La publicitat és una bona eina per a detectar els valors d'una societat. Ahir mateix vaig veure l'anunci d'una colònia on la noia protagonista deia "Quan veig una cosa que m'agrada, me la quedo". Llavors la noia salta a l'escenari on un grup de rock actua i s'abraona damunt del cantant i el captiva. Després ells dos surten abraçats i petonejant-se.
Heus aquí com els valors liberals, de respecte dels drets bàsics que són vida, llibertat i propietat queden conculcats subtilment en base a un nou valor que el podríem anomenar "agressivitat jovenívola". El jovent agafa el que vol, fa el que vol i per tant, voler és poder, independentment del proïsme, dels altres. Fixem-nos: quan es diu "m'agafo el que vull" estic dient que prenc (robatori o furt) el que vull, és a dir, conculco el dret de propietat d'altres i això és èticament correcte (bo). Com que en aquest cas el que vol és una persona, conculca el dret de llibertat de l'altre. És més, el noi cantant és purament un objecte de desig. Això, evidentment, gràcies a una colònia.
Entenc perfectament que la publicitat ha de recórrer als motius ocults de compra (enveja, petulància, paternalisme i dels els que els psicòlegs podrien escorcollar de la convulsa ànima humana), però aquest remolí d'afany d'obtenció de béns i persones reflecteix una societat amb valors erronis, amb una jerarquia ètica que s'ha allunyat totalment del respecte als drets de les persones, de la fugida del virtuosisme original dels pares del liberalisme del segle XVII. Locke i els liberals ancestrals van assentar les bases d'una societat que volia limitar el poder del rei, el poder estatal, i salvaguardar els drets individuals. Això no es pot oblidar i hem de lluitar i posar damunt la taula la subtil propaganda ètica-política que des dels governs, les organitzacions i els publicistes fan constantment. Aquí també hem d'afegir els periodistes que ens afalaguen diàriament amb dosis terapèutiques de la veritat absoluta, explicant-nos qui són els culpables de la crisi, què és bo i què és dolent...
La millor eina per a lluitar contra aquest esperit homogeneïtzador de pensament únic és la crítica, l'escepticisme i el coneixement. La ignorància, en tots els sentits, és l'aliat dels totalitarismes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quid novi Artur?.
Cuando la propaganda
te ofrece una panacea
debería aclarar luego:
"tonto el que lo crea".
Porqué
Ignora el público necio
que siempre es la calidad
la que ha de pagar el precio
de la buena publicidad.
--------------------------------
Hambre de cultura la sienten
muy pocos, mucho menos de los
que creen sentirla.Sólo el que
sabe es libre, y mas libre el que
más sabe... La libertad que hay
que dar al pueblo es la CULTURA.
Miguel de Unamuno.
Y para cultura, antes tenia Vd.
LA CLAVE y ahora tiene LA NORIA.
Sin comentarios.
Me despido de Vd, y hasta la
proxima, como le dijerón a
Lucas..... Pues eso.
Bon Nadal.(y nunca mejor dicho).
-Leo.
Amigo Leo,
Gracias por el siempre inteligente comentario que aportas al blog. Me ha gustado este símil televisivo que dibuja la sociedad actual. Mi duda es: Si en un momento pasamos de la CLAVE a la NORIA, ¿Podremos deshacer el camino? He aquí una disyuntiva maniquea que despertarà optimistas y pesimistas.
Reitero mi agradecimiento y le deseo una feliz y familiar Navidad
Publica un comentari a l'entrada