dilluns, 24 de setembre del 2007

Sala Martin: català, liberal i independentista

Parlant de liberalisme ben bé que podríem parlar del nostrat professor internacional, el Sr Xavier Sala Martin. Val a dir que és tot un personatge, igualment odiat pels sectors col.lectivitzadors, és a dir, per les esquerres com per la caverna mediàtica. Si Sala Martin tingués qualsevol altra nacionalitat o bé no fos liberal seria un dels personones amb més share i audiència de les televisions.

Sala Martin és més conegut per les seves americanes que no pas pels seus escrits. Si el seu libre divulgatiu "Economia liberal per a no economistes i no liberals" ha estat i és un èxit, també són realment recomanables les seves incursions periodístiques quinzenals o mensuals a La Vanguardia (http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/esp/articlesesp.htm) i hem de recordar que va ser ell qui va fer aixcar-se de la cadira i marxar a l'actual president de la Generalitat, al Sr Montilla. El llavors candidat a la presidència no va poder suportar les escomeses racionals del Sr Sala Martín i va explotar, tal com ho fa sovint el Sr Bolaño.

Sala Martin és també el creador i motor de la fundació Umbele (www.umbele.org) i crec que la metodologia que aplica per a reduir la pobresa endèmica de l'Àfrica és molt més fructífera que no pas les caritats estèrils a les que ens tenen acostumats les grans ONG's.

El problema no el té el Sr Sala Martin sinó el periodisme mediocre que el satanitza perquè el considera un "neo-liberal", malignitat que deu superar a la de "liberal". La seva baralla periodística amb l'economista socialista Navarro va portar cua i com a mostra us recomano l'article de la Vanguardia "El chupacabras". Molta gent i alguns mitjans de comunicació (la revista que més ha provat de torpedinar-lo ha estat "El Triangle") no han parat de fer campanya contra el que creuen el pitjor mal, el liberalisme.

Un altre liberal català que també escrivia a La Vanguardia fou Salvador Millet. Els seus articles han estat recollits en una bona edició.

Seguirem en contacte.

11 comentaris:

espiadimonis ha dit...

Benvolgut Artur,
Benvingut a la blogosesfera. Em fa molta il·lusió que t'hagis decidit a fer un blog. Sempre pensava que amb els teus comentaris encertats que feies al meu blog series un magnífic blogaire. De blogs liberals no en sobren, precisament. Espero que no et molesti si t'enllaço al meu blog.
Pel que fa al Sr. Sala Martin, dir-te que subscric al cent per cent el teu post. Tan de bo en tinguéssim a milers, com ell. De tant en tant el sento per la ràdio, i sempre és un plaer escoltar-lo.

Artur ha dit...

Benvolgut Espiadimonis,

Gràcies pel teu comentari tan entranyable. M'encanta que linkis aquest modest espai de diàleg amb el teu ja consolidat fòrum liberal.

Sala Martin és també un contertuli impecable i implacable. La seva millor arma és la racionalitat, la lògica i l'argumentació indiscutible. Veure (escoltar) com deixa sense paraules als seus contrincants és un dels plaers rafiofònics o televisius (algun cop l'he vist a l'Àgora del canal 33) més engrescadors.

Herois ha dit...

Quina diferència entre aquest liberalisme i el liberalisme mesetari...

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Artur, l'altre dia vaig preguntar per tu i l'Àlex "millorem Tarragona" als nois de la JNC de TGN. La raó fonamental és que m'havia sorprès molt la vostra manera d'escriure.
Sempre tindrem el problema dels sentiments, no és qüestió de diferenciar liberalisme mesetari de l'altre, perquè es simplificar coses que no tenen res a veure. Nosaltres sempre mantindrem que Sala i Martin té la llacuna de l'intervencionisme en la "construcció nacional" i vosaltres sempre podreu dir exàctament el contrari.
Tota la vida he pensat que l'únic problema en termes liberals del nacionalisme català és que sabeu perfectament que el signe dels temps i la inèrcia sense intervenció deixaria les coses complicades per vosaltres.
Però això no treu que admiri la capacitat pedagògica de Sala i Martin (precissament el gran problema del liberalisme, com combatre els slogans progres amb arguments senzills i a la vegada solvents intel·lectualment parlant)
i em tregui el barret per saludar el neixement del teu bloc i com m'has tocat la fibra amb l'article sobre Popper.
Per cert, Eduard d'Herois, Sala i Martin és íntim d'Esperanza Aguirre, Santi Fisas, Pedro Schwartz i molts més "liberals mesetaris"

Artur ha dit...

Benvolgut Alejandro,

Algun cop he fet algun comentari en el teu blog i reconec, tal com reconeix moltíssima gent, que és dels més dinàmics, farcit de comunicacions, diàlegs i discussions. Aprofito per donar-te l'enhorabona.

També vaig escoltar-te al debat pre-electoral que va organitzar la facultat de dret a la URV i em va sorprendre la teva fluidesa en l'ús del sarcasme i la ironia, el teu domini del verb i de l'agudesa argumental. També reitero, ara en aquest aspecte, la meva felicitació.

Em sento un liberal i també em sento català. Crec que el nacionalisme no és, precisament, un entrebanc al nostre pensament. En el fons, sempre és necessari que les persones tinguem un lligam afectiu amb la nostra cultura, amb la nostra llengua, amb el territori,.... El problema és que quan d'això en diem "patriotisme", llavors les llàgrimes afloren i els ulls vidriosos són sòlids fonaments de valors ancestrals. Si en diem nacionalisme, llavors és, gairebé, separatisme. Diluir els sentiments només porta a un gris metropolitanisme, buit de valors.

Aprofito per agrair-te el comentari. Una persona que evidentment té molta feina social, política i, si no vaig errat, docent, és d'admirar si pot "perdre el temps" en respondre als anònims ciutadans que gosen criticar-lo o felicitar-lo.

En fi, espero que continuis amb les teves aportacions i no dubtis que jo també posaré cullerada al teu blog.

Déu vulgui que tots els teus companys de partit aprenguin de la teva forma de fer i de ser.

Artur ha dit...

Benvolgut Eduard,

El liberalisme mesetari, i entenc que fas referència al del PP i també a la "moda" ideològica d'alguns periodistes que, si ara estan molt propers a la visió més reaccionari d'Espanya, en la seva època jove petanyien a Bandera Roja, és un maquillatge.

Probablement l'Alejandro no estarà molt d'acord en això però el liberalisme no només ha de ser en l'economia, sinó també en tota la resta d'aspectes. Jiménez Losantos i César Vidal tenen de liberals el que jo tinc de frare budista o d'integrista islàmic. El que passa és que la seva ideologia (de fons) és més propera a l'intervencionisme falangista que no pas al liberalisme. Recordem que Franco odiava el liberalisme i la "pérfida Albion", pàtria de libertinatge i economia salvatge capitalista. Els que ara manen a la cúpula del PP no poden ser liberals perquè algun d'ells ha prohibit un senyal de televisió, no pas perquè l'emissió fos de pornografia o de propaganda terrorista, sinó perquè era en català. On és el seu liberalisme?

Jo crec que el futur del PP ha de ser un futur amb gent com Rato, Herrero de Miñon o Alejandro Fernandez, o fins i tot el Piqué. Penso que hi ha dos PP però que el més reaccionari està fagocitant el sector europeu i liberal. Fins i tot han fitxat els elements més "carques" de la Conferència Episcopal.

ALEJANDRO FERNÁNDEZ ha dit...

Artur,

efectivament discrrepem en alguns aspectes 8tot i que aquí és un plaer discrepar sense que t'acusin de radical i aquestes coses...
Tu et sents català i jo català i espanyol. per això deia que s'han de buscar espais comuns sense intentar canviar els sentments dels altres, i per això sempre he defensat la necessitat de pactar amb CiU tot i que això no sempre agrada als meus. Pero d'aquí a sentir-me proper a Herrero de Miñón...gran intel·lectual, però ultra-conservador a l'estil PNV. per això està tan proper a ells. De fet conectaria molt bé amb el perfil antiliberal, antiamericà i aillacionista típic del franquisme que molt bé has descrit i que ara es troba còmodament allotjat a l'esquerra o la dreta lepeniana o chiraquiana.
Puc coincidir amb tu sobre algun aspecte de persones que cites (Losantos, Vidal)però són liberals. L'únic és que se'ls hi nota el seu passat a l'esquerra radical en el coneixement dels instruments propagandístics, que els liberals d'origen no dominem tant. Però són liberals, clarament antinacionalistes, però liberals.
Losantos us provoca als nacionalistes catalans el mateix que Sala i Martin als nacionalistes espanyols, però NOMÉS QUAN PARLEN SOBRE NACIÓ, perquè el discurs econòmic és idèntic i de fet Girauta o el mateix Losantos admiren sincerament Sala i Martin.

Artur ha dit...

Alejandro,

Jo crec que tot és compatible en un marc de tolerància i respecte. Penso que els que ens podem dir "catalanistes" ens sentiríem més espanyols si Espanya o els espanyols ens volguessin com a catalans, o el que seria el mateix: em sento bé sent espanyol perquè sóc català i m'accepten com a tal.

Fora d'això, que ja vam comentar que és sentiment, el liberalisme s'ha de donar en àmbits jurídicament sòlids on els drets individuals estiguin totalment salvaguardats i on es desenvolupi economia de mercat. L'estat, com menys intervingui, millor.

Artur ha dit...

Benvolgut Frederic,

Gràcies pel teu post. Si bé és cert que conceptualment el liberalisme mesetari, tal com l'ha qualificat l'Eduard, és correcte, el tarannà anticatalà que la brigada reaccionària els fa perdre credibilitat. Jo entenc la seva postura: fa molts anys segresten al Sr Losantos i li claven un tret a la cama. Això queda per sempre i l'odi a tot el que es pugui relacionar amb el fet és comdemnat gairebé "a priori".

La resta del que en diuen ara "caverna mediàtica" és una olla barrejada entre ex-comunistes i ex-falangistes que, pel sol fet de cercar una ideologia, s'han trobat amb el liberalisme. Bé, aquesta és la meva hipòtesi.

Josep (sl) ha dit...

hola Artur M'agradat molt el meu article. També tractes un dels meu ídols Com a estudiant D'ADE he llegit sobre les seves teòries sobre el lliure mercat i desenvolupament, aqui menystingudes.
Per cert en la secció d'enllaços del meu blog en construcció tens un lloc com a blog que fa pensar.

Artur ha dit...

Amic Frederic,

Si em preguntes el motiu de fer servir l'expressió "caverna mediàtica" t'ho diré: mimetisme. En això et dono la raó. No és adequat. Ara, si la forma és poc cribada, el fons és prou correcte. Crec que la COPE és una eina divulgativa d'odi envers els catalans. Els bisbes mai han posat entrebanc a l'estil de periodisme brossa i incendiari. El Mundo i similars, "otro tanto".

Mentre Jiméenez Losantos digui que els "camises pardes" estarien contents amb el nostre estatut i César Vidal es refereixi a Catalunya com "la cloaca catalana", seguiré pensant, amb evidències objectives, que són incendiaris i que si fos per ells qualsevol nit tornaríem a les manifestacions davant de la porta de Brandeburgo, però la canviarien per la Puerta del Sol o la plaça Catalunya.

Són aquests grups mediàtics que amparant-se amb el liberalisme ens volen fer digerir el més obsolet i podrit falangisme de posguerra.

Liberalisme és tolerància. No veig tolerància cap els catalans a cap dels seus mitjans de comunicació.

Ras i curt: estan assedegats de sang i són els primers en desitjar que marxi el rei. Odien el "juancarlismo" establert a la societat espanyola.

Parlo massa.