Upy D neix com un partit d’esquerres que considera el PSOE culpable o còmplice d’una excessiva descentralització d’Espanya. Ells parteixen de la idea que el model autonòmic és injust i reclama que la llengua castellana ha d’estar per damunt les altres i no pas ser “una més”. Això fomentaria, al seu parer, una suposada igualtat que ha estat el seu leit-motiv des del principi. Bé, és una reivindicació legítima: hi ha qui reivindica tot el contrari i és igualment legítim. Heus ací la seva llibertat de presentar-se, i la meva també de no votar-los. Fins aquí, cap problema.
El primer engany que ens han regalat és el de dir que han estat boicotejats i ignorats pels mitjans de comunicació. Els Ciutadans també afirmaven ostentar aquest honor. En realitat han tingut, a part dels avantdits intel.lectuals, un ventall de televisions, diaris i pàgines web de la seva corda que n’han detallat amb profusió qualsevol vicissitud (Telemadrid, Libertad Digital, Periodista Digital en són els exemples més preclars). A aquest engany se li suma la simpàtica facècia del “no hem tingut recursos”. Evidentment no han tingut ajuts públics, com tampoc n’han tingut el Partit Antitaurí, Lluita Internacionalista o qualsevol altre sense representació parlamentària, a priori igual de vàlids com a partits. I val a dir que em sembla malament aquest sistema: fomenta que els partits es perpetuin en el poder autofinanciant-se un cop ja són a dalt. Però és que encara és més còmic en el moment en què és evident que hi ha gent que facilita ajuts –crematístics - i sí que hi ha diners darrere. Però vaja, qui més qui menys tothom es queixa de la pressió mediàtica. És un recurs comprensible, com ho és donar la culpa a l’àrbitre.
També resulta bastant trist fer bandera del fet de portar escorta, com fa la Rosa Díez. No ha de ser agradable estar amenaçat, però aprofitar-se d’això amb arguments del tipus: “sí, però jo m’hi estic jugant la vida” (com li va dir a Maria Antonia Iglesias en un debat per la TV) és bastant miserable.
Una de les propostes estrella d’aquest partit és una reforma de la llei electoral perquè tothom sigui igual, ja que afirmen que els nacionalistes estan sobrerepresentats. I aquí cal obrir els ulls i anar alerta, perquè això ja no és una opinió més o menys respectable: és una mentida, i només cal paper i llapis (i una calculadora, si voleu) per a veure-ho. Aquí tenim un magnífic exemple de discurs demagògic, perquè és una mentida que la gent, a poc a poc, s’està creient i que constitueix una injúria matemàtica de cal Déu. El problema és que, de les altres mentides la gent se n’adona, però d’aquesta sembla que tothom n’està convençut. És cert que llei electoral perjudica clarament UPD, però vendre això com si fos la conseqüència dels presumptes xantatges dels nacionalistes és d’un populisme que fa venir vergonya aliena i que fa dubtar si realment són així de cínics o bé no en tenen ni idea de matemàtiques elementals.
El sistema electoral espanyol, segons mana la Constitució, funciona per demarcacions. S’estableixen 2 escons a cada demarcació més una quantitat proporcional al número d’habitants. Primera no-linealitat que no obstant es corregeix bastant (és cert que els vots dels barcelonins o madrilenys compten menys, però també és cert que són les úniques províncies on els partits petits poden aspirar a treure un escó). Aquest sistema beneficia clarament el PP i el PSOE, perquè partits petits com IU o UPyD es queden fora del pastís en la majoria de províncies. Sense comptar un segon factor, que és la fuga de vots cap als partits beneficiats pel tema del “vot útil”. Però aquí els partits nacionalistes ni hi entren ni hi surten. L’única que queda igual és CiU; i PNB i CC surten lleugerament beneficiats. Però substancialment els nacionalismes no en surten, globalment, beneficiats. Anem a fer un esbós de com quedaria la distribució de parlamentaris, amb els mateixos vots que aquestes proppassades eleccions, si hi hagués un sistema de circumscripció única (aplicant –hi la mateixa llei d'Hondt en el qual correspondria una persona/un vot, tal i com proposa Rosa Díez). Cal dir que no hem considerat ni efectes de tall (hem fet que tots els vots valguin igual, sense marginar els que siguin menys d’un cert tant per cent de marge). Tampoc hem considerat, en el cas d’ERC, els vots a València o Balears, que han anat a altres coalicions que no han tret escó.
PSOE: 161 CIU: 11 UPD: 4
PP: 147 PNV: 4 BNG: 3
IU: 14; ERC: 4 CC: 2
Com veiem, els partits nacionalistes, globalment, queden igual. De manera que el sistema un vot/persona (per aquells que no ho veiessin obvi) prima especialment a PP i PSOE. (Si algú vol la taula Excel amb què ho he calculat pot sol.licitar-ho a Marc). Si a més, els restéssim els “vots útils” que s’han fugat d’altres formacions -algunes de les quals, per cert, serien nacionalistes com sostenen els mateixos d’UPD en admetre vots nacionalistes al PSOE- encara canviaria encara més la cosa. Però això ja serien conjectures. Centrem-nos als fets.
L’única manera d’acabar amb els nacionalistes al Congrés és aplicar la llei d’Hont modificada, és a dir, considerar només els partits amb més d’un cert porcentatge (posem per cas un 3%). No faré el còmput de com quedaria un resultat global (és fàcil calcular-ho) , però el que és evident és que UPD es quedaria fora amb el seu 1,2 %. Què hem d’entendre, doncs? Que UPD proposa un sistema electoral en el que es queda fora? No li acabo de trobar sentit. Per això deia al principi que no li veig gaire futur com a partit.
Hi havia qui no trobava diferències entre Ciutadans i UPD. Sense fer explícita apologia dels primers, convé denunciar el greu problema de savoir faire dels segons. Han pres una leader coneguda, mediàtica: malauradament protegida per un escorta que li proporciona, tanmateix, una patent de cors en la seva empresa. Han defensat la Espanya unitària des d’on és més fàcil fer-ho a través d’una campanya de mitges veritats i, el que és pitjor, mentides descarades, que no beneficia en absolut la democràcia i contribueix a etiquetar i estigmatitzar partits. Que cadascú defensi el que vulgui, no és aquesta la qüestió, però si us plau, que ho faci des de la raó sense tractar d’estulta la ciutadania o intentar colar-li gols.
Marc1143632
8 comentaris:
Gràcies, Marc1143632, per la teva brillant aportació. Estem tan acostumats a creure'ns el que ens diuen (sense tenir l'esma d'agafar la calculardora) que quan trobem evidències com la que planteges ens adonem de que hem de millorar molt el nostre sentit crític.
Un post magníficament treballat i exposat. Desconeixia del tot com quedaria un Parlament aplicant-li això tan suat "d'una persona, un vot".
Això de UPyD sempre m'ha fet pudor de socarrim. Es declaren d'esquerres però tenen molts punt de conexió amb el PP. Potser que en comptes de fer aquest invent tan estrany, haguessin pogut demanar el carnet de militant del PP i llestos.
Anem a veure. El que diuen els que defensen la reforma de la llei electoral, és que no té sentit que IU, amb gaire bé 200.000 vots més que Ciu, tregui 9 diputats menys. No entro ara en la qüestió de si això és injust o no, però el que està clar és que COMPARATIVAMENT, la representació de Ciu es veu amplificada pel fet de tenir els seus vots concentrats a només 4 circunscripcions, mentre que els d'altres partits, al estar més escampats, no aconsegueixen la mateixa representativitat.
Quan dic que els nacionalistes queden igual parlo en sentit estrictament numèric. Si CiU té 11 diputats sobre 350 en seguiria tenint 11 sobre 350. I trobo especialment maniqueu que es compari IU amb CIU i no amb el PSOE o el PP (la comparació, en termes vots/escó, és de termes relatius per tant perfectament vàlida) i es veu que, també comparativament, PP i PSOE hi guanyen molt més.
Tens bona part de raó, però no tota. El PNB surt més "beneficiat" que els grans partits. He escrit un post sobre el tema.
Molt bona aportació tallant de soca-arrel les mitges veritats que diuen per colar les grans mentides sota les que se subjecta el seu ideari.
En Goebbels els trobaria bons seguidors de les seves idees propagandístiques. Sobretot les referents a crear veritats.
La llei d'Hondt afavoreix sobretot als grans partits. qui impedeix a IU tenir uns escons proporcionals als seus vots són les pinces PP-PSOE que en les províncies espanyoles es reparteixen els escons. Veien l'anàlisi fet en aquest article veiem que un circumscripció única beneficiaria a IU a costa de PP i PSOE. I no dels nacionalistes.
IU és presenta a tot l'estat espanyol però tret de Madrid o Barcelona amb molts habitants i escons no atreu prou suport electoral com per tenir escó.
Artur,
demà dia 26 a les 20 horees, col.legi advocats tarragona, López tena presenta el llibre "Catalunya sota Espanya". demà si!
Sense cap dubte el beneficiat en el sistema actual és el nacionalisme espanyol, representat per PSOE i PP.
Publica un comentari a l'entrada