Avui proposaré algunes respostes liberals -i personals-, que no del liberalisme, als problemes, però especialment als prejudicis i/o preguntes derivades del post anterior:
-"Els més desfavorits, tindran suport dels liberals?": Crec que tots estem d'acord en la igualtat d'oportunitats i de la necessitat, en cas d'impossibilitat, de que l'Estat es faci càrrec tant de l'ajut, formació dels que no han tingut oportunitats com dels que, per salut o condicions especials, no poden treballar o estan incapacitats. L'esquerra s'ha apropiat indegudament dels "més desfavorits". En realitat el liberalisme es centra en:
a) No és possible una societat oberta sense Estat.
b) L'eficiència no és altra cosa que l'optimització dels recursos
c) El liberalisme no discrepa dels objectius (ajut als desfavorits) sinó en la metodologia, en la forma, en el COM, no pas el el QUÈ.
Imaginem per un moment que un determinat departament de "benestar social" té un cost infraestructural i administratiu de 45 i els recursos totals obtinguts són de 100. És evident que els recursos realment operatius, aquells destinats als resultats són de 55. Imaginem que amb una gestió optimitzada en els processos el cost estructural-administratiu el reduïm a 25, no és obvi que la inversió social serà de 75? Després d'això, parlem de "despesa social": quin és el millor resultat, qui n'aporta més?
Conclusió: No hem de deixar-nos influenciar per frases viscerals, demagògiques i acrítiques; ans al contrari hem d'analitzar i aplicar allò que ens caracteritza més: l'empirisme i el dubte crític. Primer determinem què hem de fer (tots d'acord) i com ho hem de fer (no tan d'acord).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
El problema viene cuando el zorro
que se dice liberal, reparte para
las gallinas, pero se queda la
MAYOR parte. Lo se por experiencia
de quienes SE DICEN liberales e
incluso cristianos con crucifijo a
la espalda, y le ponen una vela a
DIOS y otra al diablo por si acaso el primero no existiera y asi no
tener que rendir cuentas DE NADA.
Es obvio que no lo digo de los
autenticos, que los hay, sino de
los mentirosos que son los más.
SALUDOS. leo.
No entenc res. Estàs dient que l'única deferència entre l'esquerra i el liberalisme és que uns tenen costos administratius alts i els altres baixos?
Artur, jo crec en la diferència de qui ha d'ajudar als desfavoris. Per mi l'Estat no ha de fer. Per mi l'Estat només ha de fer una cosa: garantir la llibertat i seguretat dels individus i la igualtat d'oportunitats (que no de resultats). Si una persona necessita ajuda econòmica s'ha de poder adreçar a les institucions de caritat i la caritat no és afer de l'Estat sinó de l'Església i la societat.
Per cert, a la columna de la dreta he llegit "Un comunista és aquell que ha llegit Karl Marx. Un anti-comunista és aquell que l'ha entès." i dius que és anònima. Jo creia que era de Reagan. Salutacions!
Cesc, en principi jo pensava que la cita era anònima, però pot ser perfectament de Reagan.
Pel que fa a l'Estat, al meu parer entenc que l'Estat s'ha de dedicar exclusivament al que se li assigna, i com molt bé dius, a la seguretat i la llibertat. Per a aconseguir el fràgil equilibri d'una societat oberta on els drets individuals siguin salvaguardats cal també justícia i igualtat d'oportunitats.
Gràcies per les teves aportacions
Cuando el Estado socorre la pobre-
za, evita en las PERSONAS la deses-
peración y la delincuencia, cumple
con su obligación. La CARIDAD es
una virtud del corazón y no puede
reemplazar a la JUSTICIA.
Dese una vuelta por Venezuela, y verá que donde no llega el Estado
y no alcanza la Iglesia, se trans-
forma en una jungla, que le hará
volver con mas miedo en el cuerpo
que el que senti yo como si hubiera
visto al conde DRACULA.
Saludos cordiales para Cesc. (leo).
Anònim, suficients tombs em vaig donar per Veneçuela quan hi vaig viure. Una pregunta: si la caritat no arriba a un lloc per què sí hi ha d'arribar l'Estat si al cap i a la fi només són persones?
Als EUA a les zones amb els impostos més baixos les obres de caritat són molt més generoses. A San Francisco, per exemple, la caritat és quelcom molt residual.
Els "forofos" de l'Estat es penseu que allò on no arriba aquest no hi arriba ningú i això és mentida. Allò que no fa l'Estat no queda sense fer sinó que ho fan les persones.
Estas personas, dejarán de ser
personas para convertirse en
lobos de colmillo retorcido que
nos asaltarán en nuestras casas y
en nuestras calles, etc y entonces
si que será un problema y no de Ca-
ritas sino del Estado por no haberse anticipado.
En cuanto a su optimismo sobre la
fraternidad humana le informo que
los "sin techo" de TGN. se han quedado sin casa donde poder dormir, por no llegar ni el estado ni caritas a ellos y asi están
por rincones y cajeros como gatos
callejeros.
Cordialmente le saludo. (Leo)
Primo: Crec que hauríem de diferenciar també fixar l'abast dels ajuts socials i als grups de població a qui els hi pertoquen. I lluita contra els abusos del sistema.
En aquest cas: esquerres, liberals i conservadors discrepen.
l'esquera defensaria la universalitat i la defensa de drets adquirits considerats inalienables; una postura conservadora podria assemblar-se força a la d'en Cesc i en el cas de liberals s'hauria de discriminar excepte en els casos considerats universals: Com seguretat física i/o jurídica, educació o sanitat. En qui: Qui realment més ho necessita. Durant el període en què aquests ajuts siguin necessaris.
Crec que jo opino què a diferència de'n Cesc tinc una opinió més desfavorable de la "Fraternitat Universal" i la bondat de les persones.
Aquesta "Fraternitat Universal" i bondat de les persones i voler arribar a aquests homes nous. ha estat la justificació dels majors actes de maldat mai vistos per la societat humana.
No obstant, suposo què s'haurien de "premiar fiscalment", als què aporten a: Entitats sense anim de lucre, fundacions, ONG's i caritats.
Publica un comentari a l'entrada