diumenge, 18 de maig del 2008

Memòria de l'Islam català?

Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica Catalana, ens fa una defensa apologètica de la la cultura i religió musulmana en l’aparta de Diàleg del diari Avui del passat 18 de maig. La numantina argumentació es basa en dir que els musulmans catalans van haver d’abandonar la fe per imposició del catolicisme espanyolista, oblidant que els seus ascendents van accedir a l'Islam també gràcies a la simitarra. La memòria històrica, essent selectiva, acaba esdevenint pamfletaire.

Reiterant-se en l’afirmació de que els catalans vam “voler ser musulmans” en el seu moment, és a dir, fa nou-cents anys, qüestió que genera un grau d’elevat escepticisme entre molta gent, l’autor vol recuperar el passat, una mena de memòria històrica, per a ajudar-nos a superar el que ell anomena una injustícia històrica comesa contra els catalans musulmans. És lloable aquest sentit de la justícia històrica, però encara ho seria més si també la visió es decantés envers àmbits de la història que, per motius diferents, poden caure en l’oblit, (per exemple, la injustícia del genocidi armeni o actualment els problemes a Darfur).

En un altre paràgraf el president d’aquesta organització musulmana fa referència a l’odi envers l’Islam que està present entre nosaltres. És possible que els trets culturals musulmans trobin certa oposició en entorns sociològics difícils, no ho nego, però és significatiu observar que les situacions violentes i sagnants de molts països seguidors de l’Islam siguin inconscientment o conscient oblidats en el moment de signar un article dominical de primera línia, i poso per cas els drets humans, la situació de les dones, les mutilacions, els règims corruptes, etc en els països de fe musulmana.

L’odi és el pitjor enemic de la societat, potser més mortal que la ignorància, però amb igual taxa d'esclavatge. El que cal posar de manifest és si aquesta tolerància sol·licitada té una reversió en la pròpia fe musulmana: La tolerància occidental es basa, precisament, en la llibertat i en la lliure elecció de la fe o de la falta de fe, res a veure amb els canons musulmans, on no existeix aquesta llibertat personal de creure o no creure, on la religió impregna tots els racons de la societat i on la intimitat religiosa és gairebé impossible.

Abreujant: escorcollar la història està bé, és un bon exercici, però les persones són el que volen ser, sense necessitat de buscar raons històriques que racionalitzin la seva inclinació religiosa o política. El més important és que a Catalunya, qui vol ser musulmà, ho pot ser. Podem dir el mateix en altres parts del món?

10 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Quina manera de barrejar fets històrics amb relacions sense sentit o completament falsos. El fotut és què amb el desconeixement de la historia més d'un s'ho deu creure.

GukGeuk ha dit...

Hole,

oblidar la part poc convenient de la història és una cosa que es veu a diari, almenys aquí on ens fan viure. La veritat és que és un bon arma per als interessos de cadascú. Espanya, per exemple, recorda a diari als bascos els escrits de Sabino Arana, quin home més racista. I ho era, és veritat. El que passa és que no recordan a diari que a Espanya hi havia el costum local de, quan un negre s'enamorava d'una dona blanca, el despullaven, li fotien quitrà per sobre i li pegaven plomes de pardal per tot els cos, a més a més de fer que es passegés així pel carrer.

Aquest tipus de manipulacions són molt efectives, de fet, els bascos ara som els racistes d'Espanya. Encara que m'agradaria veure quants atacs ha hagut al meu País per racisme en els últims 20 anys i quants n'hi ha hagut a Madrid, per exemple.

Davant d'aquestes coses, poca cosa hi podem fer. L'únic consol que et puc donar és que, segurament, d'aquí a 20 anys la cosa sera bastant pitjor.

Josep (sl) ha dit...

Qualsevol escrit del segle XIX és racista des de el punt de vista actual. La colonització és va dur a terme amb brutalitat, sense què ningú s'escandalitzes tret del Congo Belga. I tot amanit amb amb que feien un favor als negres, indis, orientals, etc. Ja que els portaven la civilització i el progrés a canvi.

Josep (sl) ha dit...

Gukgeuk: El nacionalisme Espanyol també és pot considerar racista per ser etnocèntric amb els buenos españoles, vull dir castellans.

GukGeuk ha dit...

Josep, totalment d'acord.

De fet, acabo d'obrir un post en el que explico que l'esclavitud a Espanya va ser abolida al segle XIX precisament.

Anònim ha dit...

Benvolgut Artur: quan escric que si va haver islam a Catalunya va ser per la voluntat dels catalans que és van convertir a l'islam, faig referència a un fet admés pels especialistes: la immensa majoria dels musulmans que van viure a la Catalunya medieval van ser conversos a l'islam o descendents de conversos a l'islam. I aquest procés de conversió d'una part dels habitants de la pre-Catalunya és va produir de forma lenta.

Em sembla estrany que des d'una postura liberal no defensis el pluralisme religiós, i no consideris com un atentat a la llibertat bàsica de les persones el procés de eliminació del pluralisme que és va viure a la nostra terra, a causa de la imposició violenta del catolicisme d'estat. No del cristianisme, que no pot ser culpat de la política de neteja de sang, com l'islam tampoc pot ser culpat dels crims de Darfur: i no oblidis que les víctimes son musulmanes.

GukGeuk ha dit...

abdennur,

Crec que una cosa important que obvias al teu comentari és que la conversió de Catalunya no va ser únicament "lenta". Encara que això és el de menys.

Que des d'una perspectiva liberal no es defensi el pluralisme religiós, crec que és massa aventurar. Es pot defensar aquell pluralisme que garanteixi la llibertat de l'èsser humà, però l'islam en concret és just el que menys garanteix això. Jo, en canvi, si que veig curiós demanar un respecte a la llibertat des d'una posició que la nega sistemàticament. Crec que és defensar una religió que no volen que se'ls-hi apliqui fora del seu país:defenso que al meu pais no es respecti una altra religió, però a un altre pais defenso la pluralitat que ens ofereix el cristianisme (i no l'islam).Salut

Josep (sl) ha dit...

"la immensa majoria dels musulmans que van viure a la Catalunya medieval van ser conversos a l'islam o descendents de conversos a l'islam. I aquest procés de conversió d'una part dels habitants de la pre-Catalunya és va produir de forma lenta."

Exactament: De la mateixa manera Amb l'avanç comtal/Feudal cap al sud aquests van conquerir territoris de població musulmana i aquesta població gradualment abandona l'Íslam, romanent un remanent de població musulmana al voltant de l'Ebre i el Baix Segre fins l'expulsió del 1609.
De la mateixa manera molta part de la població cristiana de Catalunya són descendents de musulmans i jueus conversos al cristianisme

Si ho relaciono amb el meu primer comentari:

El catolicisme de d'Estat era el mateix que no separació què hi ha Islam-Estat en molts països actualment. Amb els termes què ho has redactat no té res veure amb el teu argument. Perquè el nacionalcatolicisme com a tal és una doctrina de l'època franquista. I parlar de nacional-catolicisme espanyol referint té a la re/conquesta de la Iberia musulmana té dubtós rigor històric, perquè ajuntes fets dels segle VIII-XV amb una doctrina política dels segle XX. De fet és què Espanya com a nació neix molt més tard. No té sentit ajuntar aquests arguments; si considerem que la "reconquesta" del territori català havia acabat feia segles.

Des de postures liberals no s'accepta la imposició d'un credo sobre un individu, encarà que sigui el teu. D'altra manera seria una imposició en la actualitat si seria oposada pels liberals, si els liberals no és van oposar llavors entre altres es perquè no existien el liberalisme neix en l'Anglaterra de finals del segle XVII. I la separació Església-Estat té els seu origen en la revolució Francesa i les revolucions liberals del segle XIX. Però tu parles d'una època on el liberalisme ni tan sols existia. I on conceptes com la separació del poder religiós del poder polític. No s'havien ni plantejat.

*MaRiA* ha dit...

I tant que no podem dir el mateix d'altres parts del món, Artur! És evident que hi ha molts 'petits grups' que es distancien de l'acollida de Catalunya. Gukgeuk, no s'ha de ser generalista, sempre ens hi trobarem, oi? Però en quant a percentatges, s'ha d'admetre es fets. I el que passa aquí no passa en altres indrets. Igual a l'inrevés: al final ja es creen estereotips, però en un país musulmà no es rebrà de la mateixa manera que es reb aquí...

Artur ha dit...

Benvolgut Abdennur Prado,

Jo no estic en contra del pluralisme religiós, al contrari. Com a liberal penso que tothom ha de fer allò que li dicti la seva consciència, entenent que la llibertat de consciència s'obté amb el coneixement.

El que comentava en el post és que s'atenien a raons històriques de fa cinc segles com a justificació per a obrir els braços a l'Islam. Tot som lliures d'abraçar l'Islam, el budisme, el cristianisme, l'agnosticisme o l'ateisme, amb o sense raons. Per tant, qui vulgui que sigui el que vulgui, independentment de criteris més o menys historicistes.

Un segon punt que comentava era el de la denúncia que es feia de que a Catalunya (o Espanya) existia un evident rebuig envers els musulmans. És cert en part, però potser aquesta animadversió en alguns indrets ve donada per la gran diferència cultural entre les dues estructures socials i les dues aproximacions ètiques i de comportament social. El que es demanava en el post era que aquest Islam europeu que demanava respecte i tolerància també ho demanés en els països on la teocràcia islàmica configura violència i conculca drets.

No hi ha res més important que la llibertat. En llibertat sempre existiran religions. Quan manca la llibertat només n'acostuma a existir-ne una.