divendres, 2 de maig del 2008

Que no diguin "respecte" quan volen dir "por"

Ben Elton, creador, de sèries tan conegudes i sardòniques com "L'escurçó negre" acusa la BBC, en el diari Avui del passat dijous, de no atrevir-se a fer ironia a propòsit de la religió islàmica. Res de nou que no coneixem. La raó que donen les vaques sagrades de la cadena televisiva és que l'audiència musulmana protesta enèrgicament i que pot derivar en actes de violència. És lògic, cal no enutjar els seguidors de Mahoma, no fos el cas de que ens fessin explotar per Picadilly Circus o esdevinguéssim sopa orgànica passejant pel Covent Garden.

La cadena pública britànica conrea sovint els acudits i sèries d'humor en els que la religió catòlica o protestant són motiu de sana (o insana) ridiculització. La ironia, inseparable companya de la intel.ligència sembla que no troba caliu entre els musulmans, o millor, dit, entre bona part dels que practiquen la fe musulmana. Heus aquí que els progressistes guionistes, els "temeraris" gurús de la ploma televisiva, esbudellen la fe cristiana, amb càustica rialla mentre que reserven les idees si es tracta de protagonitzar l'Islam d'aquestes sagetes burlesques.

Des d'un punt de vista liberal, que vol diu lliure, equitatiu i equilibrat, es conclou que allò que els més progressites, allò que els multiculturalistes, allò que els apologètics del mestisatge ens afirmen -que cal respectar les religions- és purament terror, por, atabalament, ànsia i angoixa. Quin fantàstic camuflatge, tinc por però dic que sóc respectuós, talment com el respecte a "Don Corleone". Els coneixem aquests respectes. Els que volem un món lliure, format, educat, competitiu, obert i just pensem que qualsevol entrebanc, qualsevol amenaça, qualsevol diferència, és el primer pas a l'exclusió social.

Quan els estats legislen per a col.lectius, per a circumstàncies especials, per a situacions atípiques, legislen per a la diferència. Legislar "per" i "per a" la diferenciació de les persones és el primer pas a la desigualtat. No volem ser iguals, el que volem és ser iguals davant la llei, volem ser iguals de partida, no pas com a persones ni com a objectius. No volem "acabar iguals" sinó "començar iguals". La BBC, una vegada més, ens ensenya que aquesta discriminació positiva en el sarcasme és fruit de la por i la por no és bona companya dels liberals perquè no podem tenir llibertat amb por. La llibertat és feble perquè requereix d'un entorn immaculat d'igualtat drets, seguretat jurídica, llibertat de pensament i lliure mercat.

Abans d'ahir un bon amic, ex-alcalde i ferotge defensor del nostre model obert de socitat em deia: ara governa la mediocritat. Com més mediocre ets, més possibiliats tens d'arribar lluny en política. Per governar ja no és important ser de dretes o d'esquerres, sinó governar amb conviccions. El problema d'Europa és que no té conviccions. Quan aprendrem a que les nostres conviccions, els nostres valors és el més important que tenim? Desitjo que quan ho aprenguem ja no sigui massa tard....

24 comentaris:

GukGeuk ha dit...

Hole,
això que dius a aquest article ho he pensat moltes vegades jo, sobretot quan el carod va fer allò de la corona, a veure si ho haguès fet amb un símbol islàmic... Encara així, crec que no és únicament por, perquè no només ho fan en públic. Explicava jo a un escrit meu que la mateixa persona que respectava profundament l'islam, m'havia fet "burla" a mi per respectar la cuaresma. No sé ben bé com explicar-lo, és com si ara qui no rigui o ofengui la religió cristiana fos un ultraconservador reaccionari, en canvi, el busdisme o l'islamisme els respecta "qualsevol persona viatjada, amb la ment oberta"(em van dir allò!)

Pel que a mi respecta, jo als islamistes (aquesta vegada si) els tolero. I els tolero al seu país, encara que a vegades ni això. Per mi, un poble que fica la llei en funció a un llibre de fan mil anys, no pot portar si no mal a una societat.

Als budistes, en canvi, si que els respecto, als jueus també... A la resta, vaja, per molt que no hi estigui d'acord. Salut!

Cesc ha dit...

Respectar l'Islam és tasca dificil per mi. Si ens volen vendre que els violents són una minoria dins l'Islam perquè països musulmans com l'Iran viuen a l'avantguarda tecnològica i en la foscor social i democràtica. Beure alcohol, ser gay, ser una dona i haver patit abusos... tot això està castigat amb la mort. On són les manifestacions pacífiques de musulmans moderats explicant-nos que rebutjen la violència?

Artur. Europa està en retrocés tot i que encara hi ha esperança crec jo, dóna un cop d'ull a un article que vaig esciure fa poc (http://www.institutotransatlantico.com/2008/04/21/el-rearme-ideologico-europeo-y-la-esperanza-holandesa/). Hem de continuar la lluita ideològica, continuar difonent els acudits de les vinyetes daneses, el vídeo de Geert Wilders, els versicles de l'Alcorà cridant a la mort...

espiadimonis ha dit...

Si jo fos guionista o dibuixant de còmics satírics em costaria molt fer barrila de les religions. No pas per por, sinó perquè en qüestió de creences es fa difícil fer-ne burla. I ho dic des d'un ateisme convençut. De tota manera, defenso el dret a fer acudits i guions on el límit l'imposi la llei imperant en la qual tots nosaltres ens sotmetem de manera lliure. És en aquest punt on urgeix que els governs garanteixin la llibertat d'expressió i la persecució de l'amenaça i el prendre's la llei per la seva mà. La gent immigrada que conviu entre nosaltres ha d'entendre que tenen mecanismes legals i civilitzats per resoldre les diferències, i si no els agrada, sempre tenen l'oportunitat de tornar per on han vingut.
Pel que fa als guionistes i caricaturaires, dir que si no els tenen prou grossos per ficar-se amb TOTES les religions, val més que no es fiquin en cap. Això seria més just, penso jo.
L'altre dia sentia per la ràdio una entrevista amb l'Oscar Nebreda, dibuixant de "EL Jueves". Va explicar que als inicis de la democràcia, els partits polítics d'extrema dreta els amenaçaven (o intentaven matar, com en el cas del Papus). Si aleshores van tenir els nassos d'enfrontar-s'hi i continuar amb la seva feina, ens hem de preguntar per què ara no ho fan en el cas de les amenaces islamistes.

Artur ha dit...

GukGeuk,

Sovint quan es parla de cristianisme a molta gent els ve l'angúnia i l'arcada. Quan veuen un iman o un ayatollah, els cau la bava. Per tant, tot el que va referit a occident i al món obert i capitalista ha de ser sotmés a la més dura ridiculització. Tot el que ve de fora, encara que sigui discriminatori, sanguinari i violent, és "multicultural".

Artur ha dit...

Cesc,

Tens raó pel que dius de retrocés d'Europa. Jo penso que és l'apatia envers les idees que ens han fet lliures.

He llegit el teu article a l'Instituto Transatlántico i estic plenament d'acord. No hem de perdre l'esperança.

Artur ha dit...

Espiadimonis,

Com molt bé dius, el fet de criticar o satiritzar una religió o creença depèn exclusivament del guionista o autor de l'obra. És un tema purament personal, individual. Legislar i intervenir sobre això pot arribar a ser caòtic, injust i molest.

El que passa sovint, tal com comento al post, és la incontrolable diferenciació entre dues religions a l'hora de ser objecte de ridiculització.

Encertes de ple quan dius que o bé fem sarcasme de totes elles, o no en fem de cap.

Coherència és el que demanaria als guionistes.

GukGeuk ha dit...

Gràcies Artur, això volia dir jo més o menys..

*MaRiA* ha dit...

El problema és que, malgrat que volem ser iguals davant la llei, hi ha facors com la raça, el sexe o la religió, que ens fan ser desiguals. I aquest tema precisament la nostra Constitució el remarca de manera molt clara: tots som iguals davant la llei, idependentment de quina sigui la raça, el sexe o la religió.

Per què remarcar-ho, si ja s'hauria d'entendre què vol dir quan parla d''igualtat'? Dons perquè precisament aquests factors són els més desiguals i, per tant, els que més conflictes causen.

Els catòlics i els protestants no es rebelen (vull dir, que no fan esclatar Covent Garden); en canvi sí que ho fan els musulmans. Evidentment, no ironitzar-ne és tenir por, i no respecte. Perquè el respecte també ho és cap a aquells que no es planten davant del Big Ben amb una bomba enganxada al pit i s'autoimmolen...

El Petit ha dit...

Artur, crec que fins que Europa no assumeixi la cita de Hayek: "Si pretendemos el triunfo en la gran contienda ideológica de esta época, es preciso, sobre todo, que nos percatemos exactamente de cual es nuestro credo", seguira empantanada amb el ni sí ni no. QUe diguin si tenen por, i s'acabarà amb aquest papanatisme. L'islam té l'objectiu de convertir a tota la humanitat, per tant és necessari pendre posicions fermes

Recordo que fa 5 anys, van fer una obra de teatre atrevida, transgressora i molt valenta titulada "Me cago en Dios". Ni un sol crit dels cristians demanant caps de turc i evidentment cap crit dels defensors de la multiculturalitat i el respecte.

Em pregunto què passaria si fés un obra que es titul.lés: "Me cago en Allàh"?

Anònim ha dit...

Estic d'acord pràcticament en tot el que dius, però la por és ben legítima, i dient que no hem de tenir por no arreglem res. Com tampoc arreglem res dient que els mitjans públic han de garantir que tothom es pugui expressar i bla, bla, encara que de debò ho garantissin estaríem en la mateixa situació. Una de les poques solucions que se m'acudeixen és la d'una presa de consciència col.lectiva sobre el problema, però això, entre altres coses a causa de la mediocritat imperant que descrius, em sembla encara més difícil que demanar a la gent que no tingui por.

Artur ha dit...

Maria,

Em quedo amb la teva frase: "Perquè el respecte també ho és cap a aquells que no es planten davant del Big Ben amb una bomba enganxada al pit i s'autoimmolen..." Tens raó, els que no es queixen, els cívics, els respectuosos han de ser respectats, i en canvi, són oblidats.

Artur ha dit...

El Petit,

Fa un parell o tres d'anys, va representar-se a una ciutat suïssa, ara no recordo si era Berna, Zurich o Basilea, l'obra de Voltaire "El fanatisme o Mahoma".

Suposo que ja intueixes el que va passar: van haver de cancel.lar la representació per les queixes i reclamacions violentes de grups musulmans...

Artur ha dit...

Lrds,

La solució que proposes és la més idíl·lica, però sempre complicada. La consciència col·lectiva pot ser significativa, però sovint són els pocs casos particulars que fan tergiversar i distorsionar aquesta consciència.

Les societats occidentals, lliures, tenen una solució per a les persones lliures: si veig conculcats els meus drets no tinc més que acudir al sistema judicial. Així de senzill. Recordem també que les idees són criticables, però no les persones. En altres societats aquesta premisa de diàleg és tot el contrari.

Josep (sl) ha dit...

Trobo a faltar la mala llet i el sarcasme impertinent de les sèries clàssiques de la BBC. Com el Escurço Negre.

La multiculturalitat, com esta plantejadada és un error. Perquè des de l'òptica més "progre" és respecte a la cultura dels altres, i donar-hi un excès de respecte i por a la ofensa a lo alié, i ridículització de la pròpia. Pe: La tradició judeocristiana.

Com has ben dit hi ha d'haver la igualtat en els inicis, un tracte idèntic per tothom.
Alguns colectius han fet seva l'amenaça per defensa del seu pensament per a coaccionar la resta de la societat i fer-se aliens a tota crítica. Crec que a qui és deu respecte és a qui rep les bromes i les accepta.
Jo trobo què s'ha de poder fer burla i humor sobre tot si no s'arriba a la ridiculització sistemàtica i aparcar el pensament políticament correcte, perquè els dobles rasers ni són correctes ni possitius perquè creen diferents tipús de ciutadans.

Josep (sl) ha dit...

Jo no parlo en què tots siguem iguals. És què no som iguals. Pot canviar el sexe, la raça, el credo, l'origen o l'orientació sexual.

En què hem de ser iguals és en el tracte rebut i la igualtat davant la llei, en drets, deures i oportunitats.

Crec què els "progres" obliden què les persones no son millors, segons la societat de la què formin part.
Però les "Societats democràtiques occidentals" sí són el millor mòdel de societat de la historia humana. Mai el ser Humà havia tingut, tot les seves limitacions com a societat: Una societat amb tant grau de llibertat colectiva i individual, drets, progres econòmic i social, universalitat de drets, mobilitat social (ja no hi han classes socials fixes determinades per la naixença), respecte a les minòries, etc.
Què no existeixen en les societats autoritàries de qualsevol altre tipús.

Anònim ha dit...

Artur,

Tens raó, altra cop, però això d'acudir als tribunals és una solució encara més idíl.lica. Si jo tinc por i per això no emeto un reportatge, no publico una caricatura o no represento una obra de teatre, a quin tribunal vaig? i què denuncio, que tinc por?

Penso que una de les mancances principals del liberalisme és el d'entendre que tothom es mou per motius racionals i que tot té una lògica matemàtica. La por és emocional i en moltes ocasions no té cap lògica. I per això les solucions han d'anar molt més enllà de dir-li a algú que se'n vagi a un tribunal.

Artur ha dit...

Josep,

El pensament políticament correcte és un dogall que ens esclavitza, i esclavitzar és el contrari de lliberar.

Jo també trobo a faltar la corrossiva sàtira britànica, des de "l'Escurçó Negre" a "Sí, ministre" o fins i tot "Aló, Aló" (per allò de trivialitzar la segona guerra mundial i la "resistència francesa").

Artur ha dit...

lrds,

És cert, tal com estan els tribunals en aquest país és estèril (i també utòpic) acudir a la justícia.

Míriam ha dit...

Cal respectar totes les opinions, totes les idees. Aquesta afirmació és una bajanada que cal arraconar. Hem de respectar les persones i hem de defensar el seu dret a expressar les seves opinions. Però hi ha idees i opinions contra les que s'ha de lluitar sense por. Jo era habitual lectora del Jueves i ja no l'he llegit més després de les seves portades respecte a Israel i a les caricatures de Mahoma. La por... el que més m'ha atormentat sempre és pensar què hauria fet jo si hagués viscut a l'Alemanya nazi. Fer-me aquesta pregunta m'ajuda a perdre la por.

Artur Nadal ha dit...

Jodesh,

Desconec això de les portades de El Jueves sobre Israel, ens pots il.luminar o indicar el link per a que poguem veure-les?

Míriam ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Míriam ha dit...

Aquestes són les portades del Jueves:

http://www.escolar.net/MT/archives/portadajueves.jpg

http://www.20minutos.es/data/img/2007/07/20/657078.jpg

Míriam ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...

Parlant de politicament correcte si visites en blog de'n moré veuràs un crítica que fa del Consell de la juventut de Barcelona perquè va apologia del Terrorisme palestí.
Vergonyós.