Estem davant d'una nova campanya electoral. Els polítics ja afilen els ganivets i estan preparant els missatges que es repetiran dia i nit en les properes setmanes. Em sobta veure que els dos partits majoritaris a Espanya, potser imbuïts per la llarga tradició keynesiana europea o potser per inèrcia o cinisme electoral, centren gran part de la seva campanya en l'intervencionisme més demagògic i populista que s'ha vist en els darrers anys. L'estil Chávez-Evo Morales està de moda, és fashion. Com a exemple diré que el Sr Rajoy intervendrà amb una reducció impositiva a les dones que treballen. La discriminació fiscal, ja sigui positiva o negativa, no és una de les mesures liberals per excel.lència, i el Sr Rajoy s'hi declara, de liberal. Per altra banda el patètic Zapatero, que és un guanyador nat quan es tracta de presentar programes que farien riure a "Jorge de Burgos", l'ínclit monjo de la famosa novel.la d'Umberto Eco "El Nom de la Rosa", ens demostra, amb el tema del retorn dels 400 euros, que la Llei de Murphy funciona sempre: Zapatero sempre és susceptible d'empitjorar.
Sense entrar en altres aspectes de la campanya, que n'hi hauria per "llogar-hi cadires", els dos exemples de programa denoten una manca de qualitat humana, intel.lectual i política digna d'anàlisi psiquiàtric. És penós veure com els uns i els altres disparen les seves armes, no solament carregades d'estultícia i demagògia, sinó amb una bona dosi d'ignorància
En fi, ens esperen setmanes curulles de mediocritat, alarmisme, insults i populisme. Després diran dels programes-escombreria....
Per cert, abans de tancar, voldria fer referència al consell de Maragall de votar en blanc (també ho ha fet Herribert Barrera). Tants anys de bona obediència al partit, potser no al cent per cent però prou fidel i submís, tants anys d'aguntar i defensar el socialisme, tants anys d'escapolir la punyalada per l'esquena, tants anys de baixar-se els pantalons.... I tot s'acaba fent-lo fora de la Generalitat, amb una mà al davant i una altre al darrera, és a dir, acomiadat amb una patada... Tant de sacrifici per a res: estripes el carnet i marxes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Artur,
de tota manera en Maragall li ha fet igualment la feina al seu partit demanant el vot en blanc. Els vots en blanc es sumen als partits majoritaris per defecte, i el PSC té les de guanyar, amb la qual cosa encara que sembli que va per lliure, en realitat els està fent el penúltim favor, per això en Pujol va sortir esperitat a dir que s'ha de votar a un partit, dient allò dels apòstols...Tots dos presidents són nprou intel·ligents com saber a quin joc juguen, llàstima que els que els han seguit no estiguin a l'alçada...
salut i país!
Trina,
Jo crec sinceramnet que Maragall està rabiós pel paper que li han fet jugar. Molt acabar amb dignitat el seu mandat presidencial i la millor manera és desmarcant-se d'aquells que l'han parat la trampa. Potser morir matant. Porta molts anys de divergències amb el partit...
Sincerament, crec que les campanyes electorals són com els programes escombraries de la tele: diuen el què la gent vol sentir.
Malgrat portem més de 30 anys de democràcia, el gruix de la població encara no sap de que va, i confon democràcia efectiva amb el fet d'anar a votar cada quatre anys. I mentre la gent no es faci càrrec que la seva llibertat individual és sagrada i que cada vegada que l'estat intervé en afers que pertanyen estrictament a l'esfera privada perdem un boci de llibertat, continuaran amb aquest mercadeig de propaganda electoral.
Com que ja aneu dient tot el que m'agrada sentir. Jo us remeto a aquella pel·lícula del John Ford :"The Last Hurrah" interpretada per l'Spencer Tracy feta l'any 1958. S'acaba una manera de fer política, de fer campanyes i comença una nova era, la de les campanyes escombraria. La realitat supera la ficció.
Quant a la mesura de discriminació positiva fiscal no puc més que dubtar...no tot ens pot agradar del nostre programa electoral.
Clar, que en els temps de la postmodernitat que vivim.
El Nombre de la Rosa està certament, ple de referències a la dona d'aquelles que posarien Pilar Bardem i la seva manca de sentit de l'humor a prova, je, je.
Per cert, The Last Hurrah és una de les meves pelis de cinema polític favorites.
Espiadimonis,
Tens raó: Els polítics, esperonats per buscar tots els vots possibles, diuen allò que la gent espera sentir. Altrament, quina és la funció dels mítings? Tots desitjaríem campanyes de més talla.
Alejandro,
És cert. Tots tenim unes preferències i sovint aquell partit que potser s'acosta més al nostre tarannà presenta propostes que no ens fan el pes. "Ningú és perfecte" (una bona pel.lícula de Billy Wilder).
Parlant de polítics no puc deixar de pensar també en periodistes. I pensant en pel.lícules sobre periodisme recordo dos clàssics:
-"Chantaje en Brodway"
-"Primera plana" (una altra bona comèdia de Wilder)
Jodesh,
�s ben cert que les campanyes han perdut pistonada i han esdevingut "campanyes escombreria", mediocritat i populisme demag�gic.
Espero i desitjo que "tornin els cl�ssics", �s a dir, que torni l'Spencer Tracy i que els pol�tics esdevinguin oradors. Potser d'il.lusi� tamb� es viu :-)
Aquest populisme no fa cap favor, ni la sobreintervenció ni les crides al vot en blanc. Entenc el vot en Blanc de l'Heribert Barrera des de la Frustració envers ERC.
Vull comentar el què ha dit la Trina, per a trencar algun mite que hi ha sobre les eleccions.
No és veritat que els vots en blanc se sumin al partit majoritari. Els vots en blanc sòn vots en blanc, que només se sumen al tant per cent de vots vàlids. Per tant, votar en blanc podria arribar a perjudicar una llista minoritària en dificultar-li el fet d'arribar al tant per cent mìnim de vots que s'ha de treure per a obtenir representaciò en una determinada demarcaciò. Però això no vol dir que se sumin a la llista més votada.
De la mateixa manera, la llei d'Hondt NO DIU EN CAP MOMENT que els vots de les formacions que no arriben a treure representaciò se sumin a la llista mès votada, que també és un altre falòrnia bastant estesa.
Un altre dels mites que hi ha és el de: "si no votes, després no et queixis". No està escrit enlloc això, jo tinc un dret a votar i un dret a queixar-me sense que un impliqui l'altre. Jo puc no votar perquè no crec en el sistema o perquè no m'agrada ningù però no vull perjudicar cap llista minoritària. Després ningù m'impedeix queixar-me. (De totes maneres, en la situaciò
Val a dir que davant la situaciò descrita el vot nul tindria sentit. Si un dia que no tinguéssim barreres de percentatge mìnim de vot, però, tot això de vot nul o vot ùtil quedaria bastant obsolet.
Però en qualsevol cas, conèixer bé les regles electorals també és necessari (potser si la gent les conegués més el PSOE no trauria tant, que és el partit mès beneficiat pel vot ùtil).
Marc,
evidentment que el que dic no és que estigui escrit als papers, no és la norma, més aviat són les conseqüències dels fets el que comentava. I estic d'acord amb tu que si es coneguessin millor les normes, millor ens aniria a tots plegats. Ara bé, crec que amb la poca pràctica democràtica de que gaudim al país (25 anys no són res en història) deixar de votar no és la millor solució, i justament perquè cal que tothom practiqui i conegui de primera ma del que estem parlant...M'interessava però, posar de manifest, la qualitat de les persones que fan de polítics, i crec que en això, també tenim camí a recórrer...
Salut i democràcia!
De fet la demagògia de les campanyes no fa cap favor a la credibilitat de la classe política. Perdona me vaig confondré l'acte de l'Alfons López Tena és a les 20:00, Fa he corregit la dada al meu blog. A veure si ens veiem. Alex, ja hem coneix.
El problema és que mentre ells tinguin un percentatge de vots acceptable, no faran res per canviar els sistema electoral. Un sistema que ha convertit Catalunya i Espanya en un règim de partitocràcia. Respecto la intenció de qualsevol d'anar a votar però, pel que fa a mi, ja fa temps que vaig prendre el determini de no tornar-hi a menys que hi hagin llistes obertes, o un sistema que no sigui tan indecent com l'actual. Si tothom fes el mateix, forçosament els políticastres que patim s'haurien de preguntar què està passant, i potser ens tornarien el poder d'elegir a les persones a nosaltres, els ciutadans.
Aquest article s'ha fet mereixedor de un post i una Cita de Milton Friedman què et dedico. A veure si ens veiem demà.
http://www.avui.cat/economia/detail.php?id=20830
Publica un comentari a l'entrada