diumenge, 6 de setembre de 2009

Barcelona, la prostitució i els d'ICV

És interessant veure com els polítics es mouen a toc de corneta “mediàtica”. A Barcelona, la ciutat més “guai”, la més “feliç”, on la gent pot fer més gresca i xerinola, on la disbauxa està ben vista i on la prostitució abasta totes les butxaques, classes, zones i barris, l’alcalde ha estat sacsejat per la premsa en denunciar aquesta deixadesa davant la lacra social que implica el comerç del sexe sense regular.

Com és ben sabut, els diaris i els mitjans informatius en general, marquen el dia a dia dels polítics que de fa anys actuen per a la immediatesa. Aquest trasbals ha afectat al consistori barceloní i ja tenim al Sr Hereu muntant unes reunions per a veure què caram es pot fer. Com que el govern municipal està orientat per dos partits, sembla ser que la prostitució és vista de forma diferent i clar, els comunistes ecologistes, els pijo-progres barcelonins que viuen en zones “d’alt standing”, no els fa gràcia que prohibeixin la prostitució. És evident que ells defensen els més desfavorits i clar, com que els rics poden anar a prostíbuls de luxe, què passa amb les classes treballadores? On es desfogaran les passions libidinals a baix preu? A tal fi, els d’Iniciativa han suggerit que es destinin uns quants carrers, limitats, a la prostitució. Els veïns, com que són súbdits, millor dit, ramat de bèns, si es queixen és que són reaccionaris i demagogs. Si hi estan d’acord, seran progressistes.

El que se m’acut és que els veïns haurien d’esperonar al Consistori a que, si finalment s’aprova la proposta comunista, a destinar uns quants carrers del barri on viu la Sra Mayol i el Sr Saura a l’activitat de la prostitució. Potser que la Mayol i el Saura gaudeixin d’aquest “espai de llibertat” veient com es porten a terme, de forma natural i a la llum pública, actes sexuals diversos i diferents. Probablement fruiran amb la diversitat cultural de cadascun dels contactes i se sentiran cofois pensant que aquest és el primer pas per al mestissatge. Finalment, si detecten un excés de profilàctics per les voreres, l’Ajuntament farà una campanya de “posa’l al cubell d’escombreries quan acabis”. Tot això amb la col·laboració de les millors empreses de comunicació. Les xeringues utilitzades per a la inoculació parenteral de substàncies al·lucinògenes, i que empastifaran els esmentats carrers, es reciclarà per als hospitals del tercer món. La Mayol i el Saura donaran permís per a que el seu carrer sigui el lloc de fornicació per excel·lència. Una polític-ficció interessant...

Ara seriosament: L’Ajuntament de Barcelona va desorientat. Fa molt de temps que ha perdut el nord, si és que alguna vegada l’ha tingut. La profunditat intel·lectual de Clos va marcar molt als seus seguidors, i ara, el seu hereu, l’Hereu, segueix les seves passes. Amb mentors com en Clos, les possibilitats de fer el ridícul, de malbaratar recursos i de portar Barcelona a la deixalleria, són infinites, més ben dit, queden totes obertes, malgrat dir-se “Clos”.

Estic impacient per veure on, finalment, s’ubicarà la ciutat sexual. Ai, els d'Iniciativa sempre preocupats per la despesa social...

8 comentaris:

Jordi Roca ha dit...

Estan tan abocats al relativisme bonista que no saben ni com reaccionar. Són tan relativament multiculturals que facin el que facin la cagaran de cara als seus.

Només els queda no cagar-la amb els que no som progres.

Feixuga la feina, oi?

mila ha dit...

No saben pas com sortir-se'n; però ells s'hi han ben posat. El preu que han de pagar s'hauria de veure a les properes eleccions. Ho veurem?

Josep (sl) ha dit...

Suposo que la ubicaran "back of my backyard". Suposo que "tornaran l'encant" al "barrio Xino".

Noctas ha dit...

De putes al carrer n'hi hauran sempre., potser ara les treuran del Raval però se n'aniran a una altre banda. La regulació de la prostiutució com a treball que cotitza no està ben vista pels sociates que diuen que és més un tipus d'esclavitud que no pas una feina. No ho sé, em sembla que hi ha molta mandanga en aquest tema sobretot per banda de l'esquerra. De la dreta també, per suposat. No sé quin cony d esolució hi podem trobar. Per suposat destinar uns carrers és una bestiesa. Potser fer més prostíbuls? Una zona Roja com Amsterdam? en fi....salud!!!

Marc Arza ha dit...

A mi el que més m'agrada son aquests articles d'opinió que a partir de la prostitució ens expliquen com ens som de dolents el homes i el nostre patriarcat. Aquesta colla van començar amb la revolució sexual i han acabat redescobrint la culpa catòlica. Anem bé per anar a Sants!

Marc Arza

Trina Milan ha dit...

Avui he vist al TN com s'ho fan a Berlin amb el tema prostitució..regulat, amb seguretat social, amb normativa...tinc clar que és una "feina" demoledora per a les dones que la fan però abans que estar en la indefensió total, millor regulada...vull ser alemanya;-)

Artur ha dit...

Jordi,
la feina és feixuga. Cal tenir clar on anem i em sembla que els que ens manen tenen per nord l'oportunisme.

Mila,
La democràcia serveix per fer fora els que ho fan malament i això no es fa aquí. El vot és ideològic, no pragmàtic.

Josep,
Ens ho podem esperar tot d'aquesta gent.

Noctas,
Cal decidir primer si pot o no pot haver-hi prostitució. Si és que sí, llavors cal legalitzar-la amb totes les conseqüències. Si és que no, caldrà actuar amb tots els mecanismes. Feu la viu-viu, girant-se d'esquena al problema només fa que degradar més aquesta activitat.

Marc,
El feminisme radical és també una religió i cal ser submís amb els seus dogmes.

Trina,
Com a feina, és la més degradant, però al cap i a la fi qui ho determina són els valors personals de qui ho practica. El més trist és haver-ho de fer per extorsió o pressió de les màfies. Que moltes dones són esclaves, sí. La pregunta és: Pot haver prostitutes que s'hi avenen per pròpia voluntat? Jo crec que sí.

Jordi Roca ha dit...

També pot semblar una feina degradant prostituir el propi cervell, fins i tot més que el cos.

I també hi ha semi-esclavitud en cosidores i diverses feines fabrils.

O pot semblar degradant el servei domèstic.

El que passa que de vegades aquestes feines representen una oportunitat.

En societats socialistes, la prostitució és una condemna que s'hereta de mares a filles, com passa amb les "jineteras castristas".

A Tarragona mateix, els fills de les prostitutes del franquisme són empresaris, advocats, ...

De vegades buscar la utopia avui ens condemna el futur. Potser ens hauriem de preocupar molt més perquè el futur sigui millor.