dijous, 11 de setembre del 2008

Incivisme: una manca d'ètica ciutadana

La manca de conviccions, la nul·la estimació als valors de justícia, respecte i tolerància, fan que la nostra societat sigui un cau d'incivisme. Tristament la paraula tolerància sembla la dipositària de la paciència infinita que alguns ciutadans hem de tenir per a suportar les cridòries, la brutícia, la manca de respecte, etc., quan en realitat la tolerància, en el sentit filosòfic-liberal, és la convivència de diferents creences, idees i pensaments.

La imatge acrítica que es té del que és el progrés, assimilat a un paradís babau, junt amb la idea errònia de que la llibertat és fer el que cadascú vol, normalment lligat a la satisfacció de necessitats personals de tota mena, i tot això barrejat amb la idea de l'esquerra post-franquista de que prohibir és dictatorial, fan que la convivència social avui sigui caòtica.

Aquest enrenou de fal·làcies fan que s'hagi imposat la relaxació i el relativisme com a bruíxola ètica de conducta social. Els joves, i també els no tan joves, fan un gran enrenou quan surten "de festa", sense tenir en compte el respecte per als veïns que l'endemà han de treballar. Molts ciutadans desconeixen el motiu de tenir papereres cada 100 metres i escampen papers, envoltoris i tota mena de deixalles personals arreu de les nostres ciutats i pobles. Una majoria aclaparadora de gent ens martiritza fent volar fluxes salivars després d'advertir-nos amb carresperes atronadores; potser desconeixen que l'escopinada és una forma de contaminació biològica molt important però, de què serveix doncs l'educació pública i gratuïta?

No vull oblidar-me de dir que algunes passejades són d'alt risc perquè cal estar a l'aguait de les tifes canines de les voreres, detritus que poden empastifar-te la sabata en un descuit. Per sort, cada cop són més les persones que passegen els seus gossos amb els estris adequats a la neteja i la higiene.

Una anècdota curiosa: m'he fixat que totes les sèries espanyoles actuals , incloent les catalanes i també pel·lícules de la mateixa nacionalitat, tenen per costum presentar escenes de convivència gastronòmica -dinant o sopant- en els que els comensals, sempre, mengen amb la boca oberta, presentant-nos el aliments triturant-se, o fins i tot parlant i menjant al mateix temps, en un difícil acte de control ligüístic-fisiològic. Recordo que una de les normes d'urbanitat bàsiques, a la taula, era la de "no menjar amb la boca oberta". Ai, la revolució actual ha enderrocat en primer lloc aquesta antiga i ancestral llei del protocol alimentari.

En fi, aquest comentari, lluny de disquisicions filosòfico-polítiques, vol ser una queixa per circumstàncies que molts patim, que són desagradables i que, en estar degudament resoltes, configurarien una millor convivència. Altrament caldria donar un cop d'ull a les societats nòrdiques, tan admirades pels nostres professors universitaris de sociologia, en les que existeixen veritables normes socials, tàcites o formals, d'estricte control de les conductes incíviques.

17 comentaris:

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Trina Milan ha dit...

Artur,
molt d'acord amb el teu post. No cal oblidar que una cosa és la llibertat i una altra molt diferent la manca de respecte i d'educació, que no tenen perquè anar separades, és més, haurien de ser intrínsecament una sola cosa. El refinament en les relacions personals i grupals, des del punt de vista antropològic, és signe de sofisticació cultural, d'evolució...però al alguns se'ls oblida...
salut amic

Noctas ha dit...

I que me'n dius dels que van en tren amb l'Ipod a tota pastilla...?

GukGeuk ha dit...

Noctas,

jo porto l'mp3 a tota pastilla i segur que el de la vora sent el que escolto jo, per la mateixa regla de tres seria incívic qui va xiulant o tararejant una cançó.

Artur,

tens raó que les formes, abans tan importants s'han perdut. En canvi, sobre lo del soroll, no sé pas si es pot demanar a un jove amb copes de més que no faci soroll. Suposo que de soroll també en feien els meus pares, si no amb el botellón, amb les festes al carrer. Ho trobo una cosa normal a la jouventut.

PD: continua sense agradar-me la paraula "tolerància", trobo millor "respecte", també en aquest cas.

Artur ha dit...

Gràcies Trina, m'agrada la teva afirmació de la inseparable relació entre llibertat i respecte. Serà una utopia?

Artur ha dit...

Noctas,

El que em sembla martiritzant són els vehicles "tunnings" i no tan "tunejats", finestres obertes i ràdio a tot volum. Que els agradi la rumba o la música màquina em sembla perfecte (curiosament mai passa amb swing o dixieland), però que jo l'hagi d'escoltar-la també, em resulta angoixant.

Gukgeuk,

Estem en un societat, la catalana i l'espanyola, molt sorollosa. Normalment no tenim empatia i no sabem posar-nos al lloc dels altres. Això de pensar en el proïsme és una utopia. Els països més nòrdics tenen una moral social més respectuosa amb els veïns, essent totalment inacceptable el sarau i la disbauxa acústica del nostre entorn. Hem de ser respectuosos i, conseqüentment, menys sorollosos.

Trina Milan ha dit...

Artur,
segurament és utòpica aquesta relació entre llibertat i respecte però no per això hem de deixar de pensar i de fer com si fos veritat, potser a cops de fer-ho aconseguirem portar-la a la pràctica...
salut amic

Josep (sl) ha dit...

Disculpa què esborrés el meu comentari duplicat. Però després de llegir lo 3 cops vaig quedar decebut del resultat final.

Se'ns ha venut molt la idea de prohibit prohibir i tolerància amb la llibertat dels altres.
Però respecte l'incivisme un excés de tolerància fa que aquesta tolerància no sigui cap virtut.

Jo molts cops surto i també bec. No per això crido pel carrer ni deixo el carrer com un corral. Al arribar al matí a casa quan miro el carrer me sento avergonyit de com se l'ha deixat la nit anterior.

I no saps com agraeixo ara quan obro el negoci pel i he d'escombrar el carrer que la discoteca que hi ha al costat hagi plegat.

Sobre les teves apreciacions sobre els nòrdics i els seus valors cívics. He d'afirmar que venen aquí creient què és una especie de Far West on tot esta permès i cometen aquí tots els excessos què en els seus països no farien o s'ho farien mirar abans de fer.

GukGeuk ha dit...

Artur,

als països nòrdics no s'hi troben amb 30 graus a la nit d'un dissabte. Visc a un lloc turístic i et ben juro que els nòrdics no són respectuosos en cap moment, ni tant sols la meitat que un basco normal. Salut!

Artur ha dit...

Josep i Gukgeuk,

Jo no em referia als "nòrdics" com a grup social sinó a la societat. Bé és cert que tant nòrdics com no tan nòrdics, quan arriben a Espanya, deixen les seves barreres cíviques i esdevenen, o poden esdevenir, tan impresentables com els originaris del país. De totes formes, sovint s'aplica allò de "donde fueres haz lo que vieres" i sabem que les actituds no es comuniquen, es capten.

Les societats com les nòrdiques i no tan nòrdiques, tenen com a normes tàcites de funcionament, un perfil completament diferent al nostre pel que fa al respecte social i a l'empatia.

Cesc ha dit...

El prohibit prohibir és una de les moltes nefastes herències del Maig del 68' i d'aquí es deriva el comportament patològicament incívic de la nostra societat, sense oblidar-nos del que permet una mal entesa tolerància.

Cada vegada sóc més pessimista en que canvin aquestes actituds i el fet que als serials patris parlin amb la boca plena és molt significatiu. De vegades les solucions més políticament incorrectes i dràstiques són les més efectives (vegis incrementar efectius policials al carrer).

No és per escombrar cap a casa, però a Riudoms des que s'ha augmentat la presència policial al carrer l'incivisme a baixat.

Cesc ha dit...

M'oblidava de donar-te la raó en un altre tema. No m'imagino un vehicle en el qual soni a tot volum la Steve Miller Band o Creedence Clearwater Revival.

Josep (sl) ha dit...

A això em refereixo amb nordics. Quan venen al sud creuen amb la laxitud i trenquen totes les regles tàcites de la seva societat d'origen ajudats en gran mesura per l'alcohol.

GukGeuk ha dit...

Hole!

t'he vist als premisblocs.cat hehe, jo també hi participo i ja que et vaig dir que si fossis politic et votaria, doncs he començat votant-te el bloc ;)

Anònim ha dit...

Totalment d’acord amb vostè, Sr. Nadal. L'herència que hem deixat aquells que a començaments dels 70 varem ser pares, resulta d'allò més trist. Molts, aleshores van dir allò tant nefast de "Mon fill no passarà allò que vaig haver de passar jo!" tot referint-se al règim d'autoritat que respiràvem, mentre els que defensàvem el respecte i l'autoritat érem mal considerats. I el resultat és aquest. Allò que va costar tres o potser quatre generacions per a aprendre-ho i assimilar-ho, la nostra generació ho ha rebentat en tant sols una. Quina vergonya! Quants anys caldran per a recuperar un nivell de civisme digne d'un país que se les dóna d'europeu?

Albertus Magnus

Artur ha dit...

Sr Albertus Magnus,

Molt agraït pel seu comentari. Realment tardarem molts anys en tornar a canviar el rumb d'aquesta nau que és la convivència ciutadana.