diumenge, 18 de juliol del 2010

Proselitisme maquiavèl·lic

Aquests dies he rebut a la bústia un "pamflet" en forma de revista, editada per la Generalitat de Catalunya, que porta per nom "JOVE.CAT". És obvi que el destinatari no sóc jo sinó un dels meus fills i en fullejar-lo he descobert una publicitat de la pròpia revista que no té "desperdici"

A l'anunci es veu una parella jove, ella en el sofà i ell dret, però els dos en lloc de tenir caps humans tenen cap de bè. El model de "joventut anacrònic i obsolet" està representat per dos joves que són uns "corderets", uns elements del ramat, gent que no pensa, que no és lliure. Ara bé, els missatges propagandístics, els de ser un "jove.cat" estan damunt de la foto i ens diuen "com ha de ser el jove.cat", el "jove guai":

-He destinat el 0,7% de la meva declaració de renda a fins socials
-Hem fet un viatge solidari a Palestina cantant cançons contra l'apartheid
-M'han explicat com posar un condó amb els ulls tancats

N'hi ha més, però aquests són els més "interessants". Val a dir que tot això, els tentacles del control, arriben a tot arreu, barrejant el Carnet Jove amb el Jove.cat i amb articles com "Tenir un pis és un dret". Tal com diu Ferran Sàez, el jovent ha esdevingut, des del maig del 68, una veritable classe social.

Veiem doncs la subtilesa en els missatges propagandístics esperonant al jovent a pensar tal com ells creuen que han de pensar. Ser jove no és només tenir una determinada edat sinó que és pensar d'una determinada forma, d'una forma que ve estructurada per ells, pels "savis", pels ideòlegs del progressisme, pels gurús del políticament correcte.

Avui estic poc filosòfic...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Nuestros gurús progres, propagan
con los jovenes eso que se llama
EL EDADISMO pero al reves.
Solo hace falta que los acunen y
les canten una nana para tenerlos
bien dormiditos.
Les mienten diciendoles que tener un piso es un derecho, y tener un
coche, y tener y tener.
Pero que SEAN jovenes, eso si que no. Saludos. Leo.

Noctas ha dit...

Cony no m'ho crec Artur, ho dius en serio? Mare de deu, com está el pati!
Abraç

Anònim ha dit...

El arma: LA CULTURA.
El límite: Los del PENSAR.
Recompensa: SER mas LUCIDOS.
La Ilusion: Descubrir LA FARSA.
el logro: Descogonarnos de RISA.
De quien: Del TRIPARTITO "guai".
-------------------------------
Comente VD a los jovenes de su entorno sus inquietudes CULTURALES
y verá como la mayoria lo miraran
como si fuera un marciano.
Lo del "marciano" lo se, por que a mi me miran asi. Saludos.Leo.

El senyor del blog ha dit...

Ostres quina alegria al veure que no només m'hi vaig fixar jo en la propaganda progre descarada de la revista en qüestió!

De fet la revista JOVE.CAT és un escàndol, recordo que el primer número era pura propaganda d'ERC i no sé si va ser en el primer o en el segon hi havia un article d'un tal Josep Maria Portabella en què es preguntava "si quan els seus amics del govern ens portàven a la guerra d'Iraq, els capellans no deurien estar beneïnt insegurament a un escolanet al confessionari", aprofitaba per defensar la llei de matrimoni homosexual, la de l'avortament, etc tot combinat amb una crítica grollera cap a l'Església. Una autèntica vergonya finançada amb els diners de tots, tal com ens té acostumats ERC.

Salut.