Bertrand Russell en un dels seus articles del llibre "Assaigs Impopulars" ens explica que l'empirisme britànic, òbviament de la mà de Locke i també de Hume, han configurat el bé polític més preuat que tenim avui dia: la societat oberta i tolerant, la democràcia liberal.
Quines són les bases filosòfiques d'aquest liberalisme? La resposta a la pregunta només pot venir de la mà de grans pensadors i filòsofs perquè les hipòtesis i teories sobre la gènesi d'aquesta forma d'entendre el món són diverses. L'empirisme beu de les fonts de l'associacionisme i del positivisme filosòfic, circumstància que s'aboca a tenir en compte la quantificació i l'observació, és a dir, la formulació inductiva. Per altra banda hem de tenir en compte que el protestantisme fou un element necessari per a fonamentar en les persones la presa de decisions i el lliure albir. Conseqüentment diríem que per una banda el protestantisme (individualista), l'humanisme i l'empirisme són els eixos fonamentals en el sorgiment de la societat liberal.
Seguint amb els origens del liberalisme, el Catedràtic de Filosofia Política José María Lasalle, en el "Seminari sobre Liberalisme" organitzat per l'Espai Hayek de la Fundació Catalunya Oberta, ens va obrir una nova línia en aquests origens filosòfics del pensament liberal, i que personalement em va captivar. Lasalle ens diu que les fonts són per una banda el republicanisme i per altra banda el calvinisme. D'aquest calvinisme estricte neix el dret de propietat. Segons Lasalle la primera propietat que té la persona és la seva consciència. En ser propietari de la seva consciència el fa, automàticament responsable dels seus actes, és a dir, lliure. Conseqüentment la meva responsabilitat i llibertat, derivada de la consciència, fa que sigui jo, i nomès jo, el qui decidirà a qui compro, a qui venc, a quin preu compro i a quin preu venc. És una forma molt interessant de veure-ho. Aquí queda.
Advertiment: el texte només vol ser una aproximació a les profundes reflexions que José María Lasalle oferí als assistents i que la meva persona, simplificadament i abreujada he exposat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
MAX WEBER: LA ETICA PROTESTANTE Y EL ESPIRITU DEL CAPITALISMO.
Si, Si, habla de ellos de los CAL-
VINISTAS. Me ha nombrado Vd. a una de mis HIENAS favoritas. Adictos al
ESTAR en el trabajo, al TENER de todo tipo y no al SER. ( ¿Se acuerda de ERICK FROMM.?),de vida
social INSIPIDA, renegados de la CULTURA y aburridores de ovejas.
A mi que me encanta HENRY MILLER
imagínese cuan lejos estoy de ellos.¡AVE ARTUR! Ego te saluto.Leo.
Hola Artur,
tot i que Lasalle no és sant de la meva devoció (un articulista habitual del butlletí progre El País, on en una ocasió contraposà el liberalisme de Thatcher i Reagan amb un lliberalisme més "simpàtic", que ell recomanava al seu partit, el PP), em semblen molt interessants aquestes reflexions.
De tota manera, crec que tampoc hi ja que exagerar el paper del protestantisme. Hi ha també un corrent catòlic dins el pensament lliberal, des de Sant Tomàs fins a l'Escola Austríaca, passant-hi per l'Escola de Salamanca, Juan de Mariana, etc. Jo més aviat diria que les fonts del liberalisme són l'humanisme clàssic, el cristianisme i la il.lustració. En canvi, bona part de l'esquerra, encara que també beu en la il.lustració del XVIII, és filla del romanticisme i la reacció contra el racionalisme (gens incompatible amb l'anticristianisme, com demostra el caràcter neopagà de bona part del feixisme i neofeixisme.)
"LA CEREMONIA DEL ADIOS"
de SIMONE DE BEAUVOIR.Editorial EDHASA. 254 Pgs. 6,95 Euros.
Es uno de mis libritos favoritos, lo reeleo siempre en navidad, Trata de los diez ultimos años de vida con SARTRE. Hay de todo, es un librito encantador y descubrira
a un filosofo que amará como perso-
na.
De la SIMONE le comento que es una
de mis escritoras favoritas por lo
valiente que fue para su epoca.
Le comento este libro porque veo que a Vd, le gustan los filosofos y
estoy convencido que Vd. hubiera sido una excelente profesor de esta materia.NO LO DUDE.
SALUDOS. Leo.
Por cierto, hay gente que le da por
comerse las uñas, a mi me da por comerme los acentos, es una mania que les tengo.
Saludos Leo.
Y que sea tan feliz como lo fue
ZORBA el griego.
Hola Carlos,
Vaig fer aquest comentari perquè em va semblar prou interessant. Més que el protestantisme, l'humanisme és rellevant en tot el liberalisme, però és ben cert que l'esperit individualista, que sorgeix del protestantisme luterà, és una part significativa de l'ànima liberal.
Conec l'escola de Salamanca però no amb la profunditat que jo voldria. És estrany -o potser no- que existeixi un silenci tan sepulcral sobre un fet filosòfic tan proper.
Gràcies pels teus sempre solvents comentaris
Leo,
Sus comentarios pueden insuflar un exceso de autoconfianza en mi ego, circunstancia que sería peligrosa para los seres queridos que rodean mi vida cotidiana. Agradezco, como siempre, sus reconfortantes y motivadores comentarios. Así también agradezco sus recomendaciones filosóficas que guardaré en estricto orden de recepción (ahora estoy con "Después de la sociedad abierta" de Popper y tengo pendiente a Hanna Arendt).
Saludos cordiales
Publica un comentari a l'entrada