dimecres, 14 de gener del 2009

Els Mossos d'Esquadra i el bé comú

M'assabento que, en ares de la millora de la circulació i amb la finalitat de reduir els accidents de trànsit, els Mossos implantaran un dispositiu de control i video-vigilància a les comarques tarragonines pel qual es vigilarà i es sancionarà l'incompliment de les distàncies de seguretat. Estic content de que la intervenció del Govern tingui per objectiu la salvaguarda de la meva vida. Quanta bonhomia i cura del proïsme! Tanmateix tinc un dubte dissident: Les sancions que es recaptaran seran tresoreria i més liquiditat per a una de les institucions més monstruoses que tenim, que és la Generalitat. És curiós veure que quan es tracta d'aplicar mesures que impliquen liquidesa, tots els esforços són pocs. Quan es tracta d'incrementar la seguretat dels catalans, amb més vigilància, resulta que la conselleria d'Interior se'n renta les mans perquè "no vol un estat policial".

No siguem ingenus, el Govern només té una preocupació: la seva perduració i la Generalitat té per finalitat el seu creixement constant, sempre a costa de la llibertat dels ciutadans. Fa poc comentava que el nostre Parlament se'n fa un fart de publicar lleis que no són ni útils ni efectives. El cost que suposa això és impressionant però és lògic perqué les entitats públiques no són eficients. La raó evident de tanta persecució als conductors és, senzillament, el diner. Si l'esforç que destinen a la intervenció en trànsit la destinessin a reduir delictes contra les persones, és a dir, delictes contra les llibertats individuals, Catalunya seria molt més segura, però és clar, els delinqüents no són cap font d'ingressos!

No hem de pensar que la nova financiació permetrà fer més coses: no, la nova financiació, sigui la que sigui, permetrà fer més lleis i tenir més capacitat de creixement, però creixement de la Generalitat per a fer ús del seu intervencionisme constant. Aviat ens prohibiran tenir blogs, i si no, al temps....

11 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Artur,
Amb la teva darrera frase no vas massa desencaminat. De moment ja parlen de controlar els blogs. D'aquí a establir un registre oficial de blogs no crec que hi hagi massa distància. I a partir del moment en que estem tots fitxats ja podran començar a dir "tu sí, tu ves en compte, tu no". Jo m’estic plantejant migrar el meu blog cap a Liechtenstein per evitar els controls d’aquí.

Carlos López Díaz ha dit...

És curiós, però el tracte diferencial amb als delinqüents és una característica comuna dels moderns estats del benestar i els règims totalitaris (on com és sabut, els delinqüents comuns sempre acostumen a ser els Kapos privilegiats a les pressons o camps de concentració).

Això indica que els delinqüents són aliats objectius de l'estat (justifiquen la seva "protecció").

Noctas ha dit...

Mira Artur,com ja tú saps, aquesta colla no els interessa res més que recaudar diners per seguir fent el paperina, i atrapar delinqüents no és rentable perquè no recauden ni un duro.,pel que fa als blogs per mi ja els poden controlar si volen que jo penso seguir dient el que em dongui la real gana...saludus mestre!!!

Cesc ha dit...

Hola Artur, això que dius també es palpable quan fem la següent observació i és que les autopistes i carreteres van plenes de Mossos. Controls d'alcoholemia i d'estupefaents arreu, en canvi costa veure la parella d'agents de l'autoritat vetllant els carrers per la nostra seguretat.

Que ditxós seria si veiés tanta policia al carrer com patrulles hi ha les carreteres.

Dir que ens acostem a un sistema totalitari no és cap exageració i abans que em censurin -arribarà aquest dia- vull dir el que penso i es que EL SOCIALISME ÉS UN CÀNCER.

Míriam ha dit...

Dius: "el nostre Parlament se'n fa un fart de publicar lleis que no són ni útils ni efectives." I a més a més, hauríem d'afegir-hi que la seva aplicació només genera "despesa inútil". I aquesta la dominen a la perfecció.

"el Primo" ha dit...

Aquest article és una contradicció flagrant: per una banda reclama més mesures a favor de la seguretat, i per altra es queixa que s'implanti un dispositiu que l'únic que fa és precisament millorar la seguretat. En què quedem? Vostè vol seguretat o no vol seguretat? O potser només vol seguretat quan el beneficia directament a vostè i no en vol quan beneficia a altres? A veure si ens aclarim.

Trina Milan ha dit...

Artur,
les ganes de control d'alguns sempre hi són, però penso realment que ara ja, amb les tic, no és tan fàcil. Sí que és veritat que es poden controlar moltes coses per internet però també crec que els "forats tecnològics" també ho són...in tecno veritas ;-)
salut amic

Artur ha dit...

Primo,

La incoherència no és meva: l'estat totpoderós només es "preocupa" de la meva seguretat viària, aquella de la que pot obtenir rentabilitat. Com a ciutadà el que em preocupa no és la seguretat viària (els accidents no disminueixen) sinó la meva seguretat personal. Em molesta que intervinguin només en els aspectes que els poden revertir ingressos.

Artur ha dit...

Benvolgut Primo,

He tingut l'atreviment de visitar el seu blog i he vist que la frase del dia (18/01/2009) diu: "el terrorisme és bo". Em sembla que no cal dir res més sobre el seu sentit polític i sobre la consideració que té vostè dels atemtats sanguinaris.

Josep (sl) ha dit...

Jo també opino que la seguretat viaria és la única d'on l'Estat obté un retorn directe dels diners que hi destina.

Cosa que no passa amb la policia de proximitat, jo a més he detectat amb la crisi un increment de petits delictes contra la propietat.

"el Primo" ha dit...

Benvolgut Artur,

Que l'estat no protegeix la seva seguretat personal no sé d'on ho treu. L'estat protegeix la seva seguretat personal i la seves propietats.

Pel que fa a la cita anònima del meu blog, que diu que "el terrorisme és bo", és merament un citació; jo no vaig necessàriament a favor del "terrorisme", ni tampoc necessàriament en contra.

D'"atemptats sanguinaris" n'hi ha molts. Alguns els classifiquen com a "terrorisme" i altres com a "auto-defensa", "alliberament", etc., tot i que objectivament tot són atemptats sanguinaris. La noció de "terrorisme", amic meu, és un frau, és merament un recurs retòric per justificar la utilització de la violència de l'estat de forma arbitrària contra allò que es percep com una amenaça per als interessos dels poders fàctics.