diumenge, 30 de novembre del 2008

"El cor de la ciutat" i la manipulació moral

Recordo les sorolloses riallades, especialment de la gent posicionada a l'esquerra del ventall ideològic, quan comentàvem les estrepitoses manipulacions morals que el règim, és a dir, el franquisme, incorporava a la literatura, la televisió, el cinema, etc. Ara, en mig d'aquest "paradís del relativisme total" sembla que tot és transparent, que la mà de cap censor ni gurú de la moralitat ens pot espatllar res. Sembla que la realitat no és així.

Tinc la sort de no ser cap fanàtic de la petita pantalla i, a més, no he tingut mai la paciència de seguir les sèries i telenovel·les. Per tant, la informació en aquest aspecte m'arriba del meu entorn familiar i social. En el darrer comentari parlava del nyap jurídic del futur Codi Civil Català (llibre II) on es parla de la família. Doncs no n'hi ha prou de voler-nos modelar a la seva imatge i semblança amb lleis i decrets, sinó que també es fan servir les telesèries per a "guiar-nos" subtilment vers el pensament únic, el seu. A tal fin exposaré una sèrie d'exemples, més ben dit, evidències televisives, que ho demostren (totes obtingudes del serial que dóna nom al comentari):

1) Escena familiar: una noia està embarassada i els pares li pregunten què caram vol fer, si avortar o no. Els guionistes no deixen lloc a dubte: en aquest país pots avortar com vulguis i on vulguis, sense haver de consultar els supòsits.

2) Escena social: un immigrant magrebí es queixa de que els empresaris (en aquest cas constructors) el contracten perquè no té papers i, òbviament, li paguen molt menys i l'exploten a base de bé. Hem d'entendre que tots els constructors són ben bé mafiosos i que és "fàcil" i "rentable" contractar personal sense papers. Pel que sembla els meravellosos guionistes no és que no hagin xafat una empresa, és que no han sortit de la seva mansió de Sant Gervasi! Desconeixen que el més difícil, per a una empresa, és la contractació d'immigrants il·legals perquè les sancions i costos afegits són molt alts! Probablement la dona de fer feines d'aquests guionistes tan progres no té papers!

3) Escena escolar: Un nen immigrant explica que, pel sol fet de ser immigrant, ha estat la diana de la malignitat dels fills de la classe mitjana i de la classe acomodada perquè li han pegat a l'hora del pati i li han pres l'entrepà. La conducta dels fills de les classes més "apoltronades" és realment diabòlica. Mai havia vist una manipulació per part de la dictadura del "políticament correcte" que fos més barroera.

4) Escena social: parlen sobre els "pobres okupes" que són vilipendiats per l'especulació capitalista. Els "pobres okupes" es veuen obligats a prendre possessió dels béns dels explotadors, han de seguir la lluita contra la burgesia i contra la injustícia. En els conflictes amb okupes, fins i tot els telenotícies de TV3 donen la raó i justifiquen les accions d'aquests brétols usurpadors de la propietat immobiliària. Conseqüentment: si els cronistes són del criteri de mentir i maquillar, de prevaricar, d'esperonar els delictes en ares d'una moral superior, què no farà un guió de ficció?

Aquest llibre blanc del pijo-progre, la moralina bavejant dels residuals del maig del 68, ressentits amb el sistema que els dóna un sou immillorable i unes condicions de llibertat que mai haguessin somniat en els seus estats-govern de somni, aquest catecisme, regalima, enganxifós, per les esquerdes de qualsevol equip comunicatiu del sistema. Orwell va pensar que els estats-providència (remodelada maquinària dels antics totalitarismes) podien canviar el passat, el present i el futur, però no s'hagués pogut creure que ho fessin de forma tan subtil i, a la vegada, tan barroera.

4 comentaris:

Carlos López Díaz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carlos López Díaz ha dit...

Molt bo. Sobre tot el punt 2, els has calat, al progres de Sant Gervasi!

GukGeuk ha dit...

Molt bo, com sempre.

A mi sempre que he vist Tv3 m'ha cridat molt l'atenció una cosa : quan hi sortien immigrants, tots havien aprés català al arribar a Catalunya i tots el parlàven perfectament. Ara, pel carrer, no n'hi havia cap d'aquests!

Marc Arza ha dit...

Que bò! TV3 i el nou No-Do!