Històricament els països del sud d'Europa han estat poc amables amb el liberalisme. Aquesta ideologia, que més que ideari polític és una ètica i una forma d'entendre el món, no ha estat gaire estimada o escollida pels votants. La satanització del liberalisme per part dels partits d'esquerra i pels conservadors ha estat constant. També els mitjans de comunicació, farcits de tertulians amb solvència intel.lectual molt poc contrastada, han ajudat a l'escarni públic dels defensors de la llibertat. I no només periodistes: les escoles han estat, de forma més subtil, manobres incansables en la construcció d'aquesta animadversió generalitzada.
Per sort, però també degut a la crisi econòmica i de valors, junt amb la desconfiança i cansament que ens causa la partitocràcia, ha nascut a Catalunya un projecte liberal i humanista que ens desperta altre cop la il.lusió. Per als que ens sentim liberals, l'humanisme és inherent a la llibertat i, per tant, redundant. Tanmateix, i després de segles de por a la llibertat, cal deixar clar que llibertat i solidaritat mai són divergents sinó que una no pot existir sense l'altra.
Lliures neix com un moviment que vol arribar a ser partit polític. I què té de diferent? Doncs que clarament evidencia el seu liberalisme humanista i/o el seu humanisme liberal. Altres partits canvien de socialdemòcrates a liberal progressistes per estratègia, és a dir, per amor al poder. Les esquerres tenen més clar el que són, però els partits anomenats de centre o centre-dreta ho tenen més cru en definir-se. Lliures és liberal i humanista: no liberal-social, no liberal-conservador, no social-liberal.
El moviment Lliures està ancorat en el liberalisme clàssic anglosaxó, essent el seu ADN programàtic la llibertat i la responsabilitat individual, el lliure mercat, la reducció del pes de l'Estat en la societat, la disminució de la càrrega tributària que castiga les butxaques dels ciutadans minvant la seva llibertat i, com no podia ser d'altra manera, la lliure decisió de les persones en molts dels àmbits en els que ara és l'Administració qui decideix.
Hem de donar la benvinguda a Lliures, desitjant que el seu missatge arribi a molta gent, molta més gent de la que pensem i pels quals la llibertat i l'humanisme són opcions de vida. Si la societat ha progressat sempre gràcies a la recerca constant de la llibertat de les persones, limitant el poder dels governs, i de retruc, construint més humanitat envers el proïsme, com no podem veure amb el màxim optimisme l'èxit del nou moviment?
diumenge, 12 de febrer del 2017
Els carretons de supermercat i l'art
La darrera polèmica sorgida en els mitjans de comunicació ha estat l'obra d'art presentada en el Fossar de les Moreres: un reguitzell de carretons de supermercat que, segons els autors, denuncien la societat consumista. Sembla que el món occidental, enfangat fins el coll en el nihilisme més barroer, destil.la inabastable admiració envers els artistes, periodistes i experts, tots universitaris, que ens interpreten i expliquen el món. El gregarisme submís, especialment pel que fa a l'art, i no només a l'art, ens fa creure -gairebé religiosament- que el ramat de bens que és la nostra societat necessita de la llum dels pastors que ens guien pel tortuós camí de la vida.
Els mateixos que ens diuen com és el món, què està bé i què està malament, també han après que si hi ha una cosa certa és la nostra capacitat de combregar amb rodes de molí. L'educació, si és que té un únic objectiu, és el de formar ciutadans amb esperit crític, però per a aconseguir-ho cal esforç per part de tots. Si la filosofia i el llatí han estat reduïts o acondicionats als nous estudiants, no fos cas que es traumatitzessin, no pot passar el mateix amb els matriculats en les escoles d'art? Em fa por que tots aquests artistes no hagin dibuixat mai amb plumí o canya, de la mateixa manera que els de batxillerat no llegeixen Kant perquè és feixuc i difícil d'entendre.
Ara el consumisme: és el mantra quotidià de la intel.lectualitat progressista. Odien el consum. El consum, tanmateix, té una característica molt significativa: és lliure i consumeix qui vol. Molts artistes, intel.lectuals, comentaristes i tertulians no confien en el mercat ni en el consum lliure: podrien acabar a l'atur. En un mercat lliure els únics compradors d'una obra d'art com les del Fossar serien els de la ferralleria.
El sentit crític, el raonament lògic i l'estimació pel coneixement són les millors eines per lluitar contra el políticament correcte i l'aquiescència submisa davant de qualsevol afirmació.
Els mateixos que ens diuen com és el món, què està bé i què està malament, també han après que si hi ha una cosa certa és la nostra capacitat de combregar amb rodes de molí. L'educació, si és que té un únic objectiu, és el de formar ciutadans amb esperit crític, però per a aconseguir-ho cal esforç per part de tots. Si la filosofia i el llatí han estat reduïts o acondicionats als nous estudiants, no fos cas que es traumatitzessin, no pot passar el mateix amb els matriculats en les escoles d'art? Em fa por que tots aquests artistes no hagin dibuixat mai amb plumí o canya, de la mateixa manera que els de batxillerat no llegeixen Kant perquè és feixuc i difícil d'entendre.
Ara el consumisme: és el mantra quotidià de la intel.lectualitat progressista. Odien el consum. El consum, tanmateix, té una característica molt significativa: és lliure i consumeix qui vol. Molts artistes, intel.lectuals, comentaristes i tertulians no confien en el mercat ni en el consum lliure: podrien acabar a l'atur. En un mercat lliure els únics compradors d'una obra d'art com les del Fossar serien els de la ferralleria.
El sentit crític, el raonament lògic i l'estimació pel coneixement són les millors eines per lluitar contra el políticament correcte i l'aquiescència submisa davant de qualsevol afirmació.
dimecres, 8 de febrer del 2017
C's liberal?
Sembla que el pragmatisme i la recerca de vots al preu que sigui és l'objectiu generalitzat de tots els partits. Tanmateix el cas de Ciutadans és certament antològic. El naixement d'aquest partit tenia una sola intenció: la lluita contra el que ells consideraven (i encara ho consideren) la malaltia contagiosa del nacionalisme català. La ideologia, és a dir, les idees que conformen el substracte polític de pensament, era indiferent. Ser d'esquerres o dretes fou irrellevant. Un temps després C's convoca un congrés per determinar "què són" i el resultat fou que serien socialdemòcrates (d'esquerres). Ara, per "exigències del guió" han de remodelar-se i canviar de sentit: ara no som d'esquerres sinó de dretes, bé, liberals progressistes. Cap problema: on abans parlaven de distribució de la riquesa ara és reducció d'impostos i menor pes del sector públic. Però, és realment així? Doncs no.
Han comentat la necessitat d'incidir en la preminència de les decisions individuals? Han dit que cal debatre sobre la reducció de la burocràcia i l'aprimamament de l'Administració? Més aviat no. Són liberals perquè el grup liberal europeu al que volen pertànyer els ha pressionat a que consti el liberalisme en algun lloc dels seus estatuts. Res més. C's és un partit nacionalista espanyol que té reaccions hormonals diverses segons la bandera que tingui davant. La seva defensa d'Espanya,de la seva unitat, és, si més no, igual a qualsevol altre nacionalisme.
En el supermercat de les idees has de procurar comprar honestament els productes que més s'adiuen a l'ADN de la teva formació i el fet d'adquirir elements per al maquillatge o la disfressa no és del tot ètic quan et presentes políticament per a "resoldre els problemes dels espanyols". És cert que molts polítics que van flirtejar amb el franquisme van abraçar posteriorment altres ideologies, però la transició fou en sí mateixa una excepcionalitat; en canvi, la transformació de C's és més un espectacle molt poc creïble de ninotaires aficionats que no la resposta d'una formació.
Un restaurant de cuina casolana, podria passar ràpidament a servir sushi?: Dependrà del xef, del maître i de la direcció, però això ho podem entendre. Entendríem que Carod Rovira oblidés l'independentisme? Seria creïble que el Sr Albiol petonegés l'estelada? Estaran còmodes en el partit taronja la munió de centenars de socialistes que van adherir-se a C's quan Maragall va "passar-se" a l'enemic?
Han comentat la necessitat d'incidir en la preminència de les decisions individuals? Han dit que cal debatre sobre la reducció de la burocràcia i l'aprimamament de l'Administració? Més aviat no. Són liberals perquè el grup liberal europeu al que volen pertànyer els ha pressionat a que consti el liberalisme en algun lloc dels seus estatuts. Res més. C's és un partit nacionalista espanyol que té reaccions hormonals diverses segons la bandera que tingui davant. La seva defensa d'Espanya,de la seva unitat, és, si més no, igual a qualsevol altre nacionalisme.
En el supermercat de les idees has de procurar comprar honestament els productes que més s'adiuen a l'ADN de la teva formació i el fet d'adquirir elements per al maquillatge o la disfressa no és del tot ètic quan et presentes políticament per a "resoldre els problemes dels espanyols". És cert que molts polítics que van flirtejar amb el franquisme van abraçar posteriorment altres ideologies, però la transició fou en sí mateixa una excepcionalitat; en canvi, la transformació de C's és més un espectacle molt poc creïble de ninotaires aficionats que no la resposta d'una formació.
Un restaurant de cuina casolana, podria passar ràpidament a servir sushi?: Dependrà del xef, del maître i de la direcció, però això ho podem entendre. Entendríem que Carod Rovira oblidés l'independentisme? Seria creïble que el Sr Albiol petonegés l'estelada? Estaran còmodes en el partit taronja la munió de centenars de socialistes que van adherir-se a C's quan Maragall va "passar-se" a l'enemic?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)