El col.lectiu d'advocats francesos està que trina. Resulta que, amb la intenció de facilitar les separacions i divorcis, aquelles en les que existeix d'entrada un mutu acord, el govern Sarkozy vol aprovar la llei del "divorci express" que permet un estalvi de costos d'assessorament jurídic d'un mínim de 2500 euros perquè la "gestió" la pot realitzar un notari directament. Òbviament els privilegis, els drets de cuixa de certs col.lectius, quan són eliminats, causen trauma, angoixa i violència en el col.lectiu. Per tant la vaga dels advocats, dels febles i explotats, està al caure. TV3, per sort, ens informa constantment de la malignitat del govern francès i del malestar de la societat francesa que, casualment, el va votar majoritàriament.
El polític francès, amb una política més liberal que tots els seus antecessors, vol agilitzar i optimitzar la relació del ciutadà amb una administració angoixant i aclaparadora. Els d'aquesta banda dels Pirineus sabem ben bé del que es tracta. Sembla ser que l'estil anglosaxó de relacions amb l'administració va incorporant-se molt lleugerament en aquesta europa sovint burocràtica i, de vegades, fins i tot kafkiana. Em comentava un bon expert en dret que la fòrmula anglosaxona de modificar la llei mitjançant la creació de jurisprudència des dels nivells més baixos permet que la llei sigui més propera als ciutadans i als canvis socials. Els estats com el nostre que no paren de legislar i a més legislen tard, són poc àgils i la justícia s'allunya progressivament de la ciutadania.
Nosaltres també vivim en un país de funcionaris: portem algun segle d'experiència. Tenim, a més, la transició democràtica que va permetre mantenir les antigues estructures mentre es dissenyaven les noves xarxes burocràtiques. Això ha condicionat que la selva kafkiana sigui altament perillosa: Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments, administració autonòmica, administració central, etc... Té tot això avantatges?: Evidentment: la ineficàcia està totalment justificada perquè les culpes es reparteixen recíprocament amb allò de: "aquest tema no depèn de nosaltres...." o "si fossim nosaltres que ho gestionessim seria diferent...", etc.
I després de tanta intervenció us recomano que veieu i tasteu el camí administratiu per renovar el DNI en algunes ciutats de Catalunya: és el retorn al segle XVIII. Realment vergonyós i és incomprensible que els responsables, els subdelegats del govern, amb cotxe oficial i moltíssims més privilegis derivats del càrrec, ho permetin. Vergonyós és poc: és vomitiu.
Menys lleis són millors lleis i això és contrari a la filosofia política dels nostres governants i de la gairebé totalitat dels nostres partits. Fa poc un bon amic em va dir: La solució és que Catalunya declari la guerra a Gran Bretanya i que es rendeixi al dia següent. Potser no està gens mal pensat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
dret a pernada en català: dret a cuixa!
molt bo l'article per cert
Això que dius dels tràmits administratius, que t'obliguen a perdre hores i hores de treball és ben cert, i és característic d'aquesta mena de dirigents que tenim, que pensen que som nosaltres qui estem al seu servei, i no al contrari. El pitjor és que no sents protestes contra aquesta situació, sembla como si a la gent li agradés fer cues si així poden "escaquearse" de la feina. El despotisme s'alimenta de les debilitats.
$$$$$$,
Ningú és perfecte :-)
Ho esmeno immediatament!
Molt bon post i ben vist. Felicitats.
D'haver esdevingut protectorat britànic a la guerra de Successió. De la mateixa manera què Menorca (el segle XVIII va ser el de màxim esplendor de l'illa). Se'ns dubte ens hauria anat molt millor.
Publica un comentari a l'entrada