Democraticisme versus liberalisme

Hayek ens adverteix d'un dels greus perills de posar l'èmfasi en la democràcia abans de la llibertat. Inicialment els liberals anglosaxons van iniciar la seva llarga lluita vers la llibertat centrant-se en la limitació del poder i la preeminència de l'individu. Quan les idees liberals van aterrar al continent en el segle XVIII els filòsofs i pensadors europeus van redireccionar aquest liberalisme fent-lo constructivista: La igualtat davant la llei esdevé la igualtat de tots, la llei derivada del Common Law (dret natural) amb jutges que interpreten passa a ser la Llei del Legislador que sorgeix dels parlaments. Conseqüentment la societat passa a ser "planificada" en lloc de lliure i inesperada. De la mateixa manera es passa de la llibertat negativa a la positiva: La primera determina que "ningú em conculqui la meva llibertat de ...." i la segona especifica que "si es vol ser realment lliure l'individu ha de....". Aquesta darrera forma d'entendre la llibertat implica planificació i control social i és la llavor que Rousseau i Voltaire van plantar i que posteriorment el marxisme i els socialismes vinents van recollir el fruit d'aquesta visió continental del liberalisme. Si tornem a Hayek, el pensador austríac ens determina també dues tendències en l'abast d'aquests drets i en la projecció: per una banda, allò que ens fa realment lliures ve determinat pel que deia Locke, dret a la vida, propietat i llibertat. Kant també participa d'aquests drets bàsics que els acredita en el seu "imperatiu categòric" i que té com a característica la seva "universalitat". Allò que no és just ho és arreu del món, independentment de territoris, cultures, tradicions, sexe, etc... En segon lloc tenim l'organització de l'Estat perquè en una societat sacrifiquem llibertats personals en ares de mantenir un marc ond ens desenvolupem lliurement. Aquest marc inclou la justícia que imparteix l'Estat, la policia, i altres serveis necessaris que exclusivament només l'Estat pot realitzar. A partir d'aquí veiem que la tendència dels Estats és planificar i organitzar conductes que toquen només a l'àmbit personal i això sota la premisa errònia del "bé comú". Conseqüentment també en les constitucions trobem aquesta barreja de drets individuals i organització i planificació social. Posar en el mateix sac ambdues concepcions causa els problemes que tenim avui amb els territoris, les nacionalitats i la "solidaritat interterritorial". Probablement la societat s'ha deixat seduir per la social-democràcia, la bondat social, el bé comú i tota la resta de bones intencions amb el proïsme, oblidant l'essència de la llibertat i deixant en els polítics demagògics les decisions que ens han portat a confondre democràcia, Estat de Dret i llibertats.