dissabte, 28 d’agost de 2010

El parany del bé comú

Les dues fonts originals del liberalisme són, per una banda, l'utilitarisme i, per l'altra, el iusnaturalisme. La primera font centra la recerca de la felicitat en la utilitat dels actes. A tal fi creu que l'individu busca la seva felicitat i, conseqüentment, la societat serà més feliç si els seus individus són feliços. El iusnaturalisme es basa en que els principis de llibertat venen incorporats a les persones en base a "drets naturals".

En el primer cas cal dir que l'utilitarisme necessita, inicialment, de la llibertat individual. Per tant, la utilitat dels fets i la felicitat aconseguida no són vàlides sense la llibertat d'escollir. Si s'aconsegueix utilitat sense decisió lliure, el resultat és "estar content", però no pas feliç. La felicitat implica sempre acció i decisió individual i aquesta decisió ha de ser lliure.

Alguns autors interpreten que l'utilitarisme, centrant-se en la felicitat de "tots" pot realitzar algunes accions que podrien coartar la llibertat d'alguns individus sempre i quan la reversió final fos el bé comú. Heus aquí el problema. En el moment que la utilitat surt de l'àmbit individual estem entrant en les "llibertats d'esdevenir". Les ideologies col·lectivistes i intervencionistes creuen en la societat perfecta i en la necessitat d'aconseguir aquesta perfecció. L'utilitarisme no pot ser mai col·lectiu i el parany del bé comú ha servit i servirà per a conculcar molts drets individuals i, també, per a "esclavitzar" moltes persones.

El bé comú és difícil de definir. Com diu el professor Alcoberro, és més fàcil determinar el que és inacceptable. En la maldat podem coincidir perquè tots sabem del cert què és el mal però quan parlem del bé comú, del bé de tots podem trobar tantes definicions com persones. Cadascú tindrà la seva idea i definició.

Baixant a la realitat palpable diríem que els drets més bàsics, els individuals, els d'escollir, els "chances", és a dir, les eleccions que no haurien de ser coartades, són amputades en base a la infinitat del poder estatal. Per començar un dret és el d'escollir tant l'escola com el tipus d'educació dels nostres fills. Ara per ara, si és que no som milionaris, no podem escollir l'escola dels nostres fills. La raó?: doncs la constant intervenció -manipulació- que fa la Generalitat-Estat per a aconseguir "el bé comú", l'educació millor de tots els alumnes.

Comença a ser hora d'alliberar-nos de tots aquestes cadenes burocràtiques i administratives que no són més que el tancat d'un ramat de bens que, farts de contemplar com el tancat es redueix dia a dia, els pastors declaren a tort i a dret que treballen pel bé comú d'aquests remugants llanuts.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Sin dinero, estamos como judá
BER-HUR encadenados a la galeras
burocraticas y nuestro MESSALA
actual, pues ya lo ve haciendo
de BUSTER KEATON.
------------------------------
"La libertad sin dinero existe
tan sólo en la tierra de los
sueños." De F. VON SHILLER.
------------------------------
Saludos refrescantes. LEO.

Anònim ha dit...

HAYEK SOBRE HAYEK
Un diálogo autobriográfico.
páginas: 240.
Precio: 18 Euros.
Editorial: Unión Editorial, 2010.
*********************************
Por si no lo conoze, y le pudiera
interesar en un futuro.
*********************************
Y que Vd. lo pase bien. Saludos
Leo.

Artur ha dit...

Gracias por su sugerencia. Conozco el diálogo autobiográfico. Unión Editorial es realmente el centro bibliográfico del liberalismo en lengua castellana.

Cordialmente,

Artur

Anònim ha dit...

Sorprendido me deja Vd, de lo puesto que esta en estas materias.
Veo por los mosqueos que pilla de
vez en cuando que pertenece a la
minoria que SIENTE EL PENSAMIENTO
(Unamuno dixit), pues la mayoria
se lo aprenden como loros y poco
mas. Le felicito por ello.
******************************
Vea en YOU TUBE, "BROMA EN EL
CEMENTERIO" y vera como corren.
Saludos Leo.