dissabte, 27 de setembre de 2008

Autonomia legislativa i empobriment

Un dels grans problemes de l'actual sistema espanyol (i també català) és la duplicació o triplicació d'alguns formalismes burocràtics que només fan que impedir l'enriquiment de Catalunya. Alguns cops he comentat que financiació i gestió són problemes diferents i han de ser tractats independentment.

Em comentaven ahir que alguns tràmits, còpia perversa de la burocràcia decimonònica, serveixen per a obtenir financiació extra a la Generalitat, sense pensar que, gairebé de forma grotesca, empobreixen la nostra nació catalana (o la nostra autonomia, per a no despertar traumàtiques posicions ideològiques). Un transportista em deia que, per a alguns serveis, cal autorització. El Ministeri de l'Interior, quan autoritza determinats transports, deixa llibertat de ruta i el document es pot obtenir en 10 dies. Quan és la Generalitat la que ho ha de fer, perque té jerarquia competencial aquí, tarda prop de tres mesos, i les seves autoritzacions són per una ruta determinada que ella mateixa especifica.

Altres països, quan han d'autoritzar un transport, ho fan per matrícula i per a diversos tipus. Aquí cal un permís per matrícula i per tipus d'element, el que multiplica la quantitat de tràmits, temps i diners.

Eficàcia i excel·lència, elements imprescindibles per a ser competitius, és negat, esperpènticament, quan toquem el sistema burocràtic. Aquesta ineficàcia perjudica greument la salut econòmica de la nostra societat i fa perdre competitivitat a les nostres empreses. Per una part els nostres polítics i governants es barallen per a obtenir més ingressos, però per l'altra, quan s'obtenen, es fan servir per a fer més "lleis formals", més paperassa, més funcionaris i carregar impositivament el contribuent, reduint la capacitat de generar recursos a les empreses i als ciutadans.

Avui dia els arquitectes han de ser també advocats perquè l'amplada d'una porta de lavabo a Benicarló res té a veure amb la legislació uns quilòmetres més amunt, com a Amposta. Un excès legislatiu només pot portar al caos, a la disbauxa i a l'incompliment generalitzat de les lleis que no aporten "valor econòmic" al govern. D'aquesta manera l'increment d'inseguretat no implica accions del govern perquè la reversió monetària de la inversió és nul·la . Tanmateix, els governs no han estalviat ni un "duro" quan s'ha tractat d'informatitzar el Ministeri d'Economia. La reducció de temps en els tribunals de justícia, com en el diferiment dels serveis de salut, no han estat mai centre de la política perquè el primer no té retorn econòmic i el segon implica una inversió dinerària significativa.

Des del punt de vista "mediàtic" (parauleta molt de moda en el periodisme actual) diria que els politics s'afanen per a divulgar les accions de govern més populistes, independentment de si tenen suficients recursos per a portar-les a terme, però això darrer els és poc significatiu: el més important és que la notícia sigui portada de diaris i telenotícies.

La millora de la societat passa, primordialment i primera, per a optimitzar el sistema de gestió de l'estat, sigui quina sigui la seva forma o la seva dispersió. Si els criteris burocràtics no coincideixen amb els de la societat, seguirem estant a la cua internacional pel que fa a l'agilitat burocràtica i seguirem essent un país miserablement productiu. Cal preguntar-se perquè Espanya gairebé no exporta i sempre depèn de les importacions: no pas pel tema petroli perquè altres països sense recursos energètics poden exportar, sinó perquè no produïm. Si no produïm, com volem anar endavant? Només amb turistes i totxo no arribarem gaire lluny i part d'aquesta mancança productiva ve motivada per la gran càrrega econòmica i de barricada que representa el nostre sistema burocràtic d'administració pública.

3 comentaris:

Cesc ha dit...

Efectivament el nostre és un país on la burocràcia és endèmica. Si ja de per si a Espanya el paper de l'Estat és preocupablement gran, el fet de tenir Comunitats Autònomes ho agreuja (en el sentit de la burocràcia).

Es pot estar d'acord en que Catalunya està fiscalment maltractada (no hi discrepo pas) però si de veritat volem que sigui una euroregió potent econòmicament el que hem de fer és aprimar l'Administració, la qual té un problema de sobrepes.

Trina Milan ha dit...

Artur,
totalment d'acord, i parlo des de l'administració, on hi treballo..els primers interessats som els que ens creiem la nostra feina, que a voltes no podem fer perquè és impossible...i si a sobreintentem modificar procediments, algú ens avisa..a voltes un funcionari dels clàssics, a voltes un polític inepte...en realitat estem parlant d'això, d'ineptitut i de qüotes de poder...i això són figues d'un altre paner..
salut

Noctas ha dit...

Ahhhh és un post fantàstic. Aquesta distinció entre competència i gestió de la mateixa és fonamental perquè tenir més com petències però sense una bona gestió porta irremediablement al fracàs. A Catalunya la gestió és una bestiesa, un excés de lleis, de funcionaris, un estatut que regula fins i tot que hem de fer en moments de oci no és una bona senyal. Un impost de succesions carregat al 20 i al 30% quan a altres Ccaa és inexistent i mira que amb aquest impost la competència és exclusiva. O reaccionem o Valencia i Madrid ens adelantaran però de llarg...saludus