diumenge, 20 d’abril del 2008

De transparències i costos

LLegeixo sovint els articles de Xavier Roig, enginyer i periodista de qualificada professionalitat. En un d'ells ens parla del debat sobre la seguretat social que es porta a terme entre alguns dels polítics dels Estats Units. Posa d'exemple el governador de Califòrnia, el conegut Arnold Schwazenegger, que junt amb la Hillary Clinton -coincideixen en això-, estan a favor d'implantar aquest servei social. El debat s'està centrant en el percentatge de tolerància per als costos administratius i la xifra està al voltant del 15%. Diríem que de cada 100 euros de "despesa social" en la que es vol invertir, tolerarien que el mínim destinat als recursos tècnics i humans fos del 85%, destinant el 15% restant a l'estructura administrativa -consells, assessors, consultors, càrrecs de confiança, administratius, comptables, comissions d'estudi, etc.- Els debats d'idees són importants però encara ho és més el del suport econòmic de les decisions. Pel que sembla a Catalunya el cost administratiu del sistema sanitari està entre el 35 i el 40%. Impressionant!

Els polítics, especialment els d'esquerra, centren el seu missatge en la "despesa social": com més despesa social, millor. No ens diuen que aquesta despesa social pot ser directa o indirecta. Podem incrementar el nombre de metges, instal.lacions i equips, etc. o bé augmentar el nombre de càrrecs de confiança, administratius i subvencions a webs amigues. El primer és inversió social i el segon cas és dilapidar diner públic o, dit d'altra forma, gestionar erròniament. Ara comprenem el motiu de cercar, de vegades, la privatització? Optimitzar costos vol dir donar més servei al ciutadà amb menys costos, o bé utilitzant el mateix cost estructural-administratiu per a administrar més recursos tècnics i humans directament atribuïbles al servei.

A totes les campanyes electorals s'ha parlat de transparència, de mans nètes, de despesa social, de sobiranisme, i de moltes més "idees d'alta volada", però mai s'ha parlat de costos i despeses. Només per conèixer les balances fiscals s'han invertit hores i hores de discusions i articles. Que no farà falta per ser "realment transparent"? Perquè l'Administració Pública no vol fer "pública" la veritat numérica i quantificada? Perquè no ens donen números, despeses, ingressos en la forma que les empreses presenten els seus comptes de pèrdues i guanys? Molt senzill, perquè la ciutadania coneixeria amb evidències la malversació del cabal públic en un sistema administratiu i polític que fa aigües per totes bandes, i mai més ben dit.

10 comentaris:

espiadimonis ha dit...

Els nivells de demagògia són tan elevats entre la nostra classe política, que no es molesten a presentar els costos de les seves propostes. A més, saben que la major part de la gent és analfabeta funcional i que de les dades no en farien res. L'única cosa que volen sentir és "què els donarà l'estat de gratis". Una cosa semblant passa amb la sanitat pública. La gent no pot ni arribar a imaginar-se de l'estalvi econòmic que suposaria si en comptes de pagar-ne una de pública se'n pagués una de privada.

Artur ha dit...

Molts de nosaltres ens paguem una sanitat privada (mútua) i cotitzem per la pública, duplicant la despesa familiar (o gairebé). A més, els que no fem servir la sanitat pública estalviem a l'estat un bon grapat de diners i també reduïm les llistes d'espera, però a canvi, ni un cèntim de deducció fiscal.

País...

BLOG LIBERAL DE LAS CLASES MEDIAS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
BLOG LIBERAL DE LAS CLASES MEDIAS ha dit...

I cal escriure amb majúscules que la competencia que hi hauria entre les diverses "clíniques" privades sería tan gran que aplicant la llógica, el preu es reduirïa.

*MaRiA* ha dit...

La qüestió es tenir ganes de pensar per el benestar social i complir les promeses. És molt fàcil prometre o fer veure que es mirarà pel bé de la gent.

Però també és molt fàcil creure que no ens assabentarem d'allò que passa a llocs tan llunyans com els EUA i que, llavots, veurem que ens estan 'estafant' o 'enganyant'. És una llàstima, però és així...

Salutacions!

Josep (sl) ha dit...

magnific post. Jo aquest Sant Jordí he encarregat. Cami de servitut de'n hayek espero que no trigui gaire a arribar.

Josep (sl) ha dit...

Quan parlem de llocs llunyans, com els EUA, sense conèixer què passa molta gent deixa anar adjectius de tipus: putus EUA, pot ser hauriem d'analitzar els temes fredament per poder comparar.

Josep (sl) ha dit...

Certament un dels problemes de el sector públic català i espanyol és la excessiva carrega burocràtica, què per funcionar necessita, amb la conseqüent lentitud per al ciutadà que ha de navegar en aquest mar, com a exemple les travès burocràtiques als EUA fa que triguis 15 dies en obrir una empresa aquí me sembla que s'ha pogut baixar de 3 mesos.
Aquesta burocràcia provoca ineficiència en la gestió dels recursos.
Una menor carrega burocràtica sobre l'esquena del ciutadà, permet alliberar recursos per a serveis públics existents sense augmentar el cost pel ciutadà.
I no parlem del beneficis del funcionariat i els vicis que causa en la seva productivitat o en l'absentisme laboral; el fet de què sigui una de les últimes feines "de per vida".

Em sembla que hi ha una gran veritat que fora d'aquest àmbit massa gent ignora: El somni de molts és viure de l'estat però l'estat viu de tothom.

*MaRiA* ha dit...

Artur, passa't pel meu blog, que hi tens un premi!

Salutacions!

Anònim ha dit...

Hello
http://worldofwarcraftsupport.com/ - buy effexor xr
The XR version have low incidence of nausea.
[url=http://worldofwarcraftsupport.com/]buy cheap effexor online[/url]
The XR version have low incidence of nausea.
effexor 75 mg
At higher doses, it is effective and more patients achieved remissions.