diumenge, 23 de setembre de 2007

Popper, el millor

Ja fa molt temps vaig tenir el goig de llegir de Karl Popper el seu llibre insígnia pel que fa a la defensa de la democràcia i la llibertat: "La societat oberta i els seus enemics". Em va captivar la seva noblesa i atreviment en carregar-se al més gran impostor, al filòsof sagrat dels col.lectivismes, al mai prou lloat Hegel.

Popper, amb un llenguatge entenidor, ens presenta el seu model socio-polític de societat. Hi ha dues societats, una oberta i l'altra tancada. Seguint la definició (o traducció?) del professor Alcoberro (www.alcoberro.info), tindrem:

Societat tancada: és tota societat no-democràtica i, més específicament, les societats totalitàries (feixisme i comunisme). Es caràcteritzen perque no hi ha llibertat de crítica. Són societats que pretenen aturar el temps i arribar a un estadi suposadament "perfecte" en el seu desenvolupament (l'aristocràcia i el filòsof-rei de Plató, el comunisme de Marx...). En aquesta mena de societats hom predica la submissió de l'individu a l'Estat i la submissió de les generacions a les generacions futures. No s'admet la crítica i es regeixen per la tradició, per la doctrina oficial indiscutible o per la saviesa il.luminada dels dirigents.

Societat oberta: és la societat democràtica de model occidental, és a dir, amb llibertat d'expressió, democràcia participativa i economia de lliure empresa. La seva caràcterística fonamental és que propugna i encoratja la iniciativa individual. En una societat oberta els individus que la formen han de ser, indestriablement, lliures i responsables dels seus actes.

Després de llegir això, la pregunta és: A quina de les dues us agrada pertànyer? La Sra Imma Mayol, a quina de les dues fa referència quan diu que és anti-sistema? Anti-sistema de la societat oberta o de la tancada? Quina és la societat a la que fan referència els que parlen de "un altre món és possible"? I Aràbia Saudí o Iran i Síria, a quina pertanyen? i Palestina?

Estem passants moments de baixa autoestima. No creiem en els nostres valors occidentals, en els que ens van fer allunyar de les dictadures i dels totalitarismes. No creiem en l'individu. Van ser els individus particularment que van revolucionar la societat tals com Keppler o Galileu. Jo em quedo amb occident. I vosaltres?

2 comentaris:

Marc ha dit...

En general em sembla molt bé el què diu Popper (també conegut per la seva aportacio a la filosofia de la ciència, en podem parlar algun dia).

Només vull afegir (no pas rebatre res) que la formaciò d'una societat cohesionada per un Estat sembla bastant necessària si volem defensar aquests drets individuals.

M'explico. Per molt liberal que sigui hom sempre defensarà l'existència d'un estat que garanteixi aquests drets i aquesta llibertat individual (policia, exèrcit, formaciò pùblica per a donar igualtat d'oportunitats...). D'altra banda, el liberalisme defensa l'Estat ha d'intervenir el més minim, el seu paper s'ha de limitar a unes funcions molt i molt concretes i definides. El que jo espero és que aquest blog serveixi per a determinar quines sòn aquestes funcions; per a trobar aquesta frontera (al meu parer, una mica desdibuixada) entre què pot fer i ha de fer l'Estat i què no.

Es bo que un Estat gasti diners en campanyes contra el racisme? Podem dir que si, que és part de la seva funciò de garantir la igualtat d'oportunitats, però també podem argumentar que l'Estat no ha d'educar la gent ni gastar pressupost en això.

Fins a quin punt s'ha de donar una cobertura als aturats? Amb l'atur es fa un cert xantatge a què les empreses no puguin acomiadar lliurement un treballador, i a que els treballadors s'acomodin quan cobren el subsidi i visquin a costa de l'erari pùblic. D'altra banda, si no hi ha aquest subsidi un treballador pot quedar-se d'avui per demà sense feina, i independentment que sigui merescut o no, la seva familia (esposa, fills) ho patirà, i això pot fer que els fills, per exemple, ja no tinguin les mateixes oportunitats. Aqui és també on ens adonem que la nostra societat s'articula encara molt entorn a la familia (aquesta articulaciò, em pregunto fins a quin punt és compatible amb el liberalisme). Es dificil posar la frontera, les teories estan molt bé i no fallen mai, ara falta trobar el cami de la praxi.

Anims i sort amb el blog!

Marc

(perdoneu els accents, els teclats italians tenen aquestes coses...)

Artur ha dit...

Marc, planteges uns dubtes interessants. El liberalisme no diu que no d'haver estat, tan sols parla de reduir-lo. Garantir drets no implica, necessàriament, que sigui el propi estat l'encarregat de prestar els serveis.

Més que un estat el liberalisme requereix d'un marc jurídic "solvent" on les garanties estiguis reconegudes. Sense aquest entorn res és possible.

La qüestió del subsidi d'atur és també problemàtica. Tots sabem que la gent que va a l'atur vol "cobrar-ho tot", entenent que aquest subsidi és una propietat que els pertany però al cap i a la fi és una assegurança.

La llibertat no només ha de donar-se en societats legal i formalment sòlides sinó que també la ciutadanis ha d'estar formada i preparada per la responsabilitat i la tolerància. Exercir drets és exercir també obligacions.

Ja que estem en festes, la pregunta és: cal que les administracions subvencionin la gresca social?

Gràcies per la col.laboració