El nyap de Bankia

La realitat supera la ficció. Dia a dia ens van descobrint el forat negre immens de Bankia. Els milers de milions de'euros de pèrdues van brollant sense cap directiu, ex-directiu, governador o polític es despentini. Em pregunto, ¿com és possible que si jo deixo de declarar 500 euros en la meva renda m'arriba un requeriment i sanció de forma implacable? No es tracta de milers d'euros, ni de milions, sinó de milers de milions. Quan passem per un radar una mica més accelerats del normal, el caçador automàtic de ciutadans dolents ens fa la foto i ens la fa arribar a casa junt amb la factura, donant-nos de regal un bon mal de ventre. Però tot això no passa quan presentes resultats en els que el nombre de xifres no deu cabre en els programes informàtics o en les calculadores. Ara entenc l'estratègia del Sr Ruiz Mateos, fent córrer la coma dels decimals... Molt enginyós si estéssim a Botswana, on haig de suposar que el control informàtic de la seva agència tributària té més a veure amb llicències de caça que amb balanços, però molt poc creïble en un Estat, com l'espanyol, on tots estem fitxats, controlats i supervisats per un nombre faraònic d'administracions. D'on ve tanta estultícia financera? Doncs conseqüentment de la manca de gestió professional d'aquestes entitas, que la majoria són "caixes d'estalvi", és a dir, organitzacions que van néixer específicament per donar suport a l'estalvi popular. L'entrada de polítics té a veure amb una legislació "feta a mida" per a col·locar amics i parents. Aquests amics i parents gestionen o dirigeixen aquestes entitats amb un clar objectiu: afavorir el partit o incrementar el nivell de demagògia que ara per ara ja és patològic. Al cap i a la fi, tot el nyap el pagarem els ciutadans, o millor dit, els súbdits. Dic súbdits perquè en un Estat de Dret han d'existir els controls, el famós "check and balance" dels britànics. Davant de tot el que cal és, ja no respectar la llei, que això és obvi, sinó aplicar l'estricta igualtat davant la llei. Res pot estar damunt la llei i aquesta ha de ser igual per a tots. Si una organització té pèrdues i no les pot assumir en un termini de temps, cal que presenti la fallida o el concurs de creditors, depenent dels casos. Tothom parla ara dels accionistes de Bankia. Alerta, quan algú adquireix una participació en un negoci assumeix els riscos de la propietat, és a dir, participar en beneficis o pèrdues i, per tant, hem de ser responsables de les nostres decisions. Si perdem, ens hem equivocat. El que no podem és demanar al papà estat que, quan perdem a la ruleta o al bingo, ens subvencioni les pèrdues perquè som molts els que hem perdut. Curiosament, si és el forn de la cantonada que s'arruïna, ningú espera cap caritat estatal o municipal. Si algú no entén què significa la paraula "caos" o "caòtic", és el la característica de les decisions del govern del PP, és a dir, atzar total, és la indeterminació quàntica-política elevada a l'enèsima potència. Esquerra o dreta? Res d'això: sacralització de l'imprevisible. El més previsible, atur i decepció.