Pinzellades intervencionistes del 2009

El 2009 ha estat un any d'intervencionisme flagrant per part de la majoria de governs d'arreu del món. A manera d'abreujat recordatori començaríem pel nostre inefable Zapatero amb la llei que capacita la SGAE, organisme privat, per a realitzar contractes de dubtosa fiabilitat jurídica; i el que és pitjor encara: el canon que es paga en l'adquisició d'elements informàtics que compensa les descàrregues i còpies no respectuoses amb els drets d'autor. Aquesta taxa incorporada prejutja l'usuari com a delinqüent en considerar que tothom utilitzarà de forma fraudulenta els cd's adquirits. En un estat de dret un dels principis bàsics és que tothom és innocent fins que es demostri el contrari. Amb aquesta llei tothom és culpable sense possibilitats de provar la seva innocència.

Passem al país dels formatges: El Sr Sarkozy, de forma incoherent al que havia de ser l'eix vertebrador de la seva política, ens marca un gol anti-liberal en l'aplicació de la llei "guillotina ADSL" per als infractors de descàrregues no autoritzades de la xarxa. En Sarkozy ens delecta amb un acte infame: Si jo utilitzo internet per a delinquir, em tallen el subministrament, independentment de si a la llar hi ha altres persones que facin servir aquesta eina de comunicació. Quan algú comet un delicte, ha de ser jutjat pel delicte en qüestió i la sanció ha d'estar d'acord amb el règim sancionador general: penal o administratiu. És com si jo assassinés un veí ofegant-lo amb l'aigua a la banyera i la companyia d'aigües em tallés el subministrament, o com si mato algú electrocutant-lo i FECSA cancel·lés el contracte energètic.

Pel que fa a la nostrada Generalitat, el reguitzell d'intervencionisme és monstruós i per fer-ho més interessant qui signa aconsella entrar a la web del nostre Parlament i llegir la munió de decrets i reglamentació que, a part de moure tones de paper, manipulen les voluntats ciutadanes, obligant-nos a fer mil coses que, per dreta a llei, no hauríem de fer. Aquesta lacra generalitzada en voler legislar a tota costa, des de l'ajuntament més minúscul a la Conselleria més faraònica, és gairebé genètica en els nostres polítics. Només cal veure que, davant de qualsevol problema, tots els polítics, aficionats a la política i la "societat civil", declaren, esfereïts tots: "cal legislar...", "cal fer una llei que...". Ara mateix penso en la llei d'arrendaments: ningú vol llogar el pis per por de no cobrar i de passar mesos i mesos sense possibilitat de resoldre el problema. Ara, veient les dificultats, han fet una nova norma que permetrà liquidar-ho més ràpidament. Les coses haurien de ser més senzilles: no fa falta fer dos o tres lleis sobre el mateix perquè qui no paga, sigui pel motiu que sigui, ha de deixar d'utilitzar el servei que té contractat, ja sigui un vehicle, una grua, un pis o una rentadora. Òbviament la llei sobre l'habitatge ha de tenir en compte les circumstàncies "especials" que es donen en aquest cas, per ser un dret bàsic i per configurar el que és la llar familiar.

Deixem les vegueries per més endavant. Esperem que aquest nyap de darrera hora, amb marca de la casa ERC, no arribi a aprovar-se: qui subscriu el comentari tindrà assegurat l'insomni per a la resta del 2010.

I bon any!