dimecres, 26 de desembre de 2007

Sindicats i interessos

Sempre que es parla de sindicats apareix la paraula màgica: se'ls anomena "interlocutors socials". Reconec que el nom és per sentir-se'n cofoi. Si jo fos sindicalista em sentiria honorat de que la societat en general i especialment el ventall de periodistes de moda em considerés un "interlocutor social". Deixant de banda aquest aristocràtic elitisme de classe treballadora, poso damunt la taula un fet que, per ser dels més políticament incorrectes, em fa patxoca comentar-lo.

Sempre he pensat que part del sindicalisme té en la hipocresia una de les seves eines d'execució més significatives. Quan parlo d'hipocresia, paraula aplicada normalment a a les classes més acomodades, em refereixo a la definició estricta del diccionari: "simulació de qualitats i sentiments que hom no té". En principi jo pensava que els sindicats estaven pensats per a defensar la classe treballadora seguint de lluny el lema de la revolució francesa: "llibertat, igualtat i fraternitat". Jo, ingenu, creia que els sindicats volien trencar amb els privilegis, amb les diferències i, seguint principis socialistes, igualar en drets els obrers. Poc a poc m'he adonat que els sindicats, com qualsevol col.lectiu, s'ocupen de defensar els interessos dels seus associats, és a dir, dels que paguen la quota. Per tant, la defensa de la classe treballadora, allò que diuen els líders sindicals quan surten a la televisió o a la ràdio, res de res. També m'he adonat que sovint els sindicats es preocupen de mantenir certs "drets de cuixa" d'algunes grups de treballadors i poso per cas l'exemple francès. No anomenaré casuística casolana per por que em cremin el pis o qualsevol altra malifeta típica de la classe oprimida. També he vist que quan hi ha vaga els "piquets informatius" no porten ni pamflets (que seria el més lògic) ni opuscles ni tríptics explicatius; de vegades porres o contundents estris per a la formació, informació i, si s'escau, la deformació d'alguna part del teu cos si les teves accions difereixen dels seus objectius sindicals.

I per quin motiu dic això? Bé, sempre que apareix la paraula "vaga", apareix la paraula "sindicat" i sempre que surt la paraula "sindicat" surt el problema de la "violència" i "l'extorsió". Entenc per violència les destrosses que els vaguistes, és a dir, treballadors, causen en els medis de producció i en el capital que els permet de guanyar un salari. No puc entendre com algú pot provar de fer malbé la font dels seus ingressos. Bé, això passa quan l'odi als empresaris és superior a l'estimació als companys. Per cert, la frase no és meva sinó de Golda Meir que va dir que el problema palestí no podia acabar "perquè l'odi al jueus és superior a l'amor dels palestins als seus fills".

Tornant als sindicats: he dit que em semblaven hipòcrites. La raó era perquè pensava que si defensaven la classe treballadora era incomprensible que no s'haguessin manifestat o fet vaga en els països de l'òrbita comunista, perquè no deien res de Cuba, o també perquè quan els sindicalistes entraven en el comité d'empresa, amb 40 hores mensuals per als "seus assumptes", deixaven de convocar vagues i els problemes d'opressió desapareixien miraculosament a l'empresa. Això ho deia abans. Em semblaven hipòcrites. Ara no: agafem el diccionari de l'Institut de les Lletres Catalanes i sindicat el defineix com: "Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics comuns a tots els associats". Doncs sí, és el que fan. Es diferencien de l'empresa, que també defensa els seus interessos, en que quan hi ha problemes, fan vaga i destrosses. L'empresa no pot fer vaga ni destrosses.

Espero no haver d'esborrar aquest post tan poc solidari i, evidentment, tan políticament incorrecte. Si els piquets informatius em "convencen" del contrari, us ho faré saber.

9 comentaris:

Josep Maria Yago ha dit...

Interlocutor social. Suposo que deu ser el mateix que agent social perquè segons el Consell Econòmic i Social de Catalunya també ho són, per exemple, Foment de Treball Nacional i PIMEC.
De debò creus que les empreses no destrossen mai res? quines? les petites, les mitjanes, les grans com Repsol o el BBVA?

indigenes ha dit...

Els sindicats són una filfa. On han estat durant aquests mesos de caos a les infraestructures? On eren quan hi hagué la manifestació? Quina vergonya.

$$$$$$$$$$€ ha dit...

IMPRESSIONANT!
M'ha encantat!

Bon Nadal a tothom

El Petit ha dit...

Artur, els sindicats avui en dia, ja quasi no ténen raó d'existir, van jugar tot el seu paper al segle XIX i s'ha de reconèixer que van aconseguir moltes millores pels obrers de l'època i van ser decisius per a que els treballadors d'avui en dia gaudíssin d'unes més que acceptables condicions i drets laborals. Si em preguntéssin per a que serveix un sindicat avui en dia, francament , la meva contestació seria: "No ho sé".

Artur ha dit...

Per a Josep Maria Yago:
Normalment les empreses no tenen la prioritat de sortir a destrossar. Tanmateix si en les seves explotacions existeixen danys o perjudicis, un estat de dret permet la compensació als afectats i, si s'escau, la sanció.

És cert que d'interlocutors socials n'hi ha d'altres, però el seu pes específic és mínim. Entenc, des del meu punt de vista, que interlocutor social fa referència a sindicat i així ho percep una gran majoria de gent.

Òbviament que no són totes les empreses perquè quan diem "els treballadors" i "les empreses" o "els frares" no ens referim a tot el seu col.lectiu sense excepció, sinó que utilitzem un concepte generalista, holístoc, global i aquesta és una "llicència periodística o literària" (probablement).

Finalment haig d'afegir que el que dic en aquest blog és una percepció personal de la realitat, una visió des de la meva òptica liberal. No és un treball ni descriptiu ni explicatiu de la realitat social, és opinió.

CLD ha dit...

el petit,
que les millores de la classe obrera són degudes als sindicats és una de les grans mentides de l'esquerra. Així de clar. El nivell de vida ha augmentat pel creixement degut al capitalisme. Els sindicats estan especialitzats precisament en els sector on els treballadores estaven més ben pagats des de sempre, i en els quals han aconseguit privilegis moltes vegades escandalosos. Informa-t'en una mica sobre el tema, i veuràs que no dic cap disbarat.

espiadimonis ha dit...

Seguint el fil deixat per l'indígenes, una de les més grans contradiccions que hi ha hagut darrerament per part dels sindicats, ha estat la seva desaparició de l'escena en aquests dies de caos en les infraestructures o en la manifestació que hi va haver el famós dissabte. La raó donada pels capitostos sindicals era que el fet criticar el PSOE era fer propaganda pel PP. La veritable raó és que els sindicats reben subvencions governamentals, i ja sabem que qui té el cul llogat no seu quan vol.
Un altre tema que toques i és molt interessant és l'afer dels "piquets informatius", veritable banda coercitiva que hauria d'estar prohibida per llei. En efecte, si el treballador té tot el dret de fer vaga, també té tot el dret d'anar a treballar l'operari que no vulgui fer-la, i a més, l'empresari també hauria de tenir el dret a contractar personal per suplir els vaguistes.

Josep (sl) ha dit...

Es sindicats són un ens col·lectiu de pressió , un lobby, per defensa dels seus associats, legítim, sí.
Però què sovint actuen amb mètodes dignes d'altre sindicat què podríem anomenar "cossa nostra" dirigit als treballadors què no volen ni secundar la vaga i als empresaris, també.
Els sindicats en versió què ells creuen què són i actuen ara mateix esta desfasat. S'ha de dir què la manera conjunta d'actuar no té comparació alguna en el món de les confederacions empresarials.

Artur ha dit...

Un exemple de la violència gratuïta i en aquest cas molt perillosa és la notícia de que les càmeres de seguretat han filmant a vaguistes en el metro de Madrid tirant oli davant de les portes automàtiques d'accès amb la finalitat de FER CAURE ELS USUARIS.

Fixem-nos la malignitat del fet: fer relliscar, caure, trencar-se la cama o qualsevol altra accident que podria afectar a qualsevol persona jove, gran, vella, embarassada. Tot això per a reclamar els seus drets.

Ja veiem que per a reclamar allò que creuen que són els seus "drets" no estalvien agredir altres treballadors, jubilats, vídues, nuvis, infants o estudiants.