diumenge, 21 de setembre del 2008

Que progres que som amb el projecte "simi"

Llegeixo que el Congrés dels Diputats s'ha adherit al "projecte simi", donant drets als orangutans, goril·les, bonobos i ximpancés. Em sembla una bona mesura. Els nostres parents també tenen dret a no ser torturats ni degradats, a la vida i a la llibertat. Val a dir que durant segles, durant deu mil·lenis, hem martiritzat els animals en haver-nos autoproclamat l'espècie preferida de Déu, en haver-nos diferenciat de la resta dels animals per allò de l'ànima. Vés a saber qui ha de tenir més ànima, si aquella gateta que, abnegadament, té cura dels seus cadellets, o aquells pares que turmenten els fills o que els abandonen, per no parlar d'aquelles mares que els han dipositat en un contenidor d'escombreries després de parir-los.

En fi, aquest no vol ser un comentari excessivament franciscà, per allò de l'estimació a la natura, i sí que vol posar en evidència la gran incongruència, la gran paradoxa, dels nostres governants, dels nostres polítics: mentre que el Congrés aprova aquesta meravellosa i fantàstica llei de defensa d'una part dels animals, els simis, altres animals, menys afortunats, són perseguits amb llances i punxons per carrers de Tordesillas fins a apunyalar-lo indecentment i sanguinària, o aquelles dissortades cabres que han de provar la llei de la gravitació universal llançades des del campanar d'un poble.

Què en són de despòtiques les tradicions! Ningú, ni tan sols els d'Iniciativa, ni els comunistes, ni els ecologistes, ni els socialistes... ningú té la gosadia d'anomenar tal incivisme. Ja sé que algú em dirà allò de que la indústria càrnica és un símil inquisitorial amb el que són els nostres bistecs, però d'això en parlarem un altre dia. El que és obvi és que a Espanya no tenim simis que passegin tranquil·lament pels nostres boscos. No tenim cap parent proper que sigui sotmés a tortura sinó és que estar en zoològic ho considerem també vexant. Tanmateix, els animals que ens són propers, tals com els toros, no són considerats en cap manifest, en cap projecte. Val a dir que les cabres seguiran la seva sort gravitacional i molts gossos i gats seran abandonats per famílies respectables, tendres i amoroses.

Els polítics i governants, àvids de vots i d'afalagament popular, ens rescabalen dels nostres escrúpols morals: Ara ens podem sentir cofois perquè avalem el projecte "simi". Mentrestant els sofriments d'alguns animals també formarà part de nosaltres, de les tradicions i de la participació popular.

Deixant la dictadura de la tradició, les cadenes del políticament correcte també oprimeixen i persegueixen: La Brigitte Bardot és un clar exemple de que la defensa dels animals, quan toca una determinada religió en la que els seus ritus tenen sanguinolents i ancestrals sacrificis animals, és condemnada pels tribunals pel delicte d'esperonar l'odi entre religions, i sancionada políticament per les esquerres a portar el "San Benito" de reaccionària i anti-progre.

En el nostre país d'opereta seguirem salvant les balenes àrtiques o els licaons africans, però ens vestirem de Rambo o de marine per a anar a batallar amb els exèrcits de conills, vull dir caçar.

6 comentaris:

Noctas ha dit...

Exacte. És d'una hipocresia, d'una falta absoluta de decència fer un projecte simi per una banda i que la junta de Castilla subvencioni la tortura de Tordesillas per un altre. ¿Sóm idiotes o que collons ens passa...?

Noctas ha dit...

Exacte. És d'una hipocresia, d'una falta absoluta de decència fer un projecte simi per una banda i que la junta de Castilla subvencioni la tortura de Tordesillas per un altre. ¿Sóm idiotes o que collons ens passa...?

Anònim ha dit...

Probablement sigui el resultat de la hipocresia, la incongruència, els interessos creats i el cinisme, entre d'altres "components".

Albertus Magnus

espiadimonis ha dit...

El tracte que un país dispensa als animals diu molt del caràcter dels seus habitants. En general, l'ibèric és un ésser cruel i semi-salvatge, donat a la pornografia sentimental, però incapaç de sentir pena pel dèbil ni tenir massa escrúpols en el seu tracte. El fet de fer aquesta llei del simi, el veig com una declaració de principis del govern que, com totes les altres declaracions de principis, serà sistemàticament ignorada per ells mateixos. Per sortir a la foto, vaja.

Josep (sl) ha dit...

Més progres som criticant que és faci una ofrena floral a un monestir amb motiu dels 25 anys de TV3. I perdent el cul per celebrar a BCN el final del ramadà.

Artur ha dit...

Josep,

Perdre la part "on allí canvia de nom l'espatlla" pel ramadà és multicultural, progre i no sé quantes coses més. Les ofrenes florals en un monestir són arcaiques, carques i obsoletes (fins i tot burgeses... :-)