Les properes eleccions municipals tornen a posar en solfa el debat sobre la democràcia interna en l'elecció d'alcaldables. Parlar de llistes obertes, d'eleccions dins dels partits per triar candidats, és destapar la caixa dels trons. Hem d'aprendre molt dels que tenen més tradició que nosaltres en el tema democràtic i, a tal fi, els anglosaxons són els que tenen una llarga tradició que contrasta, òbviament, amb el nostre raquític historial democràtic.
Els ajuntaments, sovint petits "Regnes de Taifes", són controlats absolutament pels partits, però especialment pel partit que governa. Dic "Regne de Taifes" perquè els governants municipals tenen la capacitat legislativa, de vegades molt efectiva, però en altres, nefasta.
Si bé la gestió municipal és l'eix on ha de començar l'eficiència en l'Administració, alguns governs municipals han conreat la desídia, la ineficàcia i la paperassa a nivells increïbles. Val a dir que alguns ajuntaments han demostrat una capacitat de gestió envejable, però no en són la majoria. Els nivells d'endeutament, el creixement incontrolat de les xarxes burocràtiques, incloent les "empreses municipals" que algun cop actuen com a oligopolis, la gestió inadequada dels tributs recaptats i de les transferències rebudes, l'obsessió per tenir més competències i les polítiques a curt termini són evidències de la seva manca d'operativitat en la gestió dels municipis.
Com diu Xavier Roig, els ajuntaments han de ser responsables dels serveis bàsics: enllumenat, clavegueram, ordre, seguretat i poca cosa més. Tanmateix la realitat fa que aquestes institucions tinguin també capacitat d'incidir en atur, cultura, economia, etc. Aquest enrenou de "serveis al ciutadà" decep cada cop més a l'electorat. Administració Central, Generalitat, Ajuntaments, Diputacions... Tots tenen o volen "competències màximes" en tot el possible. Això és un malbaratament de recursos: Si anem a dinar a un restaurant ens agrada que el que mengem es cuini en un sol lloc; si haguéssim de canviar de restaurant a cada plat de segur que el dinar no el pairíem de la mateixa manera...
Cal un canvi radical tant en la forma en que es tria l'alcaldable en els partits i cal també una revolució en la forma de governar els ajuntaments. Ara per ara la corrupció està més instal·lada en les corporacions municipals que en altres organismes públics i això és, lògicament, la falta de transparència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Respecto al queso
no son
de la misma opinión
el gato y el ratón.
---------------------
Sin partitocracia no habrian llegado ni el acuatico Montilla
ni el imcompetente Zapatero.
A los listos felinos, no les interesa la opinión de los rato-
nes, porque si no, no se llevan
el "QUESO".
-------------------------------
Y que se los pase tan bien como
JOHN BELUSHI. (Pero no tan moto)
--------------------------------
Saludos TEMPLARIOS para VD. caballero.
(Leo).
TITULO: "Ensayos morales, politicos y literarios"
AUTOR: David Hume.
Editorial: TROTTA. 25 Euros.
-----------------------------
Esceptico moderno, y precursor del
libre comercio que luego desarro-
llo Adam Smith, es heredero de
Locke y Berkeley junto con Pierre
Bayle.
------------------------------
Para su zurron y por si no lo
conoze.
Y ya no mas le digo, mi guate
pues cuando yo voy, Vd ya vuelve.
Moitos saudos del torpedo de la
sabana.(Leo).
Me encanta Hume. Si Locke es el "inventor" de la sociedad moderna con su "Tratado del Gobierno Civil", Hume nos regala el escepticismo, vía de conocimiento inherente a la libertad.
Publica un comentari a l'entrada