La transformació del socialisme en social-democràcia, o més ben dit, la modernització i incorporació de la seva ideologia dins la nostra societat democràtica occidental ha fet aparèixer un nou i perillós concepte: l'estat-providència.
L'estat-providència és l'estat ONG, i el primer perill rau en que no defineix els seus objectius. Si bé el socialisme els tenia clars, podem dir que l'estat-provident no els té tant. Alguns d'aquests objectius es poden assolir dins, i poden fer més atractiva la societat lliure, i altres, subtil i soterradament, poden ser contradictoris i contraris a la llibertat.
Dins d'aquest paquet de mesures socials, de mesures que en diuen "justes", està el repartiment de la riquesa: els poders del govern s'utilitzen per a una "més justa distribució de la riquesa". Tal fet implica que l'estat social és una màquina de redistribuir rendes i a tal fi cal expandir l'Administració. És erroni pensar que les necessitats ciutadanes són preocupació d'una maquinària burocràtica perquè aquesta maquinària només engoleix impostos i la seva primera finalitat és la supervivència. Conseqüentment si l'Estat té per objectiu salvaguardar drets individuals, i entre ells evitar els monopolis, la pròpia Administració esdevé el monopoli més sagnant per al ciutadà perquè no té la igualtat davant la llei, perquè l'estat no és àrbitre, no és neutral, sinó que "està per damunt del ciutadà".
Aquesta degeneració natural de l'estat-providència en un estat quasi-socialista ho trobem a la França del segle XXI. En el post anterior deia que la fal.lera per la igualtat (igualtat final, que no davant la llei) França ha aconseguit les més grans desigualtats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola Artur,
Áixí que l'Estat Providència. És un bon nou model d'estat.
El govern-talonari actual reparteix molts xecs, compra vots emmascarats d'igualtat econòmica a sectors molt concrets.
El problema més greu és que estan repartint la riquesa d'una manera vergonyosa i insultant. No potencien a una classe mitjana que és la que està sotenint aquesta societat.
Sobre la igualtat i repartiment de riquesa: perseguir la igualtat (sigui en l'àmbit que sigui) ens porta a antics plantejaments comunistes. Prou d'estats intervencionistes!
Per cert tu que ets advocat, què li passa aquesta igualtat quan s'afavoreix més als un sector més marginat que un altre? Discriminació positiva per part de l'Estat això és el que passa!! Art 9.2 i 14 CE
Hola Joan,
En principi haig de dir-te que no sóc advocat però que m'interessa molt la filosofia política i la filosofia del dret.
Personalment penso que les polítiques de subvencionar determinats col.lectius condiciona desigualtat davant la llei (per exemple, empreses de col.lectius immigrants exentes de tributació municipal).
Tens raó en dir que la classe mitjana és la que suporta el país i la que rep menys prestacions: Quantitat de famílies de classe mitjana han de pagar la residència dels avis. En els casos de famílies molt ben posicionades econòmicament no els afecta la despesa. Quan parlem de famílies amb poca capacitat econòmica llavors existeix la subvenció.
La igualtat ha de ser considerada sempre "de partida" (tots, de sortida, hem de tenir les mateixes condicions). El socialisme parteix de les diferències per a arribar, finalment, a la igualtat absoluta. Aquesta igualtat absoluta és la més gran desigualtat, la més gran injustícia.
Artur,
T'he deixat un "meme".
Fins aviat.
Per cert, et torno a contestar al meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada