dimecres, 8 de febrer de 2017

C's liberal?

Sembla que el pragmatisme i la recerca de vots al preu que sigui és l'objectiu generalitzat de tots els partits. Tanmateix el cas de Ciutadans és certament antològic. El naixement d'aquest partit tenia una sola intenció: la lluita contra el que ells consideraven (i encara ho consideren) la malaltia contagiosa del nacionalisme català. La ideologia, és a dir, les idees que conformen el substracte polític de pensament, era indiferent. Ser d'esquerres o dretes fou irrellevant. Un temps després C's convoca un congrés per determinar "què són" i el resultat fou que serien socialdemòcrates (d'esquerres). Ara, per "exigències del guió" han de remodelar-se i canviar de sentit: ara no som d'esquerres sinó de dretes, bé, liberals progressistes. Cap problema: on abans parlaven de distribució de la riquesa ara és reducció d'impostos i menor pes del sector públic. Però, és realment així? Doncs no.

Han comentat la necessitat d'incidir en la preminència de les decisions individuals? Han dit que cal debatre sobre la reducció de la burocràcia i l'aprimamament de l'Administració? Més aviat no. Són liberals perquè el grup liberal europeu al que volen pertànyer els ha pressionat a que consti el liberalisme en algun lloc dels seus estatuts. Res més. C's és un partit nacionalista espanyol que té reaccions hormonals diverses segons la bandera que tingui davant. La seva defensa d'Espanya,de la seva unitat, és, si més no, igual a qualsevol altre nacionalisme.

En el supermercat de les idees has de procurar comprar honestament els productes que més s'adiuen a l'ADN de la teva formació i el fet d'adquirir elements per al maquillatge o la disfressa no és del tot ètic quan et presentes políticament per a "resoldre els problemes dels espanyols". És cert que molts polítics que van flirtejar amb el franquisme van abraçar posteriorment altres ideologies, però la transició fou en sí mateixa una excepcionalitat; en canvi, la transformació de C's és més un espectacle molt poc creïble de ninotaires aficionats que no la resposta d'una formació.

Un restaurant de cuina casolana, podria passar ràpidament a servir sushi?: Dependrà del xef, del maître i de la direcció, però això ho podem entendre. Entendríem que Carod Rovira oblidés l'independentisme? Seria creïble que el Sr Albiol petonegés l'estelada? Estaran còmodes en el partit taronja la munió de centenars de socialistes que van adherir-se a C's quan Maragall va "passar-se" a l'enemic?