Sembla ser que la revista Forbes, de la mà del consultor Simon Anholt, ha publicat el rànking de ciutats més felices del món. Barcelona, segons diu l'estudi, és la tercera. Les enquestes s'han fet mitjançant una empresa d'investigació de mercats. Tot està dit. Barcelona és el mercat de la barroeria i la mediocritat. Durant anys els ajuntaments socialistes de Barcelona, especialment a partir de l'època Clos, han fet tot el possible per a fer de Barcelona una gran deixalleria humana. El que en diuen "felicitat" és, senzillament, tenir sexe barat, podrit i fonamentat en l'explotació, tenir alcohol i disbauxa, fer soroll i poder relaxar els músculs esfinterians per tota la ciutat sense ànim de sanció.
Després d'anys i panys d'identificar "felicitat" i xerinola, felicitat i disbauxa, felicitat i sexe, felicitat i anarquia, els governants barcelonins s'han adonat que calia fer alguna cosa i ara el Sr Hereu intenta trobar solucions. Val a dir que per a millorar la situació caldrà que es pregunti perquè alguns funcionaris autoritzaven l'obertura de prostíbuls i perquè algun alt comandament de la policia feia la vista grossa davant de tant de comerç sexual.
La por dels nostres governants a legislar i actuar és evident. La prostitució no és una activitat legal. És "alegal". L'ajuntament configura un "manual de civisme" i no aplica cap sanció. Tot és de "cara a la galeria mediàtica". La realitat és que la degradació és la reina de Barcelona.
Darrera de tot això ens trobem amb la malignitat del sistema que volen imposar els pijo-progres: estupiditzar la població amb el "panem et circenses": sexe i alcohol, sexe i disbauxa. Darrera també trobem l'èxit en la manipulació. La percepció del ciutadà és que "felicitat" és guanyar lligues i poder emborratxar-se fins altes hores de la matinada, fent soroll i molestant els "reaccionairs" veïns que en lloc de voler ser feliços van a dormir per a anar a treballar l'endemà.
Heus aquí la fal.làcia del sistema: Els ciutadans tenen dret a ser feliços. D'aquesta errònia afirmació el Saura i la Mayol són els principals exponents. La realitat és que les persones tenim dret a buscar la felicitat, però no a ser feliços. Altrament l'estat pot apropiar-se de la "gestió" del dret i prèviament haver rentat el cervell dels ciutadans amb la introducció mediàtica i constant del valor de la "seva" concepció de felicitat. Què és la felicitat? Com aconseguir-la, si és que vull? Això depen de l'individu, però no de l'Estat.
Artur
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
D’acord, Artur. Si la meva felicitat me l’ha de gestionar el Saura i la Mayol, o el Montilla i l'Hereu, o el Rajoy i el Zapatero, o el Pujol i el Mas, etc., prefereixo no rebre aquestes "subvencions de felicitat" i espavilar-me pel meu compte.
Si, d'acord.
Tanmateix, sí es cert que com més va més nordamericans (de gran capacitat adquisitiva i una certa cultura) troben encisadora Barcelona i hi venen més.
A més de les condicions situacionals, el cert es que BCN, en comparació amb les altres grans ciutats de la Península, respecta molt i molt , amb discreció, les visites privades de gent "famosa", a diferència dels enrenous que s'organitzen a d'altres ciutats. I el boca-orella està funcionant.
O el boom que ha estat l'arribada dels grans creuers al Port de Barcelona. En 2 ó 3 dies, i amb l'agenda plena i organitzada, BCN encisa.
I el grup Forbes sempre acostuma a orientar molt i molt les seves enquestes i rànquings..i també es cert que al Sr. Forbes actual sempre li ha agradat molt Barcelona.
Cordialment,
Andreu
Publica un comentari a l'entrada