divendres, 17 de setembre de 2010

Algunes mesures per a reduir el dèficit

Estem en un mal moment. Una crisi de dimensions faraòniques, previsible però potser amb no tanta intensitat, està portant a l'atur moltes persones. La intervenció estatal per a millorar les condicions dels aturats, millorar la seva formació o orientar les seves expectatives laborals en camps de més futur és una tasca que difícilment cap empresa privada podria portar a terme, si més no en aquesta situació tan especial.

Dit això, em plantejo algunes qüestions, vinculades com sempre, a les llibertats. Per quin motiu la meva contribució al Tresor Públic ha de servir per subvencionar els sindicats? És que no cobren les quotes dels seus associats? Per quin motiu amb els meus diners s'han d'engreixar les arques dels partits polítics? Si al menys el destí fos per al partit que vaig votar darrerament, tindria una explicació. Al cap i a la fi si vull participar en l'Associació d'Amics dels Gegants de La Secuita, hauré de pagar el rebut de soci. Òbviament que no tota Catalunya voldrà formar part d'aquesta associació i és evident que ningú entendria que l'esmentada associació visqués de la subvenció estatal o autonòmica, encara que per a molts ciutadans seria com donar suport a la cultura, però realment és una opció personal, tal com ser o no ser soci del Nàstic.

Si traslladem el raonament a les organitzacions sindicals i als partits veiem clar que "quien quiera peces que se moje el culo" i, conseqüentment, el millor és que els militants i sindicalistes comencin a "pagar" les seves opcions personals. Qui vulgui ser del sindicat o del partit, que ho sigui i que ho pagui. Així de fàcil. D'aquesta manera el nombre d'afiliats i sindicalistes seria un indicador dels resultats de la direcció i això és impossible que passi en aquestes organitzacions.

Quants diners s'estalviaria l'Estat amb aquesta mesura? Bé, això no ho sap ningú perquè el que se'n diu "transparència" en aquest país no se'n veu, o millor dit, regna la foscor. Per tant, no seria hora ja de deixar de bonificar, subvencionar, ajudar, acoquinar diner, a organitzacions, empreses, etc,,,? Amb menys "obligacions" l¡Administració no necessitaria tant de finançament i la càrrega impositiva seria inferior. Reduir la despesa estatal sempre és positiu. Si aquesta reducció s'aplica a despeses irracionals, el guany és doble.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo que sin las subvención a
sindicatos, partidos,periódicos
e incluso la Iglesia Católica,
etc, no subsistirían. Es una
NECESIDAD del propio SISTEMA
que nos hemos dado.
Es un sistema MUY CARO, que claro
está recae al final sobre el
bolsillo de los ciudadanos.
En YOU TUBE. "TU RISA" hermoso
poema de Neruda. Dedíqueselo...
Saludos. Leo.

Artur ha dit...

Leo,

Gracias por su abnegado seguimiento de mi humilde blog. Cualquier día nos vemos para tomar una cañita...

Saludos

Artur

Anònim ha dit...

Es Vd, una persona MOLT SUAU, en
sus andares y decires, de trato
afable y risueño rostro.
Si POR SUS OBRAS LOS CONOCEREIS,
está claro que las suyas siempre
me han hablado bien de Vd, con lo
cual HONRA aquello que se llama
"NOBLEZA OBLIGA". Evidente es...
Que las cañitas las hemos tomao.
Que le conozco ¡bacalao!.
-------------------------
En YOU TUBE. "TOMA POR CURIOSO"
verá que riquiños los pasteles.
Saludos al caballero ARTUR. Leo.

Anònim ha dit...

EL PODER.Un nuevo análisis social
RBA. Barcelona, 2010.
288 páginas. 20 Euros.
Autor: BERTRAND RUSSELL.
Por el extracto que he leido, se
ve que este libro es "la leche".
Parece ser que es la primera vez
que se publica aquí.
Como me diga que ya lo ha leido,
me voy a quedar con cara de BE-
SUGO y flipando en colorines.
Y "AL LORO" no se me vaya Vd. a
empachar.
Afectuosamente le saludo. Leo.
(¡Sin mariconadas, eh!).