diumenge, 30 de novembre del 2008

l'eficiència de l'estat del benestar

LLegeixo a La Vanguardia que una concatenació d'errades de la Generalitat i el fiscal han fet que un pare que va causar lesions cerebrals irreversibles, trencament de costelles i no sé quantes coses més a una filla de pocs anys, sigui absolt i, a més, no pugui tornar a ser jutjat. Ah, és l'eficiència del sistema judicial. Bé, són petites errades del sistema que, tristament, però no passa res, condemnen a una nena, quan just comença a conèixer el seu entorn, als tres ó quatre anys, a patir la tortura i el martiri d'un psicòpata, que per desgràcia fou el seu pare. Ja voldria que hagués tingut un pare o una mare tal com tenen els gatets que he tingut i tinc. Pares i mares biològics que mai abandonen, ni martiritzen ni torturen els fills, pares i mares biològiques que mai deixen d'educar i de donar recolzament i escalfor. I en diem biològics com si això fos "negatiu", quan en realitat és molt positiu.

El que no té tant de positiu és aquest sistema kafkià que no permet la sanció als que, formant part de l'organigrama, s'equivoquen. Ni fiscal ni Generalitat tindran càstig o sanció: tan sols, i com a molt, un "expedient informatiu", terrible carpeta de cartró que terroritza els funcionaris de la màquina estatal. Els fiscals i jutges, cap problema, perquè el corporativisme està tan arrelat a la societat espanyola que és impensable la millora. De les errades, en qualsevol empresa, se'n fan millores, es registres noves accions preventives. La Generalitat, en prendrà nota? Em sembla que no, que la nena seguirà amb el cervell destrossat la resta de la seva vida i mentrestant el president Montilla ens demana que, si tenim diners, comprem cotxes i pisos: "casi res"!

La notícia de la pàgina posterior tampoc no té "desperdici": el col·lectiu de vídues viu en la misèria. Són les oblidades del sistema, les oblidades dels polítics. Milers d'accions per a salvar el poble palestí, pels cubans maltractats per la tempesta tropical habitual, per a les associacions de "la dansa del ventre" o per a qualsevol altra col·lectiu culturalment diferent. I de les vídues?: Res de res. Aquestes vídues van aixecar un país que havia sortit d'una guerra. En els anys del creixement econòmic, en els anys dels pantans i dels primers turistes, van sacrificar-se pels seus fills, van estalviar i van fer tot el possible per a que els seus fills estudiessin una carrera. No van demanar res a canvi, no van exigir, no es van tancar a la universitat, no van ocupar cap immoble, ni cap delegació, ni van fer manifestacions: van fer el que havien de fer. Ara, silencioses, resten en el bagul de l'amnèsia col·lectiva. Els grups polítics més "progressistes", demanen recuperar la "memòria històrica", és a dir, aquella que provi que els bons foren uns i els dolents els altres. La memòria cal recuperar-la mitjançant el record de les dones que, havent perdut el marit, malviuen en aquest fantàstic estat del benestar.

6 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Artur,
no puc estar més d'acord amb el teu apunt d'avui. No pensis que alguns dels que treballem a l'administració pública no estem tan esgarrifats com tú; de fet, a vegades més que vosaltres, els que no viviu en directe depén quins fracassos ( i no només són dels polítics, també d'una massa acrítica de funcionariat que instal·lat en la desídia, no facilita l'avenç) No vull erigir-me en poseïdora de la veritat, però t'asseguro que com arreu, alguns lluitem per donar un servei públic digne i de qualitat, perquè hi creiem. Jo sóc de les que penso que les ideologies no han mort (com alguns ens volem fer creure) sinó que estan amagades darrera l'esclat de la globalització mal entesa; per fer feina al servei del ciutadà s'ha de tenir clar que les accions polítiques tenen un transfons ideològic, si només es basen en gestions econòmiques pures i dures ens trobem amb situacions com l'actual "crisi econòmica"..i així ens va. I especialment significatiu és el tema de les vídues. Jo escric en un diari comarcal i fa només un mes que vaig publicar una columna titulada "Vídues", aquelles que sense marit i sense consideració de la feina que han fet al llarg de la seva vida, avui resten marginades dels mínims serveis, el cas concret: un ajuntament denega els ajuts per a cursos de formació continuada a les vídues dient que cobren una pensió (la del marit mort) mentre els concedeixen a les dones casades amb marit perquè aquestes viuen sense ser titulars d'un sou, que és el del marit i normalment bastant més alt que el de qualsevol vídua...genial!...aquí tens una mostra més de com d'intel·ligents són alguns dels nostres "gestors de la cosa pública"...salut amic

Noctas ha dit...

Apreciat Artur el que més m'ha culpit del teu escrit és aquesta desídia del govern amb les vidues. Dones que com bé dius varen tirar del carro en èpoques molt grises d'aquest país...és tristíssim que les pensions de viudetat en dones que no han treballat(em refereixo a un ofici que cotitza) i que tenen aquesta pensió com a única font d'ingressos siguin tant minses i donguin lloc a formes de vida precaries..no s'ho mereixen..saludus

Josep (sl) ha dit...

Artur felicitats pels teus 3 últims articles què estan al nivell habitual d'autoritat moral.

Quan com a liberals acceptem delegar com a ciutadans en l'estat busquem que l'estat realitzi un protecció de la vida, llibertat, seguretat i bens d'una persona millor què una persona individual ho podria assolir pels seus propis mitjans i evitar els abusos de qui estigui en una situació de força.

Com bé dius en tota acció empresarial tot fluxe acaba en un "feed back" per recollir i resoldre els errors del procés i la incompetència no esdevé impune.

Per desgràcia en la administració té com a un defecte la manca de "responsabilitat" pel errors i el corporativisme de servidors de l'estat.

GukGeuk ha dit...

Jo no hi puc afegir gaire. Com a molt, una cosa que acostuma a dir un amic meu, molt encertadament : "tot és una gran mentida". Salut

Josep (sl) ha dit...

M'alegro d'haver-te vist aquest dijous.

De l'estat té funcions bàsiques que des de posicions liberals és volen limitades a un seguit de punts, com: La defensa de feble o garantia de la seguretat i la llibertat dels individus i col·lectius. Basats en la defensa de la igualtat d'oportunitats i la llibertat de les persones.

Mentre que altres ideologies com el socialisme defensen un estat omnipresent en tots els espai de la vida pública per garantir la igualtat dels ciutadans.

Aquests fets de fallida de l'estat en protegir els més febles, hauria de ser reflexió sobre si cal més estat abastant-ho tot o realment què l'estat abasti menys però millor els punts en què la seva existència és una garantia pels ciutadans.
Perquè en aquest cas han fallat l'estat a protegir una ciutadana i la seva justícia a fer justícia.

Artur ha dit...

Trina,
Gràcies per la teva aportació sempre tan profitosa.

Noctas,
Les vídues són les víctimes, les perdedores. Tanta inversió "social" que elles malviuen de la caritat de les seves famílies perquè el grau més llunyà de parentiu és el parent pobre.

Josep,
L'Estat ha d'ocupar-se, òbviament, dels més desfavorits. Pel que sembla el socialisme, la societat paternal, l'estat-providència, oblida absolutament que elles són les que van aixecar aquest país de riquesa.

Gukgeuk,
Gràcies pel teu suport. La teva amistat i compartir amb tú l'estima per la llibertat és realment reconfortant.