Lliures. Defensant les llibertats

Històricament els països del sud d'Europa han estat poc amables amb el liberalisme. Aquesta ideologia, que més que ideari polític és una ètica i una forma d'entendre el món, no ha estat gaire estimada o escollida pels votants. La satanització del liberalisme per part dels partits d'esquerra i pels conservadors ha estat constant. També els mitjans de comunicació, farcits de tertulians amb solvència intel.lectual molt poc contrastada, han ajudat a l'escarni públic dels defensors de la llibertat. I no només periodistes: les escoles han estat, de forma més subtil, manobres incansables en la construcció d'aquesta animadversió generalitzada.

Per sort, però també degut a la crisi econòmica i de valors, junt amb la desconfiança i cansament que ens causa la partitocràcia, ha nascut a Catalunya un projecte liberal i humanista que ens desperta altre cop la il.lusió. Per als que ens sentim liberals, l'humanisme és inherent a la llibertat i, per tant, redundant. Tanmateix, i després de segles de por a la llibertat, cal deixar clar que llibertat i solidaritat mai són divergents sinó que una no pot existir sense l'altra.

Lliures neix com un moviment que vol arribar a ser partit polític. I què té de diferent? Doncs que clarament evidencia el seu liberalisme humanista i/o el seu humanisme liberal. Altres partits canvien de socialdemòcrates a liberal progressistes per estratègia, és a dir, per amor al poder. Les esquerres tenen més clar el que són, però els partits anomenats de centre o centre-dreta ho tenen més cru en definir-se. Lliures és liberal i humanista: no liberal-social, no liberal-conservador, no social-liberal.

El moviment Lliures està ancorat en el liberalisme clàssic anglosaxó, essent el seu ADN programàtic la llibertat i la responsabilitat individual, el lliure mercat, la reducció del pes de l'Estat en la societat, la disminució de la càrrega tributària que castiga les butxaques dels ciutadans minvant la seva llibertat i, com no podia ser d'altra manera, la lliure decisió de les persones en molts dels àmbits en els que ara és l'Administració qui decideix.

Hem de donar la benvinguda a Lliures, desitjant que el seu missatge arribi a molta gent, molta més gent de la que pensem i pels quals la llibertat i l'humanisme són opcions de vida. Si la societat ha progressat sempre gràcies a la recerca constant de la llibertat de les persones, limitant el poder dels governs, i de retruc, construint més humanitat envers el proïsme, com no podem veure amb el màxim optimisme l'èxit del nou moviment?