diumenge, 9 de desembre del 2007

Intervenir les mesquites?

En un article a l'Avui del nou director adjunt, el recent incorporat Toni Cruanyes, es recomana que a fi i efecte d'estalviar problemes futurs per xoc religiós, caldria ordenar i intervenir en el tema mesquites. Ens recorda que a Catalunya en els darrers anys han proliferat les mesquites, que ja en són més de 150, però pel que fa a les esglésies, les audiències estan per terra i només hi assisteix algun petit percentatge de la tercera edat.

A partir d'aquí el Sr Cruanyes, que ve del telenotícies de la Mònica Terribes i que ens ha demostrat ser un bon aliat dels palestins, a jutjar pel seu sentit anti-israelià, ens esperona a que l'administració, l'estat, és a dir, aquest ens totpoderós, controli el tema religiós. Què entèn Cruanyes per control? Doncs que les mesquietes les construeixi el propi estat i determini quins imans han de predicar-hi, estalviant-se d'aquesta forma el creixement de l'integrisme. Si no es fa així, els diners procedents de països rics i musulmans fan que el descontrol condicioni el fonamentalisme.

En principi cal deixar clar que el nostre estat és aconfessional. En segon lloc val a dir que cadascú ha de fer amb els seus diners allò que li convingui, sempre i quan respecti la legislació vigent. Si un grup de musulmans adquireix un terreny i hi construeix una mesquita, cap problema. Només cal demanar-los-hi allò que es demana a qualsevol ciutadà: que el sòl sigui urbanitzable, que tingui l'ús adient al lloc, tingui projecte, que cumpleixi mesures de seguretat, que sigui aprovat per l'administració, que pagui els seus impostos, etc... També hem de recordar que l'Agència Tributària s'ocupa de determinar el frau fiscal i curiosament quan existeixen inversions o moviments de diner sospitosos la Inspecció d'Hisenda n'ha de cercar l'origen. Sembla ser que de vegades els de l'agència es despisten i passen per alt casos com el de Marbella o com la financiació de mesquites. També l'Audiència Nacional treballa i va treballar feixugament per detectar la xarxa d'Herrikotavernes com a empreses d'ETA però sembla més mandrosa quan es tracta de buscar terrorisme musulmà. El terrorisme islamista té més bona consideració que l'etarra i potser això influeix.

El Sr Cruanyes, professional de TV3 i com a tal bon alumne de la millor universitat de la manipulació informativa que és la Corporació Catalana de Ràdio i Tv amb els socialistes, ens explica que que la intervenció en tots els sentits ens farà més feliços. El novell director adjunt de l'Avui pensa en una societat utòpica i meravellosa, igualitària i "guai" on els imans i les mesquites estarien controlades pel Sr Tresserres o pel Juan Ferran, o fins i tot pel propi Carod.

Les mesquites només s'han de controlar si són sospitoses de delicte, tal com ho fa l'estat si un ciutadà eludeix impostos o realitza operacions i transaccions no permeses. Finalment afegeixo que l'allau de mesquites ve donat per un altre problema greu: la immigració. Entre el país acollidor i l'immigrant hauria d'existir un contracte. Els contractes regulen les relacions entre les persones. En el moment que uns individus accedeixen a un model de societat oberta i tolerant han de cumplir uns requisits, tal com passa en qualsevol contracte: els contractants sacrifiquen part del seu interès per a obtenir guanys o beneficis. Si els immigrants obtenen d'una societat oberta com la nostra beneficis econòmics, salut, benestar i futur, ells han d'aportar "alguna cosa" i la més coherent hauria de ser un compromís d'acceptació dels principis bàsics de la societat liberal, de l'estat de dret. El seu incumpliment hauria de ser sancionat amb l'expulsió. Menys lleis són millors lleis. Amb el cumpliment d'una llei molt senzilla com aquesta ens estalviaríem tot un exèrcit de comissions polítiques, funcionaris, caps de negociat i consells assessors per a la gestió de la religió que, curiosament, la constitució no ho responsabilitza a l'estat.

19 comentaris:

Jordi Roca ha dit...

M'encanta la perspectiva del contracte entre persones que reben immigrants i persones que migren.

Ho extendries a contractes entre països que reben immigrants i països que "exporten" immigrants?

És a dir, allò que en diuen reciprocitat: si tu vols posar una mesquita deixa que si algú vol posar una església, sinagoga o temple budista al teu país no tingui problemes?

Artur ha dit...

La reciprocitat ha estat un dels eixos fonamentals en les societats. La diplomàcia i el mercantilisme funcionen per reciprocitat. Jo només apunto, tal com passa a Alemània i Austria de que els immigrants, en arribar al país d'acollida, han de superar un test o prova de coneixements. Jo afegeixo un contracte o compromís d'acceptació de les normes explícites i implícites (o tàcites) de la societat que els acull.

Ja sé que això és "políticament incorrecte" davant de l'epidèmia de "bonisme" que tenim, però és el que penso.

Trina Milan ha dit...

Artur,
és molt complicat això que dius. Com a antropòloga haig de dir que la identificació cultural amb la societat d'arribada, no és construeix si no va acompanyada de les eines per fer-la factible: mitjans econòmics i socials. Les migracions que s'estan produint en el nostre món global no són extrapolables amb cap que s'hagi fet abans. Ni tan sols a les migracions dels segles XIX i XX des d'Europa a Amèrica, per posar exemples coneguts per nosaltres (els famosos indianos o els exil·liats de la Guerra civil; per tant estem construint sobre el desconegut. Caldrà molta imaginació i molt de sentit comú perquè no ens serveixen models que no vagin amb la nostra cultura, i Alemània o Austria, per a mi, no ho són de models per a nosaltres. Amb això no vull dir que tot és camp obert, perquè no existeix el "salvatge bo" com en els mites del XIX; però haurem de ser capaços de trobar una línia al mig entre el "contracte teutó" i el "bonisme hippie" que solucioni el més gran problema del segle XXI a casa nostra.
Salut
Trina

Artur ha dit...

Trina, gràcies pel teu assenyat comentari. És obvi que les migracions actuals tenen poc a veure amb les dels segles anteriors. També val a dir que existeixen noves paradoxes que compliquen encara més la temàtica, i poso per cas l'exemple dels terroristes britànics en els atemptats de 11-J.

El que de segur que no és factible és no fer res, que és el que fan els governs, o si més no, alguns governs

Jordi Roca ha dit...

Aleshores, aquestes "proves", si parlem de que tots som iguals davant la llei, les hauríem de passar tots?

I com s'estableixen aquestes proves? Universalitzem la Educazión para la Ziudadanía?

Jordi Roca ha dit...

I que els governs no fan res... et recordo que al febrer de l'any 2000 (just abans de la majoria absoluta del PP) al congrés es va aprovar la llei del "Papeles para Todos" recolzada per: CiU, PSOE, ERC, ....

I el que es va dir als del PP quan van parlar del "efecto llamada"?

Demagògies les justes.

Jordi Roca ha dit...

NOTA: el PP va ser l'únic partit que i va votar en contra.

Artur ha dit...

Jordi,

Tots som iguals davant la llei i jo no plantejo ser "diferents davant la llei" però sovint, per a desenvolupar certes tasques i treballs, has de superar o tenir uns requisits. Tots som iguals però per a exercir de metge cal tenir la titulació i un temps de pràctiques. Per ser assimilat als espanyols caldrà que superin els immigrants el coneixement de la llengua i cultura. Això es fa en altres paísos molt més liberals que el nostre però és requisit indispensable si has de "comunicar-te" en aquest país o has de rebre les seves prestacions, per exemple, l'educació. Tens dreta a l'educació, però amb les llengües del país. O no?

Jordi Roca ha dit...

Vols dir que si no conec la llengua i la cultura no puc rebre prestacions, com ara la sanitat o el transport?

Encara que hagi nascut aquí?

Aquests països que comentes no seran tan lliures, doncs.

Encara recordo quan a Veneçuela em feien cantar l'himne nacional abans d'entrar a classe... "de aquellos lodos ..."

Artur ha dit...

Jordi,

Precisament és per donar les mateixes condicions que cal "igualar per la base", és a dir, si un immigrant no coneix la llengua i vol rebre prestacions tal com ho fa un espanyol, existiria un agravi comparatiu: els espanyols tenim l'obligació de conèixer la llengua espanyola i l'immigrant no. Per tant si hem de tenir dret a les mateixes prestacions caldrà que tinguem les mateixes obligacions: ser iguals davant la llei.

En segon lloc hi un aspecte menys formal però més social. Un immigrant que desconeixi la llengua tindrà moltes més dificultat per a trobar feina i adaptar-se.

També podríem dir que les escoles no són lliures perquè no poden ensenyar el que volen i els nostres fills han d'aprendre matemàtiques i altres matèries que no ens agraden, però sabem que per a ser lliures cal estar formats. Si l'immigrant també vol gaudir de la nostra llibertat caldrà que també s'esforci i aporti.

Així de senzill

Josep (sl) ha dit...

És una extranya paradoxa què siguin els què demanen pagar i controlar les mesquites amb fons públics siguin els mateixos defensors de la laïcitat a tota costa. I sense demanar reciprocitat. Dubto què aquests mateixos si dius per possar una sinagoga els faci gaire gràcia.

Jo crec en la integració dels immigrants per el "contracte" què fan societats com l'americana o la Britànica. Demant als immigrants complir unes condicions prèvies per obtenir la nacionalitat.
Jo veuria bé què hi haguessin diferents velocitats a l'hora de regularitzar. Com uns punts què premiessin i castiguessin als immigrants de manera què un immigrat ben adabtat.

Josep (sl) ha dit...

Obtingués més facilment la plenitut de drets què un no adabtat.

Anònim ha dit...

se que es quelcom impulsiu, però l'article m'ha semblat GENIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAL!!!!

Artur ha dit...

Josep, tot el que sigui accelerar i esperonar l'adaptació és sempre positiu. L'Artur Mas en les darreres eleccions va comentar també això de "premiar" als qui tenen més motivació integradora mitjançant l'acceleració en la tramitació dels seus papers.

Seria d'agrair que els ciutadans que hem de perdre un dia ó dos per a renovar el DNI també ens premiessin amb la formació dels funcionaris del ministeri d'interior, recordant-los-hi que existeixen agendes, internet, ADSL, telèfons, ordinadors i programes que GESTIONEN una agenda i poden "donar hora" als sacrificats ciutadans.

Anònim ha dit...

El darrer paragraf no l'entenc. Que tenen a veure les mesquites amb el contracte entre immigrant i pais acollidor? Ho pots explicar mes be?
Totalment d'acord que sembla que controlin mes les herrikotavernes que les mesquites, pero parlant d'impostos, t'oblides del tracte de favor cap a l'esglesia catolica. Que jo sapiga com a minim no paguen l'IBI... No es un bon comencament per posar-se durs amb els nouvinguts.

Josep (sl) ha dit...

Dis m'ho a mi què de passar a renovar la documentació.
Ja vas comprovar la reacció de l'esquerra pija amb aquella proposta de l'Artur Mas.

Artur ha dit...

Quim, el tracte de favor és haver de pagar mesquites amb diners de tots. El tracte benefactor envers l'església es desfà aquest any. Tanmateix diria que per "tradició", subvencionem sardanes, flamenco, pintors i escriptors. Si hem de parlar d'on van a parar els nostres impostos, no tindríem prou blogs a google per a discutir sobre això.

No es tracta de posar-nos durs amb els immigrants. Es tracta de que els immigrants siguin igual que nosaltres. En aquest aspecte diria que tenen més avantatges perquè són "febles" i la filantropia política els qualifica de "ciutadans als que cal ajudar" mitjançant la intervenció i el tracte desigual.

espiadimonis ha dit...

He tingut ocasió de sentir en alguna tertúlia el Sr. Cruanyes, i m'atreveixo a dir que, pel què he sentit, és allò que podríem dir un antiliberal. Per si quedava algun dubte, la recomanació que fa d'intervenir en les mesquites foragita qualsevol dubte que hi quedava. Tal com dius, Artur, qualsevol grup de persones, siguin o no immigrades, té el dret de comprar un solar, construir un edifici i entrar a resar-hi al déu que els plagui, sempre i quant s'ho paguin ells. I això ha de servir pels musulmans, catòlics, budistes o el que sigui. Un altre tema seria , sabent que la religió musulmana és suspecte de propagar la violència religiosa i arengar els fidels a cometre il·legalitats, que la policia hi tingués confidents i espies per assegurar-se que no atemptessin contra la normal convivència.

Josep (sl) ha dit...

Artur te girat feina. Un altre Meme.