dimecres, 12 de març de 2008

Burocràcia feudal a la Generalitat

Tant la burocràcia com el feudalisme són formes polítiques i d'estructura social totalment incompatibles amb le liberalisme modern. Avui, amb ànim de denúncia, presento uns fets que denoten jerarquia, submissió i desigualtat, al temps que són una evidència de la incúria, del malbaratement i de la deixadesa amb la que la Generalitat cumpleix les seves funcions.

Ha arribat a les meves oïdes uns fets que, si bé mesurat de forma individual no té implicacions significatives, amb el conjunt de l'estructura burocràtica és tot un enrenou econòmic i de desigualtats:

En primer lloc m'assabento que tots els comandaments mitjans tenen portàtil, telèfon mòbil i targeta de crèdit per a despeses. Aquest malbaratament de recursos comença precisament per a concedir privilegis irracionals a molts funcionaris que, senzillament per jerarquia, ho poden aconseguir. És que tots els comandaments mitjans i superiors fan servir el portàtil i el mòbil les 24 hores del dia? Quants dinars i sopars amb la tieta, l'amant o la família han passat com a dietes de feina? S'enten ara perquè la Generalitat necessita més diners??? Faria una aposta poc agosarada: els portàtils són dels més cars del mercat, així també com els mòbils. A més, tinc la seguretat que la majoria de persones que ocupen els càrrecs amb prou feina saben obrir el word. Finalment, i anant sobre segur, podríem fer una classificació de guia Michelin només amb l'extracte de la visa d'aquests funcionaris.

Això, només de dispendi. Ara ve el tema "privilegi social". Les dietes estan estructurades en funció del lloc de treball. Per tant, i tornant a l'edat mitjana, el funcionari administratiu pelat només pot anar a hotel de dues estrelles. A mesura que puges de categoria, les estrelles van augmentant. Jo pensava que els que ara manen creien que totes les persones som iguals, si més no quan hem d'anar a dormir. Pel que es veu uns treballadors acrediten meritacions diferents, no sengons el seu treball, sinó per la seva posició social-laboral. Vaja, qui ho havia de dir d'un govern d'esquerres....

Finalment, i com a curiositat final, però no menys impotant, sembla ser que el cost (o dispendi, millor dit), de l'abomanible organisme autonòmic només en "croissants", talladets i similars com a complement de presentacions, reunions, comissions, i actes socials, és de 400.000 euros diaris. Sí, amb 10 dies volen 4 milions d'euros en "caterings", la xifra aterroritza!

Si us plau, declarem la guerra a Andorra o al Regne Unit i rendim-nos l'endemà!

3 comentaris:

chinaski ha dit...

N'hi ha per llogar-hi cadires! Aniria bé de saber si aquest mal ve de lluny (cosa que em temo), i si empitjora (que també intueixo). Ningú diu res? No hi ha cap liberal al parlament del Zoo?

I després en Montilla viatja un dia amb Clickair, oi? Au va!

Sherlock Holmes ha dit...

Això no es nou d'ara, ja ve de temps immemorables, i encara et falta afegir una llarga llista de més privilegis. Perquè creus sinó que tothom vol ocupar la poltrona?
Perquè creus que els hi fot tant de deixar-la?

Cordialment, Holmes, Sherlock Holmes.

Artur ha dit...

Els privilegis sempre venen de temps immemorial! I és clar, qui hauria de treure un costum tan arraigat, tan popular i democràtic? Uns partits d'esquerres no poden fer una cosa tan justa!