaria puntualitzar alguns fets i actituds que, per desconeixement o per malícia, porten a confondre l'opinió pública, entenent com a "opinió pública" aquell reguitzell d'informacions, tergiversades algunes, més o menys objectives les altres i amb esquerdes importants la gran majoria, que condicionen el pensament i la ideologia de gran part de la població.

El liberalisme, i ara cito a Ramon Alcoberro, té com a trets fonamentals:

-El dret a la diferència, com a expressió de la pròpia personalitat,
-La promoció de la llibertat personal, sense acceptar cap limitació excepte les que es deriven dels drets dels altres,
-La determinació a seguir la pròpia consciència, sense acceptar cap dogma –ni de caire polític ni de caire religiós,
-La limitació i el control del poder estatal a través d’instàncies públiques, perquè es veu en principi com un perill per a l’individu,
-El laïcisme polític; entenent com a tal que tota política i tota ètica han de ser jutjades per les conseqüències (pràctiques) que provoquen i no pels principis (teòrics) que invoquen.

Partint d'aquests principis fonamentals, el liberalisme deixa clar que el dret a la diferència és essencial dins d'aquesta opció filosòfica, ètica i política. Tanmateix, en els darrers anys, un sector de determinada ideologia política, auto-anomenant-se "liberal", manipulant barroerament el seu significat, ha incorporat aquesta forma de pensament tolerant i obert en els seus idearis conservadors i reaccionaris. En aquest sentit, mitjans de comunicació d'abast nacional, recolzant determinades formes d'entendre el món, han desbaratat el que és el liberalisme. Agafant amb exclusivitat el liberalisme com a llibertat econòmica, els valors més reaccionaris conviuen amb l'apologia del capitalisme, no pas del veritable liberalisme.

L'homosexualitat, com a opció individual, és totalment respectable i legítima. Els individus són lliures i per tant, aquesta llibertat no només cal aplicar-la a la religió, a les idees, al color de la pell, l'origen o la llengua, sinó que també cal que abasti àmpliament la sexualitat. Ningú obliga ningú a optar per l'homosexualitat i mentre ningú envaeixi la meva llibertat, els liberals respectem totalment les diferències individuals. Altrament, no es podria parlar de liberalisme.

El que ara s'anomena "dreta liberal" ha de complir, clarament, amb el terme liberal. Si és una manera de "mirar cap el centre", de "suavitzar" les seves posicions, que no s'amagui darrera del liberalisme. Molt legítimament qualsevol partit pot ser reaccionari, pot ser conservador i pot ser defensor del capitalisme, i tot això amanit amb la defensa numantina de l'heterosexualitat, però aquesta postura no és liberal. Cal ser clars.

Per altra banda, i sense voler repartir culpabilitats, l'esquerra més ancestral i cavernícola, la despòtica, ancorada en el totalitarisme, iguala "liberalisme i capitalisme", incorporant-lo en el nou dimoni del segle XXI ("el neoliberalisme capitalista reaccionari i conservador, és a dir, la dreta explotadora").

Conseqüentment: mals temps per als que tenim la llibertat i el respecte a les diferències com a nord en la bruíxola de la nostra filosofia. En aquest dia contra la homofòbia, els liberals estem fent costat als que, lliurement, són homosexuals i no volen ser perseguits (en 80 països l'homosexualitat és un delicte, especialment en els islàmics, i en uns quants d'entre ells, en els més integristes, aquesta pena arriba a la mort.

Visca la llibertat

6 comentaris:

Trina Milan ha dit...

I quina petita frase per a tan gran significat: Visca la llibertat!

Josep (sl) ha dit...

Molt bon article. Deixant molt clar quina diferència hi ha entre els liberals i el conservadorisme que s'ha apropiat la paraula liberal i l'esquerra reaccionaria que iguala els termes per poder fer fronts.

Marc Nadal ha dit...

És totalment cert això que dius. Malauradament sovint la mateixa dreta intenta vendre la idea que "ells són oberts" perquè sota les mateixes sigles aixopluguen més pluralitat i idees. Llàstima que aquestes siguin ja no diferents, sinó sovint incompatibles entre elles. Queda la sospita que aquesta pressumpta pluralitat no sigui altra cosa que una mena de coalició electoral per poder sobreviure passant per alt els principis. La dreta, sobretot a Espanya, té menys força que l'esquerra i es veu forçada a aquesta mena de pactes entre conservadors i liberals. Caldria recordar 1)que és curiós però que al segle XIX eren aquests dos grups els què s'alternaven i 2)que amb aquesta laxitud es demostra una terrible falta de principis i valors

Josep (sl) ha dit...

Una crítica al liberalisme és la seva flexibilitat extrema en temes. Morals. No obstant, crec que aquesta "flexibilitat" no és poc tenir si no tens clars els teus referents morals i els teus valors.

Perquè estar i considerar el dret a la igualtat davant la llei i la llibertat pots estar a favor del matrimoni homosexual i oposar-te a l'ablació, la poligàmia o la poligínia.

Artur ha dit...

Josep,

És cert que la flexibilitat màxima, la relativització total, pot arribar a condicionar situacions negatives. En l'article jo feia referència, exclusivament, a l'homosexualitat. Existeixen altres conductes sexuals o tribals que, degut a conculcar els drets d'altres persones -ablació o paidofília- haurien d'estar "controlades" i/o penades.

També val a dir que alguns models socials, derivats de la democràcia oberta i la societat liberal, evidencien drets bàsics d'igualtat: En aquest cas la poligàmia pot atemptar directament contra la igualtat i, a tal fi, està prohibida.

Josep (sl) ha dit...

Ja ho se Artur. Per això he fet el matís. Una actitud oberta, tolerant o no dogmàtica. No és ni s'ha d'entendre com el mal entès "relativisme cultural".