dissabte, 14 d’abril de 2012

Rajoy genera desconfiança

Rajoy està fent tot el possible per imitar o superar, si s'escau, el seu antecessor. Si donem un cop d'ull a la qualitat democràtica, veurem que suspèn de manera flagrant: els pressupostos els ha retardat -miserablement- fins passar les eleccions d'Andalusia; es passa pel forro el seu programa electoral havent aprovat l'increment d'impostos més faraònic i demagògic de la democràcia i, en tercer lloc, deixa intocable l'Estat-mastodòntic espanyol.

Si observem la política o política bàsica del partit, aquesta no existeix: ha copiat el programa del seu contrincant, pidolant una reducció del dèficit màxim i reactivant l'Impost del Patrimoni. Ha obviat rebaixar els costos de seguretat social i la reforma laboral no ha tingut la radicalitat que s'esperava d'ella.

Aquesta allau de mesures inconnexes i incoherents no responen a cap filosofia política, no es veuen les línies clares. Aquesta incongruència la trobem plasmada -per exemple- en els pressupostos de l'Estat: reduirà 10.000 milions en sanitat i educació (austeritat merkeliana) i invertirà 5.000 milions en l'AVE a Galícia (interès electoralista i dilapidador). Òbviament aquesta inversió no incentivarà l'economia del país ni serà a llarg termini una via de generar riquesa social o econòmica.

És liberal el PP? És social-demòcrata? Mai se sabrà. És conservador i, a tall de conservar, conservarà l'Estat-Mamut del que parlàvem abans.

La darrera relliscada intervencionista de l'ínclit Rajoy, és la de prohibir els pagaments de més de 2.500 euros en efectiu. Per començar això atempta clarament a la llibertat individual. Els ciutadans podem pagar els nostres deutes, despeses o inversions de la forma que ens convingui més. Avui dia, ningú fa pagaments en efectiu d'aquesta envergadura i el que cal demostrar fiscalment són els origens dels fluxos, no pas les destinacions. De frau en tenim per part d'empresaris i treballadors, d'aturats, funcionaris i sindicalistes. Tothom que demana una factura sense IVA, tothom que simula una baixa, tothom que treballa poc professionalment, tothom que navega per internet en hores de feina, tothom que dedicant-se a la política no té conductes honestes, tothom que cobrant atur treballa d'amagat, és culpable de frau.

Al cap i a la fi, no es tractaria de responsabilitat? No hi ha llibertat sense responsabilitat i si el propi govern no és responsable de fer allò que va dir que faria, quina credibilitat pot tenir? És tan estrany que els "mercats" desconfiïn tan del deute espanyol? Tenim el "Cobrador del Frac" europeu disfressat de Merkel i Rajoy -tal com va dir- "viviendo en un lío"